Des del 15 al 23 d’abril es podrà gaudir d’unes 60 pel·lícules, i de les presentacions de personalitats del món del cinema.
El Festival el dirigeix des de fa 3 anys Conxita Casanovas, una periodista crítica de cinema que fa des del 1992 el programa “Va de cine” en la emissora catalana d’RNE, ràdio 4. Les sessions seran als cinemes Verdi, i tres a l’Institut Francès, Caixa Fòrum i Casa Seat de Barcelona. Sempre amb aforament limitat al 50% i totes les mesures de seguretat necessàries per a la covid-19.*
En aquesta edició del BCN Film Fest, el públic tindrà més oportunitats de participar-hi?. Què diries a les persones que tenen por de assistir a una sala de cinema?
En certa manera em sento com si estigués fent campanya política pel cinema, i certament en part és així. Sabem que les persones convençudes amants de la pantalla gran i de la cultura vindran, però hem de convèncer a les persones indecises, que encara tenen por. Tenim la ma estesa per a mostra’ls-hi que les sales són segures. Cuidem al màxim la seguretat.
Volem que cada dia passin coses diferents, es gaudeixi de pel·lícules de gran qualitat i es puguin veure a personalitats del cinema. En el festival no hi haurà dies fluixos, Hem seleccionat acuradament 60 films per a obrir debat sobre diferents temes i esperem que les sessions donin molt joc a la participació.
Ja sabem que totes les pel·lícules que es projecten són de gran nivell, però segons la teva opinió com a experta, quines són les novetats cinematogràfiques d’aquesta edició que recomanes especialment no perdre’s?
Encara que jo tinc les meves favorites, no puc parlar del concurs, no em puc decantar per cap d’elles. No seria molt elegant ni convenient. Tenim tot tipus de pel·lícules. Són cintes totes interessants, de diferents temàtiques i països, des del Canadà a Portugal (un país veí desconegut a nivell cinematogràfic). Volem mostrar temes actuals com el medi ambient i aprofundir en comportaments humans que ens puguem fer avançar en la bona direcció.
Hem pogut comprovar que la programació és molt feminista, i sempre projecteu les pel·lícules dirigides per dones, o amb un protagonisme femení. Pots revelar-nos alguna estrena sorpresa?…
Crec que la inauguració ja és tota una declaració d’intencions. Hem escollit Promising young Woman (Una jove prometedora) que té 5 nominacions a l’Óscar, i és l’opera prima d’una directora, Emeral Fennell, amb una protagonista femenina molt potent. És una història que exigeix respecte a les dones i a la seva dignitat. Alguna cosa que cal recordar dia si i dia també.
Les dones són les reines indiscutibles d’aquest festival, des d’avies, com la protagonista de la comèdia finlandesa Ladies of Steel, que ens recorda que mai és tard per a complir un somni, a dones manant, com Isabelle Huppert, a Mamma Maria (que serà amb nosaltres a Barcelona, com Jonhy Deep). Descobrireu a una protagonista jove a “Somni d’una escriptora a Nova York”, i la tensió entre dones diferents a “Yalda, la nit del Perdó”. Tancarem amb llaç rosa, amb “Entre Roses” la història d’una empresària que lluita per mantenir el seu negoci de roses. Quina millor pel·lícula podíem escollir per al dia de Sant Jordi?. Es podrà comprar llibres, roses i després anar al cinema. Aquestes que anomeno són només uns exemples, però n’hi ha mes per a descobrir.
Com a crítica de cinema creus que els festivals convencionals tenen en compte en la seva programació les obres de dones?
Porto gairebé 40 anys comentant sobre cinema. I he vist que la majoria de festivals encara que estan dirigits per homes, ells s’han vist obligats cada vegada més a obrir la mirada, i incorporar les obra de i sobre elles. Alguna cosa està passant. Hi ha un moviment imparable, i esperem que això deixi de ser notícia, perquè els percentatges de participació s’equiparin. Segur que les dones han trobar el seu lloc al cinema com ja passa amb la literatura.
Creus que el cinema català rep l’ajuda suficient per a continuar endavant de manera competitiva, després de la pandèmia que estem patint?.
Per descomptat el cinema català està sota mínims i és urgent plantejar-ho. És un tema molt complex i ningú té la solució màgica per a arreglar-ho. I des que estic dirigint el programa a la radio, sempre he escoltat el mateix lament i la mateixa queixa. Va haver-hi un moment d’auge amb “Pa negre”, però ara segueix malament. Malgrat que no crec que el victimisme serveixi per a res. Cal convèncer-se i convèncer que el cinema és important i cal secundar-lo. S’han de coordinar tots els agents que tenen poder de decisió perquè el cinema segueixi endavant. Cal parlar i passar a l’acció.
*Recordar que cal comprar les entrades amb antelació a través de la Web del Festival, perquè és possible que s’esgotin en pocs dies. Consultar programació.
[+informació sobre les projeccions a moncomunicacio.com]
