Aquesta és la opinió de la teórica i historiadora del disseny contemporani Penny Sparke, que ha estat aquesta darrera setmana a Barcelona com a convidada especial de la trobada interdisciplinària de disseny i comunicació visual La consciencia del canvi social en el disseny, organitzada per L’Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona.
Aquesta trobada vol promoure la reflexió al voltant dels canvis que experimenta la societat actual i la manera com les arts visuals, i més concretament el disseny, els reflecteixen. Entre les activitats a destacar del cicle, hi ha una exposició de cartells de 52 artistes i professionals del disseny d’arreu del món amb el lema Agitadors de consciencia. Gràfica compromesa, a la seu de l’escola a Sant Andreu, i la conferècia que la Vicerectora d’Investigació i Empresa de la Universitat de Kingston , Gran Bretanya, Penny Sparke, va impartir divendres 4 de maig al MACBA sobre el significat que adquireix el disseny en el context del consum i la seva relació amb el gènere i la identitat de les persones.
Hem tingut la oportunitat d’entrevistar-la. Penny Sparke és una de les teòriques del disseny més importants en l’actualitat, professora d’’Història del disseny i autora de diversos llibres sobre l’evolució del disseny contemporani i la seva relació amb la identitat individual i social i amb el gènere, com ho mostra a la seva publicació del 1995 “As long as it’s pink: the sexual politics of taste” (Mentre sigui de color rosa: la política sexual del gust).
El cicle de conferències i exposició que l’ha portat a Barcelona tracten de com els canvis socials i els fenomens contemporanis han influit en el disseny però, creu que el disseny també pot canviar la societat, que pot influir d’alguna manera en els canvis socials?
Funciona en les dues direccions; el disseny està imbuït en el nostre dia a dia, en les coses que utilitzem i això pot afectar el nostre comportament; els canvis socials i culturals es reflecteixen en el disseny i el diseny ho torna a reflectir al seu torn a les nostres vides; si com a dissenyadora compromesa te n’adones d’aquest poder, pots transmetre d’alguna manera les teves idees al teu dissenys. De fet, pots manipular a través de incloure “missatges” a les coses, encara que sigui de manera subliminal. No és un procés revolucionari sinó evolucionari, és un canvi que es pot produïr gradualment. Pot haver-hi un disseny ideologic, adreçat cap a una direcció determinada; el millor exemple de com el disseny pot crear una identitat nacional és en el cas de Barcelona, quan veiem com la marca del disseny de Barcelona s’ha convertit en l’emblema de la modernitat de la ciutat, reconegut a nivell mundial i s’ha convertit en un simbol de la seva identitat.
Com pot el disseny ajudar a configurar la identitat individual i social?
La identitat es forma gradualment, en part pel consum, i consumim o comprem el que ens agrada; el disseny dicta en gran manera el que ens agrada i els nostres gustos i està directament lligat doncs a la construcció de la nostra identitat com individus i com a colectius i inclús com a nacions.
Segons els seu estudis, també configura la identitat de gènere; com ho fa?
El gènere és un llenguatge cultural, recordem que és una construcció social, y el disseny , que representa diversos llenguatges culturals, el representa a través d’estereotips; per exemple, tots tenim al cap que un cotxe ràpid i negre l’associem a un home i un objecte de color rosa a una dona, i aquests són estereotips que están àmpliament acceptats. El disseny, doncs, està directament relacionat amb la representació estereotipada del gènere, és un dels medis on l’estereotip es representa de manera més clara; després ho podem rebutjar o no, com a qualsevol representació de gènere, però hem de ser conscients que estem tractant amb això tot el temps, és un medi a traves del qual l’estem representant continuament de manera estereotipada.
Pot el disseny, però, canviar la nostra visió d’allò que és femení?
Si, absolutament, a traves del disseny també podem canviar o reformular estereotips del que es considera masculí o femení com a traves de qualsevol llenguatge artistic, ho podem reformular. Diguem-ne que podem parlar el llenguatge del gènere com nosaltres volguem.
Com ha influenciat el feminisme el disseny contemporani?
La veritat és que el feminisme no ha prestat gaire atenció al disseny, no se n’ha ocupat gaire. S’ha percebut com part del patriarcat, relacionant-lo nomès amb el consum i amb la imatge i no s’ha fixat gaire en el que hi ha al darrera. Per contra, jo crec que és un llenguatge obert a a diferents reinterpretacions i representacións. No hi ha una historia feminista del disseny, però des de fa uns anys ja es comença a reconèixer la tasca de les dones dissenyadores, que no es coneixia gaire i, al igual que ha passat amb la recuperació de dones pintores o altres artistes, s’està fent un reconeixement històric i una revaloració de les dones dissenyadores.
Com podríen doncs el feminisme i les dones en general influenciar el món del disseny?
Per una banda, crec que el feminisme podría contribuir a fer una anàlisi del disseny des d’un altre punt de vista. Pot d’alguna manera ajudar a re-pensar el consum. Hem de tenir en compte que el consum, l’“anar de compres” en general és una activitat principalment femenina així com tambe l’ambit domestic i s’ha de pensar en el disseny des d’aquest punt de vista més social i no nomès com una activitat purament tecnológica.
Les dones també podem re-pensar com funcionen molts dels objectes i aparells que tenim al nostre abast, sobre tot en l’àmbit domèstic, amb una aproximació de gènere, de qui els utilitza i com ho fa i no nomès com uns objectes que tenen una funció determinada i ja està, que és un punt purament masculí. La contribució de les dones, doncs, pot ser plantejar com un determinat disseny ens facilita o no la vida i veure quines vies tenim per poder potser rebutjar dissenys que no ens serveixen per a res o que no són realment útils.
Ens trobem amb que la majoria dels objectes estan creats per homes i sovint no se n’adonen de l’ús que la gent en fa, principalment les dones, com quan pensem en una rentadora, o en un cotxet de bebé, que s’ha de plegar amb dues mans i de manera dificultosa… Crec que podem fer-los adonar de que és important pensar en els objectes d’una altra manera, des del punt de vista de qui els ha d’utilizar. I és que de fet dissenyadores i dissenyadors treballen per qui produeix l’objecte, perquè els satisfaci, no treballen directament pel consumidor o consumidora final.
Hi ha un disseny de dones? Creu que una dona dissenyadora treballa de manera diferent?
Si, i és cultural de nou perquè les dones han estat sempre les encarregades de la llar, ha estat tradicionalment el seu camp d’experiència i llavors ens fixem més en els detalls d’aquests ambients ; aquesta consciència la tenen les dissenyadores perque ve de la seva pròpia experiencia vital.
Es nota quan una dona ha dissenyat algun producte; per exemple, en un model de cotxe que ha sortit recentment, on hi ha el detall d’un reposa-gots darrera els seients del davant. Crec que ajuda saber qui ha dissenyat un objecte.
Per sectors, també veiem les diferències: habitualment hi ha més homes al disseny de cotxes i al disseny industrial i més dones al disseny tèxtil, i de nou això passa perquè els seus caps es troben més còmodes treballant en aquest àmbits, en aquestes àrees.
