Per Sara Lovera / Miriam Ruíz. SemMéxico
Relatora sobre Violència contra les Dones de l’ONU va recordar al govern mexicà la seva obligació de fer justícia al feminicidi.
Organitzacions civils i el Parlament Europeu preocupats per la impunitat a Mèxic.
En una reunió paral·lela on van parlar Reem Alsalem i Soledad Jarquín, es va analitzar l’emblemàtic cas de María del Sol Cruz Jarquín a les oficines de Servei Internacional de Drets humans a Ginebra.
Reem Alsalem destaca: Els Estats han d’eliminar la violència de gènere no pas com una bona acció sinó com una obligació.
La relatora especial de l’ONU sobre Violència contra les Dones, Reem Alsalem, avui 22 de juny de 2022 ha recalcat que Mèxic ha de cumplir amb els acords internacionals i té l’obligació d’atendre els feminicidis amb justícia, després d’assenyalar que el nostre país és un dels més perillosos per a les dones.
Va fer una crida a que s’atengui realmente la corrupció; aquesta limita les investigacions, criminalitza les víctimes i condueix a la impunitat. Després, Soledad Jarquín Edgar va presentar a Ginebra el cas d’impunitat sobre l’assassinat de la seva filla.
Va dir en un missatge especial, que, a Mèxic, davant de l’onada de violència, l’Estat ha de fer respectar les víctimes i protegir-les, igual que tots els drets de les dones. Va recordar que té també el mandat de la resolució de la Cort Interamericana de Drets Humans, coneguda com a Campo Algodonero, que Mèxic ha de complir.
Considerant tota la regió Llatinoamèrica, va dir que des de 1994 els governs han anat signant la Convenció contra totes les formes de Violència envers les Dones, convenció que els obliga a desconstruir l’estructura patriarcal.
La relatora i la periodista Soledad Jarquín Edgar van parlar a la presentació que es va fer a les oficines del Servei Internacional de Drets Humans de Ginebra; aquesta presentació va ser transmesa a Mèxic per l’organització Consorcio Oaxaca.
Jarquín Edgar els va dir a les mexicanes que, davant la manca de justícia al país, cal estendre ponts internacionals duradors per enfortir la solidaritat i va demanar a totes les persones que busquen justícia pel feminicidi de les seves filles que “no deixin de lluitar”.
Des de Ginebra, abans de volar a Berlín, la periodista (la qual va participar en el 50 període de sessions del Consell de Drets Humans de l’ONU) va comentar que organitzacions com la Federació Internacional de Periodistes, el Parlament Europeu, la International Service for Human Rights o l’Organització Mundial contra la Tortura OMCT, li van manifestar la seva preocupació pel que está passant a Mèxic, per la impunitat sistemàtica i l’assassinat de dones i periodistes.
Satisfeta amb les seves gestions, ja que ara el comitè de la CEDAW analitzarà l’admissió del feminicidi sense justícia de Ma. del Sol Cruz Jarquín, la periodista va dir a la reunió que no deixarà de lluitar malgrat les amenaces de què ha estat objecte i dels obstacles. També continuarà demanant reparació integral i accés a la justícia.
La reunió conduïda per Olga Guzmán Vergara de l’OMCT, va permetre resumir el que està succeint a Oaxaca i a Mèxic, per la qual cosa -va expressar Guzmán Vergara-, és necessari que la Relatora Especial visiti Mèxic, per conèixer detalladament el context i analizar els motius pels quals els protocols i els mecanismes per atendre els feminicidis no es compleixen.
En aquesta mateixa reunió, la Relatora va parlar sobre el seu darrer informe i va reiterar que hi ha països a Amèrica Llatina que no estan complint els mínims de justícia i atenció a la violència contra les dones.
Va instar els països a construir observatoris de la violència, eficaços per desenvolupar accions precises, “donar trets de precisió”, i va sostenir que no es podran eradicar els feminicidis si no hi ha bones legislacions, si no es resolen les seves “llacunes” o si no es tenen en compte els contextos social i polític; els aspectes ideolòlogics del masclisme i les pràctiques polítiques, tot això per facilitar l’eradicació de la violència contra les dones.
I va dir que, per descomptat, té molt clar que l’Estat té mandats per protegir les dones de la violència i que no és una cosa opcional; tot això ho va dir en esmentar el cas de Campo Algodonero, la resolució de la Cort sobre un conjunt d’assassinats de dones a Ciudad Juárez, Chihuahua.
I va assenyalar, “si afegim estructures patriarcals o corrupció s’entén l’alta impunitat que s’evidencia als feminicidis”.
També va esmentar que, per solucionar la manca de dades, en particular de feminicidis no relacionats a l’esfera domèstica, cal destacar el paper dels observatoris de feminicidi, en particular la fortalesa que dóna quan participa la societat civil. I amb tenir recursos, va assegurar, no n’hi ha prou perquè al món hi ha països que no tenen observatoris, encara que tinguin recursos.
Va tancar la seva participació remarcant que “els Estats han d’eliminar la violència de gènere no com una bona acció sinó com una obligació concreta per garantir la protección de les nenes i les dones”. La Convenció de Belem do Pará té l’obligació de canviar la realitat.
El mandat de la Cort Interamericana de Drets Humans assenyala “la centralitat d’eradicar el feminicidi” en la sentència del Campo Algodonero.
El feminicidi “constitueix la forma més irreversible de violència envers les dones”, va finalitzar.
Missatge de Soledat Jarquín
Mesurada i directa, Soledad Jarquín Edgar va recordar que les autoritats de justícia d’Oaxaca han comès tres omissions en relació amb el feminicidi de la seva filla: a) no investigar correctament els autors intel·lectuals i materials; b) les autoritats federals no van agafar el cas malgrat l’ús d’armes d’alt poder destructiu, destacant que això si va succeir en el cas de Debanhi Escobar, succeït a Monterrey, Nuevo León des del 9 d’abril passat i va fer vots perquè es resolguin els casos de desaparicions que ja atén la Fiscalia General de la República en aquesta entitat.
Va destacar que aquesta oportunitat que va ser negada per a ella, malgrat que es va documentar l’ús d’armes d’alt poder, només per a ús de l’Exèrcit, i sempre que això passa el cas ha de ser federal, però no va succeir així.
També va explicar les falles “tècniques” que van tancar tota acció per resoldre el cas de Ma. del Sol Cruz Jarquín, a més del delicte de robatori de l’ordinador de la seva filla que es va fer impunement per esborrar les proves que ella havia estat enviada a Juchitán – violant les lleis electorals- per cobrir la campanya de Hageo Montero, germà d’un secretari del govern d’Oaxaca, per la qual cosa va fer una denúncia penal i finalment el delicte de corrupció, per l’aliança dels poderosos a Juchitán, on les nenes i les dones, només aquest any han patit 26 agressions i 11 assassinats a dones, sobretot a indígenes.
Va explicar en aquesta transmissió que es va poder veure i sentir arreu del món, que els expedients de la investigació van ser saquejats. Amb testimonis inventats, que no van signar.
Va destacar la importància del litigi ciutadà, durant un Tribunal Feminista realitzat a Oaxaca, amb la participació d’expertes en justícia, que va analitzar 7 casos, 6 en procés i amb recomanacions, però el de Ma. del Sol, es va portar als organismes internacionals, davant del tancament total d’alternatives.
En els propers dies serà exposat davant d’altres organitzacions de Drets Humans a Alemanya i Espanya, per tal d’organitzar una protesta coordinada i internacional. Tant aquest cas emblemàtic com els milers que hi ha a Mèxic fan evident que els òrgans de l’estat Mexicà per la seva imperícia, va dir, “són una vergonya” per a les mexicanes i els mexicans.
