La Independent reprodueix un escrit de la Plataforma Catalana pel Dret a no ser Prostituides
A finals del passat mes d’octubre la policia desarticulava una organització criminal que “presumptament” explotava sexualment més de 200 noies romaneses des de 2002.
L’organització “proveïa” “carn fresca” als bordells La Bombonera de Terrassa, Las Palomas de Manresa, a diferents indrets de les carreteres catalanes i al barri del Raval de Barcelona, segons fonts policials.
Entre les noies identificades hi havia almenys quatre menors i una noia discapacitada psíquica que havia estat prostituïda a Manresa i rescatada al macrobordell Paradise de la Jonquera el passat mes de març.
Aquest fet ha posat un cop més sobre la taula les atrocitats de l’esclavatge sexual. I ha clavat un cop sec, però que aviat cau en el no-res, en una societat que mira cap a una altra banda en sortir a la llum la mort de l’Adriana. L’Adriana, traficada quan era menor d’edat, prostituïda, torturada sexualment, abusada, maltractada, menyspreada, invisibilitzada, assetjada i criminalitzada pels mossos i lleis hipòcrites, abandonada, saltava al buit des d’un viaducte, perdent la vida. La seva mort, el seu assassinat, no va ser reportat, ni recomptat, ni tan sols mencionat.
L’Adriana ens posa un nom a la realitat dels quatre milions de dones i nenes traficades i explotades sexualment cada any al món. Una realitat que existeix al costat de casa. Posa nom a una vida convertida en mercaderia, comercialitzada com un producte dins d’un “negoci” que genera entre 5 i 7 bilions de dòlars l’any. Posa nom a una vida destrossada, segada en plena joventut per l’afany lucratiu sense escrúpols dels empresaris del sexe i la complicitat dels “clients” prostituïdors, emparats en la il·lusió d’un contracte, una transacció mútuament beneficiosa, i la pervivència d’una cultura de domini i sadisme masculí i d’opressió i submissió femenina.
L’Adriana, una més dins la reserva de dones sotmeses a les violències masclistes, violències vergonyosament justificades com a necessitats incontrolables de la naturalesa dels homes. No hi ha res més arcaic que el predomini masculí en la societat, res més antic que la violència dels homes sobre les dones, la violència del patriarcat, l’apropiació dels cossos de les dones per al benefici dels homes. Res més repugnant que una societat que no escolta, accepta i silencia aquesta realitat.
Plataforma Catalana pel Dret a no ser Prostituides
