La crisi de les persones refugiades ha donat i donarà moltes imatges, majoritàriament tràgiques. Persones passant fronteres per buscar refugi i fugir dels horrors de la guerra però existeixen altres realitats que no deixaran d’existir quan arribi la pau perquè travessar la frontera forma part de la seva feina.
Milers de dones passen diàriament la frontera des del Marroc cap a Ceuta i Melilla per proveir-se de mercaderies als polígons fronterers d’ambdues ciutats, transportant-los després en sentit contrari per lliurar-los al Marroc, en pesats fardells que poden arribar fins a cent quilos de pes.
Han de córrer, anar ràpides perquè les fronteres tanquen i han de fer diversos viatges al dia. Pateixen assetjaments, abusos policials incompatibles amb un estat de dret: violència, cops, abusos, suborns, mesures arbitràries, mercaderies requisades sense motiu aparent. La situació quan es descriu sembla d’altres èpoques però el govern espanyol no reacciona.
Les organitzacions humanitàries fa anys que denunciant la situació d’aquestes persones, reivindiquen que més enllà de raons normatives dels estats, aquests mai poden estar per sobre dels drets humans, i demanen habilitar mecanismes perquè el trànsit de mercaderies pogués fer-se de manera que no perjudiqui tan greument la salut d’aquestes dones
Entre les peticions que fan hi ha les següents: Que per evitar situacions tràgiques o simplement l’assetjament i el perill que suposa el trànsit per llocs no preparats per passar amb comoditat persones i fardells, cal modificar l’estructura física dels túnels de pas. (he canviat l’ordre i suprimit alguna cosa redundant); Que, en aquest mateix ordre de coses, també és necessari considerar la possibilitat de permetre l’ús de mitjans mecànics manuals per al port d’aquestes mercaderies; Que és imprescindible una acció decidida de les autoritats per posar fi als abusos, castigant, si és necessari, als culpables de tals violències però, sobretot, vigilant el respecte escrupolós de la dignitat de les persones per part de les forces policials; Que resulta imprescindible apostar per un desenvolupament sostenible que tingui com a prioritat les persones i l’ocupació digna en tota la zona. Això evitaria que milers de dones es vegin obligades a un treball tan cruel i inhumà com és el ser portador de mercaderies a les fronteres.
