Dotze organitzacions de dones d’Amèrica Llatina i el Carib de parla hispana van presentar el passat 28 de març a la Comissió Interamericana de Drets Humans, a Washington, arguments i denúncies de les violacions que pateixen les dones quan governs, església i autoritats masclistes volen governar els seus cossos i ignorar els seus drets reproductius.Va ser una audiència sense precedents, els fruits es veuran en els propers mesos quan aquest òrgan del sistema interamericà de l’Organització d’Estats Americans (OEA), procedeixi a actuar d’acord amb testimoniatges rebuts, que van ser escoltats amb evident interès pel funcionariat.
La Comissió, presidida per la nord-americana Dinah Shelton, va formular preguntes de precisió i aclariment a les testimonis i va declarar sense embuts que el que havien escoltat era “dramàtic i impactant”. Shelton va agrair haver estat informada d’una manera tan viscuda.
Les representants de les organitzacions van sol·licitar a l’Audiència lliurar un plec d’arguments sobre com la criminalització a les dones no només atempta contra la seva salut física, mental sinó també contra la seva dignitat i drets. El Comissionat Rodrigo Escobar, de Colòmbia, va dir que aquests fets constitueixen un “gravíssim i importantíssim problema de drets humans”.
Un dels aspectes que va impactar en més d’un comissionat va ser l’incest que es dóna en molts països i que condiciona drames inhumans, com que una nena sigui mare del seu propi germà. La Comissionada veneçolana Luz Patricia Mejía va comentar que aquesta no és una situació desconeguda en la Comissió i que hi ha molt d’interès en el seu abordatge. Va observar que consideracions moralistes i religioses imposen el sacrifici a les vides de les dones.
Les agrupacions peticionàries tenen un llarg historial de treball i lluita a favor de les dones i han marcat fites en defensa del dret a decidir. Va iniciar la presentació del tema Vanesa Coria, del Grup d’Informació per a una Reproducció Triada (GIREA), de Mèxic.
Seguidament, van exposar Mariela Belski, de l’Associació pels Drets Civils (ADC) d’Argentina, Sergia Galván, de la Col · lectiva Dona i Salut de la República Dominicana i coordinadora de la Campanya 28 setembre per la despenalització de l’avortament a Amèrica Llatina i el Carib ; Margarita Rivas, de l’Agrupació ciutadana per la despenalització de l’avortament terapèutic, ètic i eugenèsic, del Salvador, i Marta Maria Baldone, de IPAS Amèrica Central, amb seu a Nicaragua.
Les presents van representar, a més, a la Col·lectiva pel Dret a Decidir, de Costa Rica), el Centre de Drets de Dones (CDM), d’Hondures, el Centre de Documentació i Estudis (CDE), de Paraguai, el Centre de Promoció i Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius (PROMSEX), del Perú, la Comissão de Cidadania i Reprodução (CCR), del Brasil, la Mesa per la Vida i la Salut de les Dones (La Taula), de Colòmbia, i MYSU, Dona i Salut, de l’Uruguai.
Les presentacions a l’Audiència i el diàleg sostingut amb la seva Taula es poden escoltar a Ràdio Feminista Internacional de Costa Rica, i a la CIDH: http://www.cidh.oas.org/prensa/publichearings/Hearings.aspx?Lang = ÉS & Session = 122.
Al final de l’audiència, van quedar sobre la taula de la Comissió cinc audiències: “instar els governs a promoure polítiques públiques” que respectin “el dret a la vida, la integritat personal, al més alt nivell de salut reproductiva, a la intimitat, a la dignitat, a la llibertat personal i al dret a viure lliures de violència i discriminació “. Llegiu més a:
http://www.cidh.oas.org/prensa/publichearings/Hearings.aspx?Lang=ES&Session=122
Trets del problema
Al continent i el Carib de parla hispana hi ha cinc països que, en negar la possibilitat de l’avortament en determinades circumstàncies, violen el dret de les seves dones i les obliguen a gestar i parir encara que hagin estat violades o perillin llurs vides: Hondures, El Salvador , República Dominicana, Xile i Nicaragua.
A Xile les lluites de les dones no han aconseguit derogar aquesta disposició, com tampoc a República Dominicana, on la prohibició va ser inclosa en la Constitució aprovada el gener d’aquest any, malgrat una llarga batalla lliurada per una part important de la societat.
La dominicana Sergia Galván anuncià a la CIDH que hi ha la intenció d’incloure una frase draconiana en les modificacions proposades al Codi Penal que es discutirà properament al seu país: l’obligació de parir “encara que hagi estat violada o estigui en risc la seva vida”.
En el discurs introductori de l’Audiència, la mexicana Vanesa Còria va especificar que, “en altres països (Brasil, Bolívia, Equador, Costa Rica, Guatemala, Argentina, Uruguai, Haití, Paraguai, Perú), els codis penals estableixen algunes causals d’excepció amb diferents graus de no punibilitat, però encara estan molt restringides a circumstàncies extremes, com són els casos de violació sexual, perill per a la vida de la dona, o danys a la seva salut física, i que a la pràctica tampoc es compleixen.
Únicament a Cuba, Puerto Rico i a l’Estat de Mèxic a les dones se’ls hi respecta aquest dret. A Hondures, El Salvador i Nicaragua la penalització de l’avortament forma part de la gran influència de l’església catòlica, al costat de governs que van fer retrocedir drets conquerits per les dones.
Actualment en aquests països hi ha dones condemnades a 20 anys per “assassinat agreujat”, denuncia que va formar part de les explicacions presentades a la Comissió Interamericana de Drets Humans.
Transcendència de l’Audiència de la CIDH
En el si de les organitzacions que van portar el tema a la CIDH hi ha molta esperança en aconseguir progressos, tot i que se sap que caldrà lluitar encara molt més.
Per Sergia Galván, que al costat de la salvadorenca Margarida Rivas vatenir al seu càrrec la descripció dels casos de violacions, incest, morts per negativa d’assistència i empresonaments brutals de 27 i 30 anys i encara més, digué “aquesta audiència té una gran rellevància estratègica per a la despenalització i / o legalització de l’avortament a la regió “.
En declaracions a SEMlac, la també coordinadora regional de la Campanya 28 setembre va subratllar que “el que va passar en aquesta sala, el 28 de març, és d’un gran simbolisme polític, perquè obre les portes a un nou escenari del debat i es reafirma , des d’una postura oficial, el que sempre hem pregonat des del feminisme: que la reivindicació de l’autonomia del cos de les dones és un assumpte de drets humans “.
En referir-se a la reacció de la Mesa, normalment equidistant i poc expressiva, Galván ha reiterat que “vam aconseguir impactar als nostres interlocutors, però ara el repte és arrencar el compromís polític, posar a prova el sistema i posar-nos a prova a nosaltres mateixes a les nostres capacitats per generar les aliances i sinèrgies que ens permetin, de manera creativa, redissenyar el mapa dels drets reproductius de les dones “.
Altres reaccions
Igualment satisfeta es va declarar l’advocada Ysabel Marín, del Centre de Promoció i Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius (PROMSEX), del Perú, a qui va entrevistar a Lima la corresponsal d’SEMlac Julia Vicuña: “Aquesta audiència ha constituït una fita en la defensa dels drets humans de les dones, ja que és la primera vegada que la CIDH concedeix una audiència per tractar la problemàtica que genera la criminalització de l’avortament en els nostres països, així com els obstacles per accedir a la interrupció legal de l’embaràs quan aquest és legal “, ha subratllat.
“En el cas del Perú, la manca d’implementació d’un protocol d’atenció de l’avortament terapèutic ve ocasionant la vulneració del dret a la vida i a la salut de moltíssimes dones i adolescents”, va sostenir.
La col·lega de SEMlac va preguntar a Marín què esperen ara, després de l’Audiència: “A nivell regional i nacional, esperem les recomanacions que aquesta instància emeti en les pròximes setmanes. S’espera que la CIDH mostri preocupació per la problemàtica que viuen milers de dones en els nostres països i que insti els Estats a adoptar les mesures necessàries per garantir l’accés a informació i serveis que garanteixin els seus drets reproductius “, va respondre.
També s’obren expectatives en la política interna del Perú: “esperem que, després d’aquestes recomanacions, el Ministeri de Salut emeti un protocol d’atenció de l’avortament terapèutic. A nivell de les organitzacions que han participat en aquesta audiència, seguirem unint esforços de manera regional per continuar realitzant accions d’incidència que busquin modificar aquesta situació “, ha indicat.
El que falta per aconseguir és també un tema de la major importància per Vanessa Coria Castella, de GIREA, Mèxic. Ella, a qui li va tocar introduir la presentació al costat de l’argentina Mariela Belski, s’ha sentit legítimament satisfeta.
“El treball ardu va valer la pena. Gràcies a totes per confiar en aquesta iniciativa i gràcies de les que vam estar aquí per a representar les veus de vostès i de les dones de la regió. Per les seves entrades, bons desitjos i les seves bones vibracions, que van arribar fins el saló de l’audiència i contagiar a totes les participants per dir les paraules correctes i amb l’èmfasi necessari. “
“Ara toca difondre i difondre tot el que puguem el nostre missatge i seguir treballant juntes per establir estratègies regionals i locals que ens permetin donar petites passes, a poc a poc, sempre ferms”, ha indicat. Coria treballa en incidència internacional en el GIRE
Per tot arreu s’estén la impressió que ha estat un pas important. Corresponsals de SEMlac també van buscar reaccions a Uruguai, Hondures, Mèxic, Nicaragua i Argentina.
La representant de IPAS, Marta María Blandón, va denunciar que, a Nicaragua i El Salvador, la capacitat reproductiva de les dones està essent peça de negociació de polítics embolicats en processos electorals, “buscant majors restriccions per a elles”.
Blandón va comentar a Sylvia Torres, corresponsal de SEMlac a Nicaragua, que “a més del les xifres preocupants que vam donar a conèixer i que donen compte de la magnitud del problema de l’avortament i el vincle directe amb la garantia dels drets humans, va ser impactant el relat de les històries de dones de diferents països de la regió que, en els últims temps, han estat víctimes de la criminalització de l’avortament, l’estigma i pràctiques injustes per part dels Estats “.
Entre aquests casos esmentar els de dones empresonades o nenes violades a qui se’ls va negar el dret a un avortament permès per la llei. “Davant semblants evidències, les comissionades i el comissionat de la CIDH van expressar el seu total rebuig i el seu total compromís per canviar aquesta realitat”, va comentar Blandón a SEMlac.
No només van manifestar sorpresa “perquè aquests fets estiguessin ocorrent en aquest segle”, va precisar, sinó per “constatar que no es tracta de casos únics o aïllats, sinó d’una tendència generalitzada”.
La presidenta Dinah Shelton va preguntar si les dones anaven a països com Cuba, on la interrupció és legal. Això va permetre a les ponents significar que les dones que se sotmeten a interrupcions en clíniques privades no es moren. Que es moren les que van a avortaments insegurs, “les pobres”, va subratllar Galván.
INFORMACIÓ CAMPANYA:
La Campanya del 28 de setembre es realitza cada any des de 1990, per resolució de la V Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib (San Bernardo, Argentina, 1990). En aquesta oportunitat es va crear també la “Coordinadora Llatinoamericana i del Carib per a la mobilització pel dret a l’avortament”, amb el propòsit d’ “aconseguir el suport de les dones dels països que ja compten amb aquest dret en la pràctica i, alhora, recolzar-les en les seves lluites per mantenir en vigència l’exigència d’ aquest dret en forma legal, no clandestina, segura i digna per a cadascuna de nosaltres “.
La Campanya 28 setembre pugna per la construcció “d’una societat democràtica, on les dones decideixin sobre els seus cossos i projectes de vida, on les seves decisions siguin res pectades i els Estats generin les condicions per a garantir l’exercici d’aquests drets”. (Sally Burch a “Amèrica Llatina en Moviment”, d’ALAI, Equador)
