L’11 de febrer va ser declarat Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència per les Nacions Unides i és el dia en què, aquest any i com altres, els mitjans es van afanyar per publicar alguna cosa relativa al tema; només per la commemoració d’aquest dia, entre molt pocs a l’any, algunes dones científiques van aparèixer als diaris, televisió i radioemissores.
Des de La Independent fem un recull d’algunes publicacions relacionades a les dones científiques que es van difondre en l’última setmana en els mitjans i les xarxes socials, ja que l’11 de febrer és un dia de reivindicació, i com a tal és de gran valor; però, alhora és una data que mostra les absències permanents d’aquestes dones dedicades a la ciència i que històricament i encara avui es mantenen invisibles.
La poca representació de dones en els mitjans és habitual, malgrat la seva major presència en espais abans negats per a elles. Les científiques, com a persones expertes, pràcticament no apareixen a les portades dels diaris, només ho fan, molt de tant en tant, principalment les dones polítiques obrint-se espai a cops de colze en un escenari dominat fonamentalment per homes, tal com va ser demostrat en un estudi realitzat des de La Independent a 120 portades dels principals diaris catalans.
A principis del Segle XX Franz Boas parlava del relativisme cultural i particularisme històric i més tard Benjamin Whorf deia que la ciència de qualsevol cultura es mesurava sempre des de les racionalitzacions occidentals, així, en l’antropologia, aquests científics eren capaços d’obrir la seva mirada i la seva ment i valorar altres cultures i pobles, es prenia en compte “l’altre” i també al “nosaltres”; però en les ciències socials va demorar que s’inclogui a “les altres” o a “nosaltres en femení”, Ruth Benedict i Margaret Meed són algunes de les pioneres en aquesta branca.
Avui, d’acord a l’informe “Científiques en Xifres 2015”, presentat el passat 7 de febrer per la secretària d’Estat d’R + D + I, Carmen Vela, i per la directora d’Unitat de Dones i Ciència, Ana Puy, les dones investigadores arriben al 39% del total a Estat Espanyol, xifra que encara és major a la mitjana europea, el 33%, pràcticament no s’ha mogut en els últims deu anys.
A Espanya les dones obtenen el 55% dels títols universitaris i el 45% dels doctorats; però, només el 39% són dones actives en la investigació científica. Les dificultats en la conciliació entre el treball i la vida familiar, problema que no es plantegen els homes, i altres traves de gènere afegides fan que les dones tinguin només un 20% de representació en llocs científics de lideratge.
Algunes publicacions
Precisament de les desigualtats en la investigació és del que parla la publicació d’El Periódico, referint-se que les dones investigadores troben entre els 35 i 50 anys les principals dificultats per aconseguir un creixement o manteniment en la seva carrera professional a causa de “subtils i nocius biaixos de gènere”.
Mileva Maric i Albert Einstein.
Un cas exemplar és el que pren El Confidencial, que dedica un article a Mileva Maric, primera esposa d’Albert Einstein i a qui ella “li va procurar la base matemàtica sobre la qual se sustenten les seves teories”, ja que ell no era matemàtic. La publicació recorda que Maric (1875-1948, Sèrbia) va ser l’única dona de la seva promoció que cursava Matemàtiques i Física a l’Institut Politècnic Federal de Zuric. Va ser allà on va conèixer a Einstein i es van casar el 1903, llavors ella va bolcar el seu temps i esforç en les cures d’un dels seus fills amb problemes mentals.
María Isabel Medina (foto. web Diario La Voz de Vigo)
En el mateix to, El diari La Voz de Vigo no fa una rememoració històrica i se centra en l’actualitat amb una entrevista a la coordinadora de l’Àrea de Ciència i Tecnologia dels Aliments, amb vuit centres a càrrec seu, Maria Isabel Medina (Vigo , 1966), que assenyala que “la ciència té una base amb moltes dones però que no es veuen segons s’ascendeix”. Recorda a més per a les dones que fan ciència és molt difícil compaginar la vida personal i familiar amb la laboral, ja que el pes del treball domèstic segueix caient sobre la dona, per la qual cosa assumir llocs de responsabilitat és molt més difícil per a elles.
El Diari Ara de Catalunya publica un article en què es refereix a les dones en la ciència des de l’astronomia. Parla amb Cesca Figueres, física i investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), a més de presidenta de la Societat Espanyola d’Astronomia. Ella és investigadora sènior del projecte Gaia, impulsat per l’Agència Espacial Europea, on 8 de les 25 persones investigadores que hi treballen des de Barcelona són dones.
La Vanguardia publica un article d’opinió signat per Anna Lucas, Clara Menéndez i Azucena Bardají, que expliquen que “l’exclusió o la manca de participació en condicions d’igualtat de les dones en les comunitats científica i tecnològica (ja sigui com a creadores, prenedores de decisions o usuàries) suposen un llast important per aconseguir gran part dels objectius i metes de l’agenda 2030 “de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que ha declarat l’11 de febrer com a data per recordar aquesta discriminació.
El Huffington Post, un dels pocs diaris (on line) que té una visió de gènere en la seva política editorial, ofereix una varietat d’articles relacionats a les dones científiques, no només del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència sinó de manera constant.
Google és una mostra de la representativitat femenina en la ciència, aquesta eina de cerca ofereix un llistat en la categoria “científico’-dones” de personatges femenins en la ciència que cobreix un temps històric molt ampli de 2.500 anys i on agrupa un total 55 dones.
