OPINIÓ
L’accés de les dones a llocs de representació política a Mèxic ha estat marcat per l’empremta masculina, la resistència en els partits polítics i la creença que elles no poden o no volen i encara que això ja va canviar per llei, la percepció ciutadana segueix aquests patrons, resumeixen tres excandidates a la presidència de la República.
Acompanyades per una expresidenta municipal, quatre exregidoras i una cap delegacional en el Districte Federal i davant centenars de dones, van narrar les seves experiències durant la quarta jornada d’un Fòrum Nacional d’Anàlisi Política, celebrat en el context del 61 aniversari del vot universal a Mèxic (17 d’octubre) i l’arrencada de la jornada electoral aquest 7 d’octubre per als comicis de 2015.
L’any que ve, per primera vegada, les dones participaran paritàriament. Més de 5.000 dones podran estar en campanya i participar en els comicis que renovaran nou governs estatals, 18 congressos locals i 903 ajuntaments, aquests darrers on amb prou feines el set per cent són dones. Les eleccions seran al juny i juliol de l’any proxim.
Fins ara, segons els comptes de l’Instituto Nacional de las Mujeres (Inmujeres), 18 entitats del país ja han legislat sobre la participació paritària, 15 de les quals tindran eleccions (amb retard hi haurà Morelos i Yucatán), la qual cosa significa representació paritària en tots els llocs, federals i locals, inclosos els ajuntaments.
En aquest fòrum, organitzat per l’Institut de les Dones de l’Estat del nord de Nuevo León i l’Inmujeres, la idea és posar en el centre la capacitat per governar de les dones, de tots els partits i ideologies.
En aquesta sessió del fòrum, les excandidatas presidencials Cecilia Soto, que va presentar-se llavors pel Partit del Treball, Patricia Mercado, feminista pel desaparegut Partido Alternativa Socialdemòcrata, i Josefina Vázquez Mota, pel Partido Acción Nacional, van fer un recompte dels fets més rellevants ocorreguts en cadascuna de les seves campanyes marcades per l’hegemonia dels homes, els errors que van cometre, les coses que van escriure malament.
Alhora, han ressaltat els avenços fonamentals, les dades d’enquestes que mostren com ha canviat la percepció de la ciutadania respecte a dones en el poder, així com els reptes i oportunitats.
Mentre Cecilia Soto, que va participar en la contesa electoral de 1994, va assenyalar que llavors hi va haver una enquesta a la ciutadania que indicava que la Presidència de la República i el sacerdoci eren dues activitats no idònies per a les dones, Patricia Mercado, que hi va participar el 2005, va destacar que actualment la ciutadania cerca nous lideratges i aquí s’hi troben les dones i els homes joves. Aquí hi ha un canvi- va dir. Josefina Vázquez Mota, aspirant a les eleccions de 2010, va sostenir que les lleis han canviat, i va coincidir amb les altres dues excandidatas en l’oportunitat que representa la paritat.
En aquest sentit, va fer una crida perquè cap dona es presti a ser una “juanita”, és a dir presentar-se, guanyar i deixar el lloc a un home, perquè és important transmetre la consciència que les dones hem fet guanyar a molts però no sempre ells ens han fet guanyar a moltes de nosaltres.
Les expresidenciables van coincidir en la importància de les accions amb i per a les dones, “mai més des d’una perspectiva mujerista”, va dir Cecilia Soto, adduint a la seva pròpia participació; mentre que Patricia Mercado va destacar la importància dels pactes amb les dones i sostenir la transcendència de no trencar aquests acords.
Josefina Vázquez Mota va afirmar que ara per ara ha quedat en desús l’estereotip que fins i tot va utilitzar en un llibre en el qual s’afirma que “dones juntes només difuntes”. “Això és part del passat”, va afegir.
Cecilia Soto va narrar com va ser descartada de participar en el debat de candidats malgrat que havia rebut la invitació del postulant del Partido Revolucionario Institucional Luis Donaldo Colosio.
Un cop assassinat aquest, per decisió de Ernesto Zedillo, ella va quedar fora del debat amb els tres principals aspirants i també va narrar com mentre per a algunes persones el malnom de “Cexilia” representava un afalac, ella considerava que una dona que aspira a governar no vol ser considerada sexy. “Jo no votaria per una dona de la qual l’atribut fonamental fora ser sexy”.
Patricia Mercado, per part seva, va assenyalar “no podem fer-ho soles”, en referència a una campanya anomenada “Ell per elles”, però va advertir que els llaços primers han de ser amb les dones, aquí “trobarem les lleialtats necessàries”.
Va explicar com va perdre la perspectiva de l’aliança construïda amb altres dones “i en el moment en què em crec el conte, que vaig arribar a les lligues majors i que els meus aliats són els altres senyors que em van acompanyar en el procés de la candidatura a la presidència, em vaig equivocar!”,va afirmar davant un públic majoritàriament format per dones.
“Vaig caure fins al fons, vam perdre el partit, jo vaig sortir d’aquest partit … En aquell moment em vaig quedar sense res, no només en termes emocionals, financers, físics, sense res en termes de la pèrdua de les meves companyes de l’aliança” i després va afegir que la seva equivocació va ser no permetre que una altra dona fos la presidenta del Partido Socialdemòcrata “i clar, aquests homes, no per dolents ni per res, saben que el poder no es comparteix i van anar construint una direcció política que ens va aïllar,i ens va expulsar”.
Va recordar algunes de les recomanacions que durant cinc anys va donar a dones de tot el país en la tasca que amb Iniciativa SUMA va dur a terme en tot el territori nacional per enfortir lideratges polítics de les dones i va recordar que les millors aliances també s’han construït entre dones, en les millors condicions i en les pitjors circumstàncies.
No ens equivoquem, va advertir, necessitem les altres dones, hem de parlar les diferències, seguir endavant en aquesta diversitat i en aquesta pluralitat, els nostres pactes es fan amb ambicions individuals, amb lideratges polítics, amb conviccions ideològiques i de plataforma.
Patricia Mercado va abundar que en política els paradigmes es trenquen. “Si volen estar en política cal sortir a ballar i no esperar a que ens treguin”, no podem negar les nostres ambicions polítiques, va apuntar l’actual Secretaria del Trebajo del govern del Distrito Federal des de desembre passat.
L’excandidata panista, per la seva banda, es va referir als obstacles, noves oportunitats i noves realitats en les campanyes polítiques, experiència adquirida de vegades amb moltes sorpreses, “agradables de vegades i altres molt doloroses”.
Va exposar que el procés intern d’on va derivar la seva candidatura, perquè el seu partit “és molt democràtic”, va provocar que “encara que surtin a la foto molt somrients amb tu, alguna cosa queda fracturat i si no hi ha unitat l’adversitat és molt terrible”, va dir en relació amb la seva elecció i el seu partit polític.
Vázquez Mota també va referir que en tot el país es va escoltar una mateixa pregunta: Mèxic està preparat per a ser governat per una dona? És un interrogant que desqualifica i posa en dubte la capacitat de les dones, com si ocupar aquest lloc fos una prebenda i no un dret, una pregunta que no es fa als homes. Fins i tot els judicis són més durs, una mica tal i com li havia previngut l’actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet.
Malgrat tot, tenim nous escenaris, les xarxes socials juguen un paper fonamental, amb una participació de joves actius i actives en els processos electorals, a més les lleis han canviat, va dir en celebrar la paritat, aprovada en la Reforma Política.
Pero va recomanar “prendre’ns temps o farem tard amb el que aixo significa” va dir en referència a la passada contesa on els seus contrincants portaven sis i dotze anys de campanya política avançada.
Abans havien participat la titular de la PROFECO, Lorena Martínez, expresidenta municipal d’Aguascalientes i actualment una de les fortes aspirants a la governatura d’aquesta entitat i la cap de la Delegació Gustavo A. Madero del DF, Nora del Carme Bàrbara Arias, així com les exregidoras d’Oaxaca, Bàrbara García Chávez; Janette Ovando, de Chiapas; Tania Valentina Rodríguez, de Morelos, i Eloína Juárez, de l’Estat de Mèxic.
Condicions de participació
El 4 de setembre durant el Seminari per a l’ Harmonización Legislativa en Matèria de Paridad y Enfortecimiento de Liderazgos Políticos de les Mujeres, organitzat pel Inmujeres i la Red de Soporte a la Mujeres Municipalistas, va quedar clar que, en el passat, les accions per a la igualtat de gènere estaven supeditades a la bona voluntat dels governs o de grups filantròpics.
Avui amb la paritat que se sumarà a polítiques i pressupostos, s’incrementarà la participació de les dones. I s’aspira a una decidida inserció d’elles en l’economia, la política i l’educació.
El 2015, 17 entitats federatives elegiran les seves autoritats i representants populars.
A Mèxic són ja 18 estats els que estableixen la paritat en les seves legislacions. Hi haurà eleccions a Baja California Sur, Campeche, Chiapas, Coahuila, Colima, Distrito Federal, Estado de México, Guanajuato, Guerrero, Jalisco, Michoacán, Nuevo León, Querétaro, San Luis Potosí, Sonora i Tabasco.
Van endarrerits però hi haurà eleccions també a Morelos i Yucatán. Aquests últims fins al juliol pròxim tindran oportunitat d’harmonitzar la seva llei. És a dir, més de 5.000 dones podran participar en el procés electoral.
Encara es tracten quotes de 60/40 a Aguascalientes, Baja California, Hidalgo, Oaxaca, Quintana Rosego, Sinaloa, Tamaulipas i Zacatecas, i quotes de 70/30 a Durango, Morelos, Nayarit, Veracruz, Puebla i Yucatán.
