L’ escassetat dels recursos essencials provoca un efecte negatiu en la producció agrícola de les dones rurals i indígenes que són més propenses a patir inseguretat alimentària.
La Conferència de les Parts (COP26), organitzada pel Regne Unit amb la participació d’Itàlia, va començar el 31d’octubre al SEC Centre de Glasgow, Escòcia, i es va prolongar fins al 12 de novembre on els i les dirigents van intervenir per anunciar les accions a favor de la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, aquestes promeses no es poden complir de manera efectiva sense tenir en compte que les dones són les més vulnerables a patir els efectes de l’escalfament global.
La igualtat de gènere en la lluita contra el canvi climàtic segueix sent un tema pendent a l’agenda de la Conferència de les Parts, ja que menys del 25 per cent dels llocs influents de l’equip de lideratge són ocupats per dones. Tot i que la Declaració de Riu sobre Medi Ambient i Desenvolupament de 1992 estableix en el seu Principi 20 que “les dones tenen un rol fonamental en la gestió ambiental i en el desenvolupament. Per tant, la seva plena participació és essencial per assolir el desenvolupament sostenible”. Tanmateix, no serà possible aconseguir la paritat de gènere fins a l’ any 2044.
No serà possible aconseguir la paritat de gènere fins a l’any 2044
Per això, cal fomentar la participació de les dones, ja que els acords internacionals seran els que marcaran el destí de les dones rurals i indígenes, víctimes d’ aquesta injustícia climàtica provocada per l’ activitat de l’ ésser humà. Segons el Banc Mundial, Amèrica Llatina i el Carib són les regions més vulnerables als efectes del canvi climàtic, cada vegada més intensos i freqüents, provocant un gran impacte econòmic. Als països en desenvolupament, les dones que es dediquen a l’agricultura produeixen entre el 45-80 per cent dels aliments. Un mitjà de subsistència, ingressos i seguretat alimentària que es troba en risc davant els desastres naturals com les inundacions i sequies. Segons l’ONU, aquesta última podria ser “la pròxima pandèmia”.
Com a conseqüència d’ aquest impacte sobre els recursos naturals considerats essencials per a la vida humana, la inseguretat alimentària és un altre dels problemes que fomenta aquesta desigualtat de gènere vinculada a la desigualtat socioeconòmica, atès que les dones són les primeres a patir les conseqüències de la producció inestable d’ aliments. Segons dades de l’Observatori d’Igualtat de Gènere d’Amèrica Llatina i el Carib (OIG) publicats el 2019, per cada cent homes en llars pobres, hi ha 112,7 dones en una situació similar. D’altra banda, segons un informe del PNUD de 2019, la proporció de morts entre dones va ser superior del 60 per cent en els fenòmens climàtics extrems ocorreguts en els últims vint anys.
Les dones són les primeres a patir les conseqüències de la producció inestable d’aliments
Per combatre aquesta situació d’ injustícia, pel que fa a les dones indígenes i rurals, cal que la comunitat internacional les inclogui en les negociacions per a la planificació i elaboració de polítiques públiques, ja que són les primeres en enfrontar-se al desafiament global.
D’ altra banda, la presència de les dones en la defensa del medi ambient sobresurt. Això es deu alhora que les dones segueixen lluitant per integrar el gènere en les polítiques de desenvolupament sostenible i per fomentar la presència de dones en el lideratge per reduir de manera efectiva els efectes del canvi climàtic. Per això, el novembre del 2020, AntoinetteVermilye, Bianca Pitt i EliseBuckle van fundar la campanya ‘Shechangesclimate’ amb l’objectiu d’exigir un 50 per cent de participació de les dones en els equips de lideratge de la COP26, ja que només ocupaven un 15 per cent. No obstant això, atès el que està passant a la COP26, diverses organitzacions estan denunciat la manca de dones en les negociacions.
La clau per aconseguir unes polítiques eficaces és vincular la gestió mediambiental amb els governs i organitzacions de la societat civil, i assegurar que el gènere i el canvi climàtic vagin de la mà amb les agendes nacionals i subnacionals.
Foto: arxiu AmecoPress.