Més de 64.000 casos de violacions denunciats, dels quals una mica menys de 500 s’han portat a la justícia i amb prou feines s’han produït 47 condemnes.
Investigacions sociològiques i antropològiques sobre els sofriments de les dones haitianes a la frontera amb República Dominicana mostren la crueltat i l’obstinació masclista amb què se les viola, trafica i són víctimes de la trata.
Els resultats d’aquestes investigacions, estimulades per l’ Observatorio Migrantes del Caribe, la Colectiva Mujer y Salud y Mujeres del Mundo, es resumeixen en les obres Mujeres en el Camino, Fanmnanfwontyé, Fanmtoupatouque, en creole, que equivale a Una mirada a la violencia contra las mujeres migrantes haitianas, en tránsito y desplazadas en la frontera dominico-haitiana, en trànsit i desplaçades a la frontera dominic-haitiana, i un estudi qualitatiu sobre dominicanes supervivents de trata, presentats a la capital dominicana el 14 de desembre, Dia del Migrant.
Les autores, Allison Petrozziello, Tahir Vargas i Bridget Wooding (editora) indaguen igualment en l’explotació abusiva que pateixen les dones haitianes en el mercat informal, en particular per l’extorsió de uniformats.
I perquè els serveixen aquests resultats a les pròpies dones haitianes?, Va preguntar SEMLac a Bridget Wooding, directora de l’Observatorio Migrantes del Caribe i inspiradora d’aquests productes. “Per identificar la seva pròpia situació, fer-se càrrec d’ella, empoderar-se, exigir els seus drets i saber com i on els han de reclamar”, va respondre.
S”assabenten elles del que diuen aquests textos?, Va inquirir SEMLac. “SE n’assabenten, sí. Durant el procés es van produir tres trobades amb les pròpies dones, ONG implicades, autoritats i amb les direccions dels que provoquen i practiquen abusos, i es van adoptar acords en aquest sentit. És a dir, que les obres són el resultat d’un treball concret per intervenir en un canvi de les realitats que tant ens preocupen “, va explicar Wooding.
La presentació dels compendis de la investigació al Centro Cultural de España va concitar gran interès. Allà es va inaugurar a més l’exposició de fotos “Dones migrants haitianes a República Dominicana”.
Entre altres participants hi havia Marola Merzina, de l’Asociación de Mujeres Haitianas, a qui ningú esmenta sinó amb el nom de Maria. Viu a Elías Pinya, una província paupèrrima de l’extrem centre oriental fronterer i, tot i que encara no domina l’espanyol, sap prou com per destacar el valor de l’esforç investigador al qual també ella va contribuir.
Per a la acadèmica Denise Paiewonski, “els tres estudis analitzen experiències de dones migrants des d’una perspectiva de gènere i de drets humans, i enfoquen problemes que generen enormes patiments a un gran nombre de dones i nenes de la nostra illa que no han rebut l’atenció que mereixen en termes de recerca, polítiques públiques ni de divulgació pels mitjans de comunicació “.
La presidenta de la Col·lectiva Mujer y Salud ha afegit que aquestes línies de treball s’inscriuen en una nova generació d’investigacions que, des de fa una dècada, evidencien el ràpid procés de transformació de la problemàtica migratòria dominicana-haitiana, després del col·lapse de la indústria sucrera local en els anys noranta.
“En pocs anys hem passat d’estudis centrats en la figura del bracero haitià i les condicions de vida en els bateyes a altres que analitzen la ràpida i extraordinària complexitat del fenomen migratori haitià”, ha precisat.
Després d’assenyalar que, en el cas dominicà, “amb greus deficiències institucionals i falta de voluntat política, l’element comú més important és la impunitat”, ha indicat que hi ha més de 64.000 casos de violacions denunciats, dels quals una mica menys de 500 s’han portat a la justícia i amb prou feines s’han produït 47 condemnes.
Paiewonski va destacar, a més, la demanda de les comunitats migrants de tot el món perquè els països receptors, incloent-hi la República Dominicana, ratifiquin la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els Drets de Tots els Treballadors Migrants i els seus Familiars.
La negativa de nacions riques i pobres “ha incrementat la desprotecció de les persones i comunitats migrants en tot el món i constitueix un desmentiment al supòsit compromís d’aquests estats amb els drets humans”, ha sostingut.
Va reconèixer que gràcies a l’ Observatorio Migrantes del Caribe, en els últims anys s’han publicat treballs enfocats a les dones migrants haitianes, que visibilitzen les seves experiències i contraresten el tradicional biaix masculí dels estudis sobre migració. No obstant això, es va referir al que falta per recórrer en matèria d’equitat de gènere i ciutadania femenina de les dones migrants i de totes a l’illa.
Les recomanacions dels tres estudis inclouen des de la necessitat de definir i implementar polítiques migratòries al més alt nivell polític, fins variants dirigides a autoritats i organitzacions no governamentals a nivell local.
Algunes d’elles, com la promoció d’una associació de comerciants haitianes i el suport a les seves demandes en relació amb la construcció del nou mercat fronterer en Elías Pinya, ja estan sent implementades.
Sergia Galván, directora de la Col·lectiva Mujer y Salud, va assenyalar que, a més del seriós problema de violència domèstica, els estudis van detectar situacions d’assetjament sexual i enganys en els punts d’encreuament oficials, violacions i assassinats “a la muntanya”, abusos en el mercat fronterer i a les cases de família on treballen les haitianes, treball sexual forçat i trata de dones i nenes, entre d’altres.
La presentació dels llibres va estar dedicada a la memòria de Sonia Pierre, activista feminista dominicana morta a inicis de desembre i incansable lluitadora pels drets humans de les dones, persones dominicanes d’ascendència haitiana i migrants.
