Són dones amb històries i recorreguts molt diferents, però més d’un interès comú. S’han conegut i estret la seva amistat en HXD, Hombres por la Diversidad, una xarxa social creada per homes que, des de fa tres anys, fa activisme per la diversitat sexual a Cuba, des del Centro Nacional de Educación Sexual (Cenesex).
En HXD, asseguren, van trobar resposta a moltes de les seves inquietuds i preocupacions. També un espai per a l’aprenentatge, l’apoderament i el creixement personal, com a éssers humans.
“Estar en el grup m’ha permès identificar el que vull, convertir-me en subjecte de dret, independentment de les meves genitals i de la meva orientació sexual”, sosté a SEMLac Mercedes García Hernández, resident a la capital cubana i la primera dona que es va incorporar a aquest grup d’activisme LGTB (lesbianes, gai, transgèneres i bisexuals).
Com moltes altres dones lesbianes en aquesta illa del Carib, García Hernández ha tingut l’experiència de viure en un medi social i laboral hostil, intolerant, que reconeix l’heterosexualitat “com l’única forma possible de relació amorosa entre els éssers humans”, apunta.
“Em deia: si el que sento és tan autèntic, nascut de l’amor, per què no trobo espai? Estava plena de dubtes i conflictes als quals no aconseguia donar-los una explicació”, relata.
Mentre les seves amigues i companyes d’estudi i treball vivien els processos “normals” de tenir fills, enamorar-se d’homes guapos, “si és possible alts i fornits”, ella estava “sumida en una lluita per la meva identitat sexual, amb la sola idea de sobreviure en aquest mitjà que m’aixafava i no em reconeixia com a dona”, explica.
De sentir-se com una actriu representant un paper que no li tocava, “perquè mai m’enamoraria d’una altra persona que no fos una dona”, García Hernández va prendre finalment la decisió de realitzar-se personalment.
“És clar que ‘sortint de l’armari’ no vaig tenir resposta per a totes les meves preguntes, sinó que van sorgir altres interrogants per als quals tampoc trobava respostes”, afegeix. “Jo era dona, com qualsevol cubana, ni grisa ni trista, desitjosa de fer i participar socialment. Volia ser com totes les que són i es reconeixen en la societat”.
Va passar per lectures de tot tipus: llibres editats a l’estranger que arribaven de mans amigues, però cap li oferia respostes. Va indagar en la literatura científica i va créixer la decepció: només tractaven el tema des de la homosexualitat masculina.
“No em trobava com a dona, perquè al trencar el patró d’heterosexualitat jo era invisible, no existia. No era reconeguda entre les persones heterosexuals ni les homosexuals, perquè la informació científica tampoc m’abastava”, confessa a SEMLac.
El primer grup d’activisme on es va inserir fou el Cenesex ser Oremi, de dones lesbianes, on va poder conèixer més sobre la realitat lèsbica. “Però sempre he estat contrària als guetos i les separacions. Per això em vaig acostar a HXD”, precisa.
“Som, simplement, persones lluitant per conéixer els drets que ens assisteixen i entaulem un diàleg educatiu amb especialistes. Nosaltres tenim l’experiència i ells el coneixement per, en conjunt, impactar el mur de la ignorància, la discriminació, el rebuig i l’exclusió “, explica qui no es considera” minoria “ni demana” tolerància ni acceptació “perquè, sobretot,” exigeixo respecte als meus drets “.
Com ella, n’han arribat d’altres a aquest espai d’activisme. Mares, amigues, conegudes; transsexuals, heterosexuals, lesbianes … “buscant més justícia, equitat i respecte, perquè més que categoritzar, cal comprensió i entesa”, precisa.
Caridad García Hernández, jubilada de 72 anys i promotora de salut enfront del VIH / sida, és una heterosexual del grup molt identificada amb els seus companys homosexuals, “grans persones, però molt rebutjats socialment”, diu.
Va arribar a HXD buscant informació i coneixements generals sobre totes les identitats sexuals. “Malgrat la meva edat, he après molt i això m’ajuda a que altres persones comprenguin el meu programa de treball i em respectin”, comenta a SEMLac.
“Per primera vegada a la vida vaig tenir un acostament amb persones tan humanes i meravelloses com Mercedes, per exemple, completament diferent a mi, però que em va donar lliçons per l’amor i el respecte amb què tracta la seva companya”, afegeix.
Sense ser “la típica lesbiana rebutjada per la societat”, perquè sempre va trobar en la seva família i el seu treball suport, consideració i respecte, Mildred Obourke no ha estat aliena a l’existència de tendències discriminatòries en aquest sentit.
“A mi, personalment, no m’afectava res”, subratlla aquesta periodista de professió. Però la lectura Yo mi espalda, un llibre sobre l’activisme LGTB nord-americà que li va deixar una amiga, li va fer pensar per primera vegada que no feia el que havia de fer.
Després va conèixer el blog d’un col·lega, Paquito el de Cuba, i va canviar totalment la seva perspectiva. “Em va posar a pensar en el que podem fer, professionalment, amb les eines adequades, des del metge fins al jardiner, perquè la nostra societat acabi d’interioritzar que l’homofòbia és un problema seriós, que impedeix el creixement humà”.
En HXD Mildred ha trobat, diu, “persones meravelloses”, que lluiten per un objectiu comú, creativament. “Cal visbilizar més les xarxes, créixer numèricament, mantenir la cohesió, anar al diàleg amb la comunitat, parlar a les mares, els pares, la família … que ens vegin com a éssers humans que servim al país; hem d’escoltar a les persones i buscar l’entesa “, subratlla.
Si bé aquestes dones reconeixen haver enfortit la seva autoestima, expressió i coneixements amb les accions de capacitació de la xarxa, també elles aporten al grup que va ser fundat i liderat primer pel metge Alberto Roque i ara coordina Félix López, també fundador.
“El dia que va arribar Mercedes, tots vam créixer tres pams d’un cop”, recorda López mentre compara l’episodi amb el desenvolupament d’una planta. “Ella ens va donar la perspectiva d’una dona aguda i intel·ligent, li va donar impuls a les contradiccions i ens va trencar la lògica dels homo homes, que dins de la comunitat gai som els més apoderats. Ens va fer veure que no estàvem comptant amb elles” , resumeix l’activista.
Per Rey Díaz, un altre integrant del grup que abans havia treballat en la prevenció del VIH / sida amb Homes que tenen sexe amb altres homes (HSH), la integració suposava deixar enrere l’enfocament salubrista per obrir-se al dels drets sexuals com a drets humans.
Díaz creu que a les dones de HXD els calia, sobretot, apoderament, eines per abocar-se al sender dels drets sexuals, la diversitat de gènere, cap a la societat. “Aquí tots hem guanyat en coneixements científics, en teoria i pràctica, a anar creant la plataforma per arribar a altres persones”.
HXD, la qual ha començat a ser la primera xarxa obertament diversa del Cenesex, tal i com diu López, és també l’escenari on unes i altres han començat a trencar els seus propis prejudicis interns i no pocs mites dins la comunitat LGTB. “Un espai on seguim creixent com a éssers humans”, insisteix García Hernández.