Aquest 8 de març el vivím en un moment difícil de retallades en drets socials i laborals, de mesures dels governs neoliberals que fan pagar la crisi a qui no en te culpa. Mesures que han fet augmentar l’atur, tancant milers de pimes i afonant la precària economia domèstica. Més d’un milió dues-centes mil persones aturades, de les quals les pitjor parades són les dones, que continuen patint més els efectes de la crisi, amb salaris més baixos, ocupació en precari i major taxa d’inactivitat. Si les diferències salarials entre dones i homes han disminuït només és perquè els salaris dels últims han baixat.
A més, els governs volen fer creure a la ciutadania que la igualtat real és una cosa accessòria, per això suprimeixen organismes i institucions encarregades de promoure la igualtat real i centres d’ajuda a les dones víctimes de violència de gènere, ajornen l’ampliació del permís de paternitat o l’aplicació de la llei de dependència, deixant de nou a les dones el paper d’encarregades de la criança i la cura dels persones.
Al País Valencià a les mesures adoptades pel govern central s’uneixen les de l’autonòmic, que deu les nònimes al personal dels centres d’Atenció a Dones Maltractades, deixa sense cobrar la renda garantida de ciutadania o retalla la dotació en els pressupostos en Dona. Al tancament fa mesos del Centre Reina Sofia per a l’ Estudi de la Violència, s’afig l’intent de tancament de la Biblioteca de la Dona, aturat gràcies a les protestes encapçalades pel moviment feminista. Ara s’anuncia el tancament de 33 oficines d’ajuda a víctimes del delicte, oficines on la majoria dels casos que s’atenen són de violència de gènere. Mesures que patim per la nefasta gestió d’un govern immers en els casos de corrupció i que ha afavorit el deteriorament progressiu i intencionat dels serveis públics.
D’altra banda, els recents anuncis per part del govern de’l Estat de reformes legislatives com la de l’avortament, volen suprimir el dret a decidir de les dones sobre el propi cos i fan palesa de nou la influència de’l Església sobre els governants. Fins i tot la Real Académia de la Lengua (RAE) -institució formada per 37 homes i 3 dones- vol establir de nou el masculí com a genèric, intentant convèncer-nos d’emprar un llenguatge sexista que invisibilitze les dones.
Per tot això, aquest 8 de març aprofitem per a recordar que totes les mesures d’ajustament i totes les retallades no serviran per a fer-nos eixir de la crisi, sinò per a agreujar i multiplicar les desigualtats i l’exclusió social de moltes persones, especialment de les dones migrants, de les majors, de les que tenen diversitats funcionals, sensorials o mentals, de les famílies monomarentals, de les que pateixen adiccions o de les joves. Per a deixar més desprotegides encara les que pateixen maltractaments o estan explotades sexual o laboralment. Perquè suposen un pas molt important en la consolidació d’un sistema econòmic pervers que s’aprofita i és fonamenta en la divisió sexual del treball i de la doble presència dels dons en’l àmbit privat i el públic, hui més que mai diem: EN IGUALTAT, NI UN PAS ENRERE
País Valencià, 8 de març de 2012.
*Portaveu i Coordinadora de l’Àrea de la Dona
