Cal començar l’any amb desitjos de benestar per a tothom i també cal començar-lo sense tenir deutes pendents i per això aquest bloc està dedicat a Montserrat Vayreda, per una banda, i a Rosa Fabregat, per una altra.
L’any 2024 va ser l’any Montserrat Vayreda perquè es complien els cents anys del naixement d’aquesta escriptora. La commemoració, impulsada per la Conselleria de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes, tenia en aquest cas una importància especial ja que es tractava de recuperar una autora que havia tingut un bon i merescut reconeixement molt vinculat a la seva terra, l’Empordà, i en uns cercles culturals concrets i que calia que fos coneguda més àmpliament i la seva obra valorada fent-ne la difusió pertinent. La comissària de dinamitzar i coordinar totes les iniciatives d’aquesta commemoració ha estat Anna Maria Velaz.
Montserrat Vayreda Trullol (1924-2006) va destacar com a poeta, però també té una obra en prosa considerable i variada, de la qual destaca Els pobles de l’Alt Empordà, entre crònica i descripció històrica i paisatgística que inclou un poema dedicat a cadascun dels pobles.
La poesia de Montserrat Vayreda té el tarannà de l’autora i és lluminosa, mesurada, reflexiva i entenedora com ella volia per tal d’arribar a tothom que la llegís. Tant en la forma com en el contingut va seguir una lògica evolució al llarg del temps i així tant capta l’instant fugisser com fa reviure els records del passat sempre amb la natura present.
Montserrat Vayreda va desenvolupar un generós activisme cultural amb seu a Figueres on l’any 1956, juntament amb l’escriptora Carme Guasch, va promoure la celebració de la Festa de la Poesia, organitzada per l’Agrupació de Cultura del Casino Menestral. Hi participaren, en diferents moments, figures destacades com Carles Fages de Climent, Jaume Maurici, M. Àngels Vayreda, Pilar Nierga, Salvador Espriu i M. Àngels Anglada. Cal destacar les relacions literàries i de sororitat que varen tenir Maria Àngels Anglada, Carme Guasch y Montserrat Vayreda.
Va concursar als Jocs Florals, va obtenir els principals guardons i també en va ser mantenidora i membre del jurat. Ja s’ha dit que va tenir una important presència en la vida cultural de l’Empordà i de la Garrotxa i va mantenir una especial relació amb pintors ja que dos germans seus foren els pintors Lluís i Francesc Vayreda.
Per una altra banda, la seva germana Àngels (1910-1977) també es va dedicar a la literatura amb èxit sobretot en la narrativa i la seva novel·la més coneguda és Encara no sé com sóc (1970).
És d’esperar que totes les activitats portades a terme dins de l’any 2024 dedicades a donar a conèixer Montserrat Vayreda: la seva obra i el seu entorn cultural hagin estat profitoses i serveixin per a promoure la seva lectura i per a valorar la seva aportació a la literatura i cultura catalanes.
Just en acabar l’any 2024 , el dia 30 de desembre, ens va arribar la notícia de la mort de la poeta i novel·lista Rosa Fabregat Armengol, nascuda a Cervera l’any 1933.
Tant bon punt ho vàrem saber, la nostra companya Mireia Bofill, la va recordar dient que “era una gran persona i una gran dona, és cert. Sempre solidària. El seu poemari Estelles (1978) va inaugurar la col·lecció de poesia de LaSal edicions de les dones”.
La seva trajectòria literària és rica i variada perquè va escriure poesia, novel·la, contes i assaig. Destaca, en la diversitat de la seva producció literària, la seva força, alegria, vitalitat i espiritualitat. Cal afegir que era farmacèutica i que també es va dedicar intensament a la seva professió.
El seu feminisme traspua sobretot en narracions que es poden qualificar de ciència ficció aplegades a l’any 1997 a La dama de glaç, on parla del genoma humà, de la fecundació in vitro i del misteri de la vida. També és agosarada a la novel·la La capellana (1988), on és crítica amb la institució i defensa el paper de les dones en l’ Església d’acord amb el Col·lectiu de Dones en l’Església per l’Equitat, del qual va formar part.
Va formar part també de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, PEN Club, Ateneu Barcelonès, l’Ateneu Popular de Ponent, la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia i altres. Per la seva obra i per tota aquesta activitat va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura.
Ah! No oblideu que a la Biblioteca del Centre de Documentació de Ca la dona podeu trobar llibres d’aquests autores.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
