El tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fallar la setmana passada, en favor de les empreses que prohibeixen la utilització del vel islàmic i d’altres símbols religiosos a la feina, però deixa la decisió en mans dels jutges de cada país, que han de resoldre cada cas en particular.
La Justícia Europea considera que “una regla interna d’una empresa que prohibeix l’ús visible de qualsevol signe polític, filosòfic o religiós no constitueix discriminació directa”.
No obstant l’anterior, l’alt tribunal, va explicar que una norma interna en aquest sentit, podria ser discriminatòria sí: “En absència d’aquesta norma, la voluntat d’un ocupador de tenir en compte els desitjos d’un client de no tenir més els serveis del ocupador prestats per una treballadora que porta un mocador islàmic no pot considerar-se un requisit ocupacional que exclogui discriminació”.
La sentència en qüestió, estableix un precedent judicial sobre un tema candent a tot Europa, que té un sentiment populista sobre la prohibició de l’ús total del vel islàmic en públic, especialment a França que atribueix importància a la separació de les institucions estatals i religioses i on el partit de l’extrema dreta antiinmigratoria té un fort acompliment en les properes eleccions.
És la primera vegada que el Tribunal de la Unió, aborda l’assumpte del mocador islàmic com una de les seves principals normes judicials, la sentència es va basar en el cas de dues dones que van ser acomiadades de la feina a França i Bèlgica, per negar-se a treure el vel.
Un dels casos és el de Samira Achbita a Bèlgica que treballava com a recepcionista de G4S Secure Solutions, des del 2003, i va ser acomiadada quan el 2006 comunicà a l’empresa la seva decisió de portar vel. Durant un mes la dona va dur el vel, però l’empresa en aquell mateix any, va decidir aprovar un reglament que “prohibeix als treballadors portar signes visibles de les seves conviccions polítiques, filosòfiques o religioses o observar qualsevol ritu derivat d’aquestes en el lloc de treball”. Achbita que no es va donar per vençuda, va portar el cas als tribunals belgues.
Un dels advocats del Tribunal General belga, va recomanar, l’any passat que se’ls permetés a les empreses prohibir l’ús del vel, sempre que hi hagués una prohibició general d’altres símbols. Sobre aquest assumpte, tot i que les recomanacions dels advocats dels Tribunals dels països no és vinculant, generalment, si que és acollida pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
L’altre cas que va tenir en compte el tribunal, va ser el d’Asma Bougnaoui a França, enginyera de programari que va ser rebutjada pel client, l’empresa francesa Micropole, per negar-se a llevar-se el vel. En aquest litigi, l’ens judicial ha estat clar, quan va manifestar que l’empresa, pot haver violat les lleis de la UE que prohibeix la discriminació per motius religiosos, i no a causa d’una norma interna general de l’empresa, sinó perquè un client en particular així ho va demanar. Aquestes “circumstàncies són molt limitades” ja que només discorria el símbol religiós del vel perquè ella no treballés, va dir.
Així doncs l’ens europeu, va retornar als tribunals francesos el cas perquè determinessin si l’acomiadament havia estat improcedent per incompliment d’una norma interna de l’empresa, o per satisfer un capritx del client, El Tribunal Francès, ara haurà de decidir que planta cara a la sentència del TJUE, i determinin si la dona va ser víctima de discriminació directa causa de la seva religió o no.
En conclusió dos casos diferents, amb resultats diferents, sobre un mateix fet, “el vel islàmic”. El que determina el Tribunal de Justícia de la Unió Europea és que si hi ha un fet discriminatori directe o indirecte per raons laborals, ha d’existir un reglament intern de les empreses que ho estipuli expressament, sense que hi hagi “un desavantatge particular a aquelles persones que professen una religió o tenen conviccions determinades, sempre que es tracti per igual a tots els treballadors de l’empresa si se’ls imposa una neutralitat indumentària general i indiferenciada”.
No obstant això, matisa el Tribunal que fins i tot en aquest cas, “la discriminació indirecta pot justificar objectivament amb una finalitat legítima, com el seguiment per part de l’empresari d’un règim de neutralitat política, filosòfica i religiosa en les relacions amb els seus clients”.
Així doncs la decisió del TJUE, es decanta a favor d’Asma Bougnaoui, a França, perquè l’acomiadament es va fer per satisfer el desig d’un client i no perquè hi hagués un reglament intern de la seva empresa que ho prohibís; i en el cas de Samira Achbita a Bèlgica, en contra perquè existia al moment del seu acomiadament un reglament intern de l’empresa que prohibeix els símbols de qualsevol índole, de manera que no constitueix una discriminació directa basada en la religió.
