OPINIÓ
L’aprenentatge de l’acció vindicativa feminista ens anima a sortir aquest 1 de octubre sense por, amb la ferma convicció que estem legitimant amb la nostra participació un dret inherent a la condició humana, el dret a decidir, perquè és una qüestió de llibertat.
El dret a decidir ha estat una lluita històrica de les dones en el món. Mai aquesta demanda s’ha condicionat a l’anomenada “legalitat” o normativa dels Estats patriarcals, als que ens dirigim sense por per vindicar-ho i desobeir amb legitimitat aquelles normes i lleis que eren injustes.
Avui es presenta un context desafiant per al poble de Catalunya que vindica el dret a decidir, una experiència viscuda per les dones durant segles, on el patriarcat opressor i colonialista pretén fer creure a la població nacional i internacional que la demanda legítima del dret a decidir significa un atemptat contra la llei, la democràcia espanyola i el seu Estat de dret.
El dret a l’autodeterminació està reconegut de manera legítima en el marc internacional dels drets humans i també en la Constitució Espanyola. I sobretot, és un dret, i per tant, inherent a la condició humana. Sent així, no pot ser negat, vilipendiat, subjugat, ni prohibit, ni violentat. Sota aquesta premissa tota llei que reprimeixi un dret atempta contra la justícia i la legitimitat dels drets humans.
És incoherent que el govern espanyol del PP apel·li tant a la defensa de la democràcia mentre envia hordes de policies a Catalunya per reprimir, intervenir mitjans de comunicació, organitzacions polítiques, impremtes, precintar centres educatius i detenir persones. Està tractant al poble català com si fos un delinqüent, està interpretant que un dret legítim a la condició llibertària dels pobles és un delicte. Està negant l’expressió de més d’un milió de persones que vam sortir als carrers a expressar amb legitimitat, llibertat i de manera pacífica que volem decidir.
Les feministes bé sabem que legitimar una demanda pel dret a decidir implica subvertir l’actual sistema, implica qüestionar el control nacionalista i colonialista d’un govern opressor i de dreta que assumeix que encara Espanya té feus i que ells són els seus amos. Les feministes tenim en la nostra acció vital una llarga trajectòria de sabers acumulats sobre el que significa demanar el dret a decidir, i altres tants drets que ens eren negats, on les veus patriarcals i els seus governants sostenien en la seva absurda defensa que anàvem en contra de les lleis i l’Estat.
Tot i així, continuem i no callem des de les nostres lluites en els processos d’independència, en les revolucions llibertàries, en el nostre compromís d’abolir l’esclavitud, en el nostre incansable anhel del dret al vot, per aconseguir que se’ns reconegués com a ciutadanes, que es legitimés els nostres drets sexuals i reproductius, per tenir veu i presència paritària en els espais de poder, pel dret a decidir sobre el nostre propi cos.
Aquest aprenentatge des de l’acció vindicativa feminista ens anima a sortir aquest 1 de octubre sense por, amb la ferma convicció que estem legitimant amb la nostra participació un dret inherent a la condició humana, el dret a decidir, perquè és una qüestió de llibertat. Sent conscients que cap estat, cap llei, cap força de seguretat pot estar per sobre d’un dret. Sense por, sense violència, en resistència pacífica, demostrarem davant el món com es vindica aquest dret i com és legítim fer-ho amb llibertat.
