OPINIÓ
Fa uns dies va renéixer el Ministeri de Cultures, Descolonització i Despatriarcalització a Bolívia amb el nomenament de les seves principals autoritats.
I, fonamentalment, sobre una base ideològica identitària que planteja ruptures amb allò convencional, tot i que és evident que, ja d’entrada, coixeja al menys en una part dels seus postulats.
El tancament d’aquest ministeri, produït fa uns mesos en el govern de facto, va causar un gran rebuig de manera que la restitució en aquest nou govern ha creat expectativa. Però en sectors conservadors no va agradar del tot Sabina Orellana Cruz, indígena quítxua i dirigenta camperola de la Confederació Bartolina Sisa, sigui la nova Ministra, en tenir un currículum “insuficient”.
És habitual pensar que una persona lligada a accions de l’alta cultura (museus, literatura, música, art en general) i amb una formació acadèmica d’acord és la idònia per dirigir el Ministeri de Cultures. Per això, molta gent ha respirat amb cert alleujament en veure que un dels viceministeris, el d’Interculturalitat, ès a mans de Cergio Prudencio, investigador, compositor, director d’orquestra i amb experiència en la direcció de la Fundació Cultural del Banc Central de Bolívia.
Relacionat amb aquest punt, el reconegut antropòleg cultural espanyol Ángel Díaz de Rada explica que el fet de “jugar amb un concepte exclusiu de cultura és, generalment, donar per feta la idea que són ‘exclusius’ els i les qui es troben ‘a’ la cultura “, el que” ens arrossega a la ignorància “ja que” desconnectem cegament i arbitràriament del món de la vida ordinària del món de la ‘cultura’ “i en aquesta” insensatesa “cauen” escriptors, artistes, científics … “.
El concepte de cultura és polèmic i no hi ha acords clars entre els que estudien el tema; però, la proposta de Díaz de Rada és vàlida en el sentit que totes les persones estan en relació amb altres i que és allà on es fa cultura, perquè cultura és una forma de vida social, un conjunt de regles convencionals que estableixen maneres de fer per a les persones i és també la descripció i el discurs d’aquestes regles en un moment concret.
Doncs sí, aquest Ministeri trenca (i va buscar fer-ho ja durant la llarga gestió d’Evo Morales) amb aquestes regles convencionals del que es va entendre per cultura amb un sentit sublimat i elitista (encara que Prudencio podria caure en això). Per això es diu “Ministeri de Cultures” en plural i inclou el terme “descolonització” per eliminar una “cosmovisió unívoca (del món occidental) que subordina” a les altres d’origen natiu.
En aquest sentit, la imatge de la pròpia ministra quítxua i del seu altre viceministre aimara, Pelagio Condori Yana, dirigent del Consell Nacional de Ayllus i Markas del Qullasuyu (Conamaq), té certa coherència; tot i que encara no es coneix encara la seva proposta d’acció.
Per l’ideari de l’actual govern, l’altra pota en la qual s’aixeca la discriminació és el patriarcat, per això s’imposa la “despatriarcalització”; però, en aquest discurs les idees feministes també occidentals no hi caben, ja que el seu estaria per sobre d’elles en tornar a les arrels de l’ideari andí del “chacha-Warmi” o unió i complementació de l’home i la dona en tots els aspectes de la vida. Bé, és una pota coixa, ja que el dominant i la subjugada són complementaris, no?.
Així doncs, seria bo que es vegi efectivament el compliment del “chacha-Warmi” en el seu sentit igualitari, cosa que no està present en el Gabinet ni en les decisives reunions de les organitzacions socials on predominen homes, i, fonamentalment, que s’adoptin mesures per fer realitat l’eliminació de l’estructura patriarcal i les violències masclistes.
És que un home, Condori, sigui el responsable de despatriarcalizar Bolívia genera desconfiança, ja que és algú molt reclamat en el moviments indígenes i no en les reivindicacions de les dones, i això mostra també que aquest tema és per al govern molt secundari.
