Mónica i Elizabeth són dues joves cubanes que defensen el seu amor per sobre intoleràncies i discriminacions homofòbiques. Encara que les unions entre persones d’un mateix sexe no s’han legalitzat al país, el 2007 van decidir unir-se en un matrimoni simbòlic, celebrat al Centro Nacional de Educación Sexual (Cenesex), primera institució en acollir una iniciativa d’aquest tipus.
La història sentimental i romàntica entre aquestes noies va servir d’inspiració per al curt documental Easy Sailing, de la jove realitzadora cubana Hanny Marín. El material va estar entre els exhibits durant la Muestra Joven ICAIC, principal festival que promociona la nova generació de cineastes de Cuba, que ha tingut lloc del 3 al 8 d’abril a l’Havana.
En només set minuts, l’obra condensa la intensitat de la relació sentimental entre les protagonistes, les quals prefereixen eludir el rebuig rebut per certs sectors socials, i fins i tot per les seves pròpies famílies, per defensar de manera natural la possibilitat de ser feliçes.
L’evocació de la trobada entre ambdues, l’enamorament i la decisió d’unir les seves vides per conquerir somnis comuns són eixos centrals de l’entrevista que sosté la línia dramàtica del material, recolzat en un muntatge simbòlic i intimista.
Segons la realitzadora, l’interès va partir de visibilitzar la realitat de les dones lesbianes en el cinema, ja que li preocupa que el tema de la diversitat sexual, tant en el documental com en la ficció, gairebé sempre es representi des de la homosexualitat masculina.
En consideració de l’especialista en gènere i audiovisuals Danae C. Diéguez, encara que avui dia les cares de la diversitat sexual representats al cinema són diverses: transsexuals, gais, transvestits, les lesbianes continuen estant en minoria, el que continua parlant d’una doble discriminació.
“El patriarcat i la seva ideologia masclista ultrança amb els homes gai, aquesta trangressió l’accepta, però les dones lesbianes són massa provocació per a un ordre falocentrista. Crec que encara les diversitats del subjecte (es) dona (és) no ha calat en el nostre cinema “, va accentuar l’experta en recents declaracions a SEMLac.
A la recerca d’informació, la directora del curt es va apropar al grup de dones lesbianes Oremi, del Cenesex, on va trobar les seves protagonistes. Atenent a la història de vida de les noies, va triar mostrar la naturalitat amb què es poden viure aquestes relacions, contraria a la imatge majorment victimitzada que s’ofereix de les persones no heterosexuals en el cinema cubà contemporani.
Diéguez va advertir que “el perill en aquestes representacions està a reproduir els estereotips i clixés que poden generar un altre discurs hegemònic, dominant”.
“S’ha privilegiat un punt de vista que exposa a aquests personatges com a víctimes de la societat, els prejudicis i les repressions, alguna cosa vàlida i rellevant, però falten altres acostaments”, va opinar per la seva part Marín.
El procés investigatiu i de filmació d’ Easy Sailing incloia a persones amb criteris diversos sobre el tema, però finalment la directora va preferir excloure’ls, doncs Elizabeth i Mónica se sobreposen a aquesta homofòbia social i defensen la seva llibertat de casar-se i ser feliçes en el seu matrimoni, encara que no sigui legal.
“Em vaig enamorar d’aquests personatges perquè són dones que trenquen tots els estereotips sobre la diversitat sexual i estan per sobre de les lleis i conflictes familiars”, va afirmar la cineasta.
No obstant això, això no implica que no tinguin contradiccions, ja que ambdues es refereixen al rebuig directe o solapat de les seves respectives famílies, absents en el casament.
A criteri de Marín, encara a Cuba falta consciència i desenvolupament per acceptar la diversitat sexual. “Cal legalitzar el matrimoni gai, l’adopció i prendre com a natural l’amor entre persones del mateix sexe”, va declarar.
Des de fa diversos anys es discuteix a Cuba l’avantprojecte d’un nou Codi de Família, amb la idea que substitueixi el vigent, de 1975. La proposta, promoguda per la Federación de Mujeres Cubabas (FMC) i la Unió de Juristes de Cuba (UJC), inclou un nou capítol sobre diversitat sexual, en el qual es reconeixen, entre altres aspectes, les unions legals entre persones del mateix sexe , amb els mateixos drets que els del matrimoni tradicional.
Rostres diversos a la gran pantalla
Des de la dècada del noranta del segle passat apareixen a Cuba produccions audiovisuals alternatives a la indústria del cinema nacional, amb la qual cosa s’han diversificat les mirades i qüestionaments a la realitat des del setè art.
Hi contribueix la irrupció de noves generacions creatives egressades de les escoles de cinema, molt més desprejuiciadas.
La Mostra de Nous Realitzadors, anomenada Muestra Joven ICAIC, des de fa dos anys ha estat l’espai per excel · lència per mostrar aquestes obres. En les seves 11 edicions s’hi poden trobar documentals i curts de ficció sobre temes com la homofòbia, la transfòbia, la violència de gènere, la inequitat entre homes i dones, i el masclisme, entre d’altres.
En aquesta ocasió es van presentar altres materials que transversalizan l’enfocament de gènere, entre ells Universo miniatura: Las Caobas y Madre, la tierra d’ Ernesto Pérez Zambrano, que aborden les complexitats en la construcció de la identitat de gènere i les relacions entre homes i dones en dues comunitats rurals cubanes on s’implementen projectes que promouen l’equitat.
Així mateix, el migmetratge de ficció Camionero, de Sebastián Milo, que fa visible la socialització de la masculinitat hegemònica des de la violència, sobretot en edats adolescents; El evangelio según Ramiro, de Juan Carlos Calahorra, sobre una jove transsexual que professa la fe religiosa; entre d’altres.
Per Diéguez, els múltiples rostres de la diversitat sexual que avui trobem a la cinematografia cubana, “són el resultat dels avenços en aquesta discussió i la necessitat d’acabar d’assumir que la idea d’una societat més justa significa la no discriminació per cap raó , inclosa les opcions sexuals “, sosté.
“Crec que l’eticitat del nostre cinema ha de passar per la representació d’aquests rostres diversos de la nació cubana i des d’una mirada que marqui un punt de vista allunyat de dominacions, estereotips i en el qual l’humanisme dignifiqui les històries”, ha subratllat.
