Per primera vegada es desenvolupa a Cuba una estratègia de gènere com a part de la resposta nacional al VIH / sida. La iniciativa respon al nombre creixent de dones infectades pel virus i les situacions de vulnerabilitat que genera la cultura patriarcal.
“No és igual un diagnòstic per a una dona que per a un home. Quan en una llar hi ha una dona amb VIH / sida, ella continua amb les seves activitats i responsabilitats quotidianes, fins i tot arriba a repartir, entre els membres de la família, la dieta que se li assigna per a la seva autocura i nutrició.
No passa el mateix amb la majoria dels homes, en aquests casos la família sol reorganitzar-se en funció de la cura d’aquesta persona i el seu restabliment “, afirma Rosaida Ochoa Soto, directora del Centro Nacional de Prevención de las ITS y el VIH-sida (CNP ).
L’ “Estratègia de gènere en suport al component educatiu de la Resposta Nacional a les ITS-VIH/sida” va ser presentada el dijous 21 de febrer durant la XXII Fira Internacional del Llibre de l’Havana, realitzada del 14 al 24 de febrer.
El públic objectiu d’aquesta iniciativa seran els grups etaris amb major efecte de l’epidèmia al país, principalment persones entre 24 i 39 anys, tot i que les estadístiques apunten un increment entre cubanes i cubans majors de 50 anys.
Si bé els homes són el grup més impactat pel VIH, les estadístiques apunten que els prejudicis i rols sexuals tradicionalment assignats a les dones generen conductes de risc i fan molt més vulnerables a les cubanes davant les malalties de transmissió sexual.
A l’enfocament de gènere s’integra també el reconeixement de la diversitat sexual, les característiques culturals, religioses i ètniques de la població, a més a més se li dóna especial importància a l’eradicació de la violència contra les dones per motius de gènere.
Amb un termini d’execució de cinc anys (2013-2017), l’estratègia inclou diversos eixos: elaboració d’un marc de referència conceptual acord amb les particularitats de la societat cubana i el comportament de l’epidèmia, capacitació de professionals del sector de la salut en totes les províncies, desenvolupament de projectes de transformació comunitaris que generin igualtat de gènere i implementació de campanyes comunicatives en mitjans nacionals.
Segons Inalvis Rodríguez Pérez, oficial de gènere del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Cuba, l’estratègia és “una nova experiència en el camp de les polítiques públiques, ja que en la mesura que es vagin obtenint millors resultats en la resposta al VIH s’estarà contribuint a la igualtat de gènere i viceversa “.
Una altra de les aportacions del projecte és la conformació d’un equip gestor que assessorà als i a les professionals de la salut en temes de gènere, la investigació social, els mitjans de comunicació i actors de la societat civil que van dissenyar l’estratègia.
Tanmateix, dur a bon terme la implementació del programa d’accions implica múltiples desafiaments. “Resulta molt difícil tot el relacionat amb la construcció cultural, els canvis de comportament”, ha precisat Rodríguez.
El procés inclou la transformació constant del propi grup gestor i, de manera especial, la nostra influència en els que decideixen les polítiques. “Aquesta és una tasca àrdua, però ens hem reunit un grup de somiadors i no descansarem fins a fer el nostre somni realitat”, va comentar a SEMlac la doctora Rosaida Ochoa Soto.