En els moments de transformació econòmica i social que viu Cuba és urgent pensar quin tipus de canvi es vol i fins on aquest influirà en els avenços experimentats per les cubanes en els últims 50 anys.
Sobre aquest i altres assumptes va debatre el col · loqui “Ètica i política en el moviment de dones”, realitzat els dies 25 i 26 de gener a l’Havana, organitzat pel Grup Amèrica Llatina: Filosofia Social i Axiologia (Galfisa).
La trobada va donar la possibilitat d’escoltar, intercanviar i aportar múltiples mirades a temes com la necessitat d’aprofundir en el feminisme revolucionari cubà, la crítica al patriarcat i el destí de les dones. Les transformacions ocorregudes al país en l’últim mig segle han permés a les cubanes ser el 66 per cent de la força laboral i més de la meitat de la força tècnica, en el sector estatal del país.
En un entorn internacional marcat per la crisi, Cuba desenvolupa un procés de transformacions inserides en el que s’ha anomenat actualització del seu model econòmic, a la recerca de major productivitat i eficiència.
Com a part d’aquest camí, es preveu racionalitzar més d’un milió de llocs de treball del sector estatal i ampliar el treball en el sector no estatal, com una alternativa més d’ocupació. Per especialistes, això podria incidir negativament en el sector femení.
Estudiosos adverteixen que si bé 64,7 per cent dels graduats universitaris i 66,4 per cent de la força tècnica i professional del país són dones, les opcions d’oferta per al treball privat resulten molt precàries i pobres pel que fa al nivell de coneixements tant per a elles com per als homes.
Integrants del món acadèmic, organitzacions no governamentals, institucions i projectes participatius que desenvolupen processos de capacitació i formació al llarg de tota l’illa, van analitzar els punts que els uneixen, així com la necessitat i viabilitat de l’articulació a partir d’interessos comuns.
Georgina Alfonso González, coordinadora del projecte de recerca “Ètica i política en el moviment de dones”, va declarar a SEMLac que la trobada va ser concebuda com a espai per exposar els resultats parcials del mapatge realitzat en les més de 76 experiències que treballen temes de gènere, dona i feminisme i possibilitar l’intercanvi entre tothom qui l’executa.
D’acord amb Alfonso, les entrevistes aplicades denoten preocupacions al voltant de l’ocupació femenina en famílies on les dones són les caps de la llar: Les escasses oportunitats per al treball per compte propi, la reproducció de la vida i la forma de participació en espais de presa de decisions, que encara funcionen amb patrons patriarcals i masclistes.
“Només es dóna l’emancipació si hi ha possibilitats reals de produir i reproduir la vida de manera emancipada, en cas contrari estem reproduint altres lògiques. Cal integrar en el debat econòmic el que està succeint en les pràctiques perquè el tema de l’ocupació és essencial” , va dir.
“El projecte social cubà ha desencadenat moltes emancipacions internement i és un projecte per reflexionar i endinsar-s’hi”, opinà Yohanka León del Rio, de Galfisa.
Gilberto Valdés, coordinador d’aquest grup, va considerar important reivindicar críticament, però amb una mirada sense prejudicis i justa, la història del moviment de dones a Cuba, el perfil que li va atorgar a la lluita antiesclavista i anticolonial al segle XIX i, posteriorment, els corrents feministes de la primera meitat del segle XX.
Alhora, va destacar que l’estratègia desenvolupada pel procés cubà, des de 1959, va situar a les dones i la societat en conjunt en una ruta de autoemancipació que permet avui redefinir i enfrontar creativament els nous desafiaments de cara als canvis.
“Avui hem de ser feministes anticapitalistes, el que significa reconèixer que existeixen les discriminacions-ètniques, racials, etàries, per nocions sexuals- com a components del sistema de dominació múltiple i expressions d’una civilització explotadora, davant la qual no ens hem d’aturar si volem mantenir i fer més plena la llibertat aconseguida “, va assenyalar Valdés.
Per Wilmer Pérez, de l’Institut d’Història, l’experiència cubana va deixar una empremta alliberadora en molts sentits i avui un dels reptes que enfronta és el d’articular un respecte efectiu a la diversitat i la necessitat de vincular els dominis polítics, econòmics, ètics i culturals.
La periodista i investigadora Isabel Moya va considerar que un dels grans desafiaments per a les persones que estudien aquests assumptes és escriure, debatre i problematitzar sobre aquests temes, reconeixent l’existència de múltiples feminismes. Segons la seva opinió, tant des de l’acadèmia com des d’altres espais ” hi ha molta feina a fer: estudiar, escriure i, sobretot, sistematitzar, teoritzar i debatre”.
Els canvis succeeixen no només a Cuba sinó també en altres països d’Amèrica Llatina, enmig d’un entorn mundial de crisi econòmica i moviments de protesta en desenes de països.
A la cita, en què van participar també activistes de Mèxic, Equador, Guatemala i Espanya, es van escoltar reflexions sobre la realitat llatinoamericana, la despatriarcalización, la diversitat i la gestió col·lectiva.
Per la reproducció de la vida i no del capital es va pronunciar Irene León, feminista equatoriana. “Es tracta de recuperar una possibilitat de futur col·lectiu, no individualista ni aliat a les lleis i regles del capital i l’acumulació de riqueses per a un petit grup”, va dir a SEMLac León, que va ponderar la inclusió de les cosmogonies i les poblacions originàries en els processos polítics a Bolívia i Equador.
La trobada, organitzada al costat de la Federació de Dones Cubanes (FMC), s’insereix en el projecte Ètica i política del moviment de dones i desafiaments del feminisme i el socialisme a Cuba al segle XXI, que desenvolupa Galfisa.
