Cuadernos Feministas és una publicació que va néixer com a resposta a allò que el 1994 va succeir a Chiapas amb l’aparició de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional i que va permetre a la societat mexicana adonar-se fins a quin punt la població indígena del país havia quedat endarrerida, tot i els 84 anys de la Revolució mexicana. On, a més, les dones indígenes van quedar de sobte entre dos focs.
Aquests fets van definir clarament de quin costat estaven les feministes tradicionals i institucionals i les que continuen en la lluita per la veritable transformació social, més enllà dels mecanismes de control, legals o supòsits, que maquillen sense resoldre la problemàtica i el conflicte entre dones i homes, el sistema i la urgència de tota la democràcia social.
La publicació impulsada per un grup de feministes, convocades per Josefina Chávez, va tenir com a objectiu fonamental esdevenir un mitjà per a la discussió sobre el camí del moviment i el pensament feminista en moments que evidenciaven fins on parlàvem i treballàvem amb dones només del nostre entorn o simplement urbanes.
Va buscar obrir la discussió seriosa i profunda. Al llarg d’aquesta dècada i mitja, Cuadernos Feministas ha fet importants aportacions, no pel fet de documentar o informar sobre el moviment, sinó perquè ha donat pautes per a la discussió política, posant accents necessaris en conjuntures clares, on ideològicament i pràcticament el moviment hauria de reflexionar.
Però a més ha posat en blanc i negre, com dones de pobles originaris de països de l’Àfrica o de l’Orient Mitjà estan vivint canvis molt alliçonadors, que van de la mà de l’aprofundiment del món global, com del procés del capitalisme, que afecten la vida de moltes dones en el món.
Des de Cuadernos Feministas s’ha fet una reflexió sobre els feminismes mexicans, en les marges de l’acadèmia instrumental i de les accions polítiques feministes en el marc institucional, per convocar, com ho va fer en les trobades llatinoamericans i mexicanes, a reprendre un camí de crítica al sistema que, tot i lleis i polítiques públiques, no ha mitigat els aspectes centrals de la dominació femenina i, per contra, en els últims anys la violència ha crescut exponencialment.
A Cuadernos Feministas les seves col·laboradores i escriptores van tenir com a eix precisament el tema de la multiculturalitat i la justícia per a les dones indígenes o de pobles originaris. 15 anys després, encara que es reconeguin esforços organitzatius i de diagnòstic, l’únic cas de la nena indígena de 8 anys, víctima de pornografia i a qui ni tan sols la Comissió de Drets Humans de Quintana Ro va voler escoltar, evidencia que molt poc avancem en els temes centrals de la igualtat, la no discriminació i l’opressió de les dones que viuen, com fa segles, en les marges de la modernitat i la globalització, sense que el sistema s’alteri i on cauen en el buit discursos, pressupostos i polítiques de renom que a la pràctica no es troben en la recerca de la transformació social.
Per això aquesta publicació d’excel·lència, des de fa poc convertida en un bloc, ha pogut sobreviure: per la seva independència, la seva capacitat crítica i la tossuderia de les seves integrants que saben que la crítica autònoma és fonamental, sobretot en temps de canvis administratius a Mèxic, que obliguen a diversos balanços.
Però, a més, aquesta publicació que no ha estat complaent ni se sent cridada a la institucionalitat del sistema, ha estat font de trobada, entre dones d’una línia clara de crítica al sistema, font de noves pràctiques entre dones, on campeja la companyonia i també els afectes, el respecte i la solidaritat, sense demagògia.
La serietat i capacitat de bona part de les seves escriptores, així com els esforços ciberespacials de Rocio Duque des de Nova York per donar-li universalitat a les discussions, posar els temes en espanyol i anglès i la sistemàtica invitació al debat obert, fa de Cuadernos Feministas una publicació oasi en un desert del pensament, on tot s’ho empassa la urgència, l’activisme que reacciona sense meditar i sense discussió teòrica, al ritme dels temes i necessitats del sistema. Aquesta és potser la seva millor aportació.
Obrir els més de 37 números impresos i diverses desenes d’emissions electròniques, pot portar-nos de la mà a mirar una història recent del moviment, des d’una perspectiva feminista revolucionària, que ha insistit en la urgència d’organitzar a les dones i no només treballar com a segon pis de les polítiques públiques dels governs.
Per descomptat que Cuadernos Feministas, que va néixer amb el suport de l’Asociación Política, Convergencia Socialista, també ha reportat descriptivament esdeveniments que poden ser represos pels qui s’interessin a saber com ha estat el comportament del moviment feminista de Mèxic i, com ja he dit, de altres parts del món, en els anys de major crisi del sistema que per ara només busca apedaçar la condició social de les dones i no transformar de fons i arrel seva realitat.
Cal felicitar a totes les seves col·laboradores, però especialment a Josefina Chávez, la seva directora, Rocío Duque, Sylvia Marcos, Ana Ma. Hernández i a Fanny Dargence per la seva tenacitat i el seu treball continuat. Recordar tot allò que ens va deixar Nelys Palomo i els articles que han permès reproduir un deixant d’intel·lectuals i mestres. Donar les gràcies a totes les que han tingut confiança, a les que la segueixen, la llegeixen i en la seva vida política quotidiana han considerat fonamental per al moviment feminista la reflexió de fons, més enllà de la reacció conjuntural. Les lliçons de Cuadernos Feministas, hi són, per al plaer i el creixement de totes. Avui es pot buscar en el ciberespai i els seus números impresos com a font d’investigació. Felicitats!
