Fotos:Amada Santos
Concloent la conferència mundial sobre l’estat de les dones en el període de Sessions de la Comissió sobre la seva Condició Jurídica i Social, celebrada entre el 9 i el 20 de març, a la seu de l’ONU a Nova York, a la qual vam tenir oportunitat d’assistir com delegades, les disparitats de gènere en el desenvolupament humà deixen un disgust que val la pena analitzar.
Així mateix, considerant els punts fonamentals en els quals es va centrar la reunió de la CSW59, basada en la revisió dels avenços i reptes de la declaració de Beijing i la seva plataforma d’acció a 20 anys, de la seva adopció pels estats membres de les Nacions Unides, sobre l’apoderament de les dones i el compliment efectiu del seu desenvolupament humà, el resultat no pot ser més descoratjador
És indubtable que si parlem de gènere i desenvolupament humà la relació resulta imprescindible, en aquest context, en la comissió sobre la condició dels drets humans de les dones, les nenes i els nens, es van examinar les desigualtats de gènere en diferents dimensions, entre elles, una taula que es va anomenar: “Conversation on gender disparities in human development”
S’hi va debatre la situació de les dones en termes de capacitats i oportunitats als països, així com les principals barreres i desavantatges a què les dones s’enfronten per aconseguir les seves fites. Es va posar especial èmfasi en com quantifiquem les disparitats de gènere en diferents dimensions del desenvolupament humà, i quins són els reptes als quals s’enfronten.
És important apreciar el focus d’aquesta conversa en la separació de les diferents dimensions del desenvolupament humà, partint de la necessitat d’ “excloure” a les dones d’un context, i prendre seriosament una altra classe de desigualtats, com la capacitats humanes, la manca d’oportunitats laborals, la qualitat de l’educació, la infraestructura en salut que garanteixi bones instal·lacions sanitàries per a nenes i nens, la seguretat quan se les assetja sexualment, la mortalitat materna i la poca credibilitat que mostren les estadístiques en els temes de violència de gènere.
Es va parlar de la necessitat de la qualitat en la informació oportuna i fiable, la bretxa salarial de gènere com a indicador útil dels biaixos estructurals en els mercats de treball, i la resposta a les limitacions de les dades sobre ingressos, pobresa i força de treball.
A la pregunta de si el progrés en capacitat humana es tradueix en oportunitats econòmiques, la resposta no és fàcil, és cert que hi ha un progrés gradual al peu del canó de gènere i l’educació és un indicador en el desenvolupament dels éssers humans, però també ha de comptar que la manca d’oportunitats en els països és un handicap que marca la diferència.
Sobre aquest tema, les panelistes exposaren que les oportunitats tenen molt a veure amb les decisions que les persones prenen cada dia, van enfocar el tema des de dos punts de vista, el primer sobre les capacitats que té cada persona com a ésser humà, i segon en les oportunitats que té per actuar amb aquestes capacitats.
Es parla molt del treball rural i agrícola on es concentra la major font d’ocupacions en el món; també l’ocupació anàleg quan es desenvolupa una activitat referida al treball que no es veu, i a manera d’exemple es pren com a referència el treball que les dones fan a casa, cuidant a la seva família, sobre aquest tema, és veritat que contribueix al benestar l’ésser humà, però també és cert, que en no haver-hi treball digne i remunerat cóm s’evidencia…és un benestar real?
La precarietat de l’ocupació juvenil va ser un tema recurrent, els panelistes explicaven que en molts països és molt greu, a causa de la falta d’innovació i creació de llocs de treball i a la manca d’oportunitats.
És va parlar de la necessitat de la qualitat en la informació oportuna i fiable, la bretxa salarial de gènere com a indicador útil dels biaixos estructurals als mercats de treball, i la resposta a les limitacions de les dades sobre ingressos, pobresa i força de treball.
En termes generals es pot dir que les converses van girar al voltant que el desenvolupament humà té a veure no només amb les oportunitats de les persones i la seva capacitat per desenvolupar-les, sinó que el desenvolupament humà de la gent, contribueix o no en gran mesura, al desenvolupament dels països. En alguns les crisis financeres i econòmiques i la forma com s’aborden, redueixen de manera dràstica els drets econòmics, socials i culturals, dels éssers humans creant pobresa i exclusió.
Va cridar l’atenció que les estadístiques presentades per les i els panelistes no estaven actualitzades, les xifres més recents es referien a indicadors del 2012. D’altra banda, considero que es va perdre una bona oportunitat d’escoltar les dones participants, no només per l’interès que representava el tema que fàcilment podia ser oberts al debat, sinó un fòrum de discussió per conèixer de primera mà la problemàtica real de les dones en el Desenvolupament Humà, les poques intervencions van ser limitades per l’escàs temps de 45 minuts que van durar les converses.
