OPINIÓ
La febre que s’havia desfermat en el món per trobar “cossos equivocats” als quals cal reconduir pel bon camí sembla que comença a remetre.
Un indici és el que ha passat al Regne Unit, on el govern ha fet marxa enrere a la reforma per facilitar el que s’anomena “autoidentificació de gènere”, és a dir, que cadascú pugui decidir lliurement amb quin gènere s’identifica i que la mera declaració personal tingui efectes per canviar de sexe en el registre civil.
Que el govern britànic hagi decidit posposar indefinidament aquesta reforma de la llei -després d’una intensa batalla protagonitzada per moltes dones feministes-, ha tingut altres efectes, com que l’organització Mermaids (Sirenes), abanderada de el suport als menors trans, hagi reconegut que “cap criatura neix en el cos equivocat”, que ha estat durant molt de temps una de les frases recurrents que ha justificat l’activitat que ha portat a centenars de criatures a iniciar processos innecessaris de transició sexual.
I és que això de “néixer en el cos equivocat” és el més antic i reaccionari que hem vist des de l’anys seixanta (i que encara hi ha en alguns països) quan als homosexuals, lesbianes i transsexuals els donaven electroshocks i els practicaven lobotomies per que adaptessin la seva orientació sexual o el seu gènere a el paper que corresponia a el sexe biològic amb el qual havien nascut. Només que ara és a l’inrevés, i com que vivim en un món absurd i delirant, les institucions, els partits, els grups, les associacions, els sindicats, les universitats i un munt de gent a títol individual ha comprat aquesta idea del “cos equivocat “segons la qual cal adequar el sexe biològic al gènere sentit.
I si per a això cal hormonar de per vida, bloquejar la pubertat o mutilar cossos de criatures sanes perquè mostren inclinacions, actituds o gustos del gènere contrari del que correspon el seu sexe, ja que els vam canviar de sexe. Jo espero que l’exemple del Regne Unit s’estengui i es comenci a esvair aquesta fantasia “del gènere sentit”; un invent que sense cap base científica ni evidència empírica s’ha acceptat com a veritat incontrovertible, com si “la identitat de gènere” fos una essència innata, una energia, una marca indeleble que ens habita des d’abans de néixer i no un procés que comença amb el naixement i ens va construint a mesura que ens anem incorporant al món social.
Menys buscar cossos equivocats i més reconèixer que és la societat, amb la seva estricta divisió de rols sexuals, la qual està equivocada. Menys vigilar el comportament de les criatures per veure si mostren signes d’incomoditat amb el seu gènere (qui no sent incomoditat davant una cosa imposada?) I més eliminar les cotilles creades per limitar la seva llibertat. Deixem que cadascú s’expressi, vesteixi, adorni, comporti, parli, estimi, actuï com li doni la gana (que això és el gènere) i deixem el sexe en pau.
