Amb motiu de la propera celebració del 8 de març, dia Internacional de la Dona Treballadora, diverses organitzacions sindicals convoquem, amb el moviment feminista, Vaga General Feminista a Catalunya en un moment d’emergència social, econòmica i ecològica.
Aquest matí la IAC-Intersindical Alternativa de Catalunya i la CGT Confederació General del Treball hem registrat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya el preavís de la Vaga General, juntament amb Sindillar, el Sindicat de Periodistes i altres organitzacions que també donen suport a aquesta convocatòria.
En els últims anys, la vaga feminista del 8-M ha portat el crit per la igualtat de la dona als centres de treball. Si el 2018, el 2019 i el 2020 sobraven els motius, enguany, tots s’han agreujat i colpegen doblement la dona treballadora: més atur, més precarietat, més aïllament i solitud davant les violències, sobrecàrrega de les treballadores de la sanitat, serveis socials i educació, més càrrega de treball domèstic i de cures. També més explotació de les treballadores de la llar. En resum, més opressió i retrocessos en els drets conquerits en dècades de lluita.
El moment és greu i malgrat les dificultats per organitzar-nos que imposa la pandèmia, els sindicats convocants hem decidit tirar endavant la vaga general feminista que dona cobertura legal a tots els sectors i a tota la classe treballadora de Catalunya. “No ens podem quedar indiferents davant la situació actual que vivim la classe obrera, empitjorada per la crisi econòmica i social que ens afecta particularment i a la qual se suma la pandèmia de la covid-19, que agreuja les opressions del sistema capitalista i el patriarcat”, ha dit Montse Sanchez, Secretària de Gènere de CGT Catalunya.
“La pandèmia ha colpejat doblement les dones treballadores: representem el 39% de la força de treball i som el 54% de les que han perdut la feina. Els ERTOS només han estat un pedaç i moltes ens hem trobat al carrer i sense ingressos ni drets. Tot això només tenint en compte que són les xifres oficials, però la realitat és molt més greu quan afegim tots els treballs que formen part de l’economia submergida i els col•lectius exclosos i vulnerats sistemàticament, invisibilitzats, tots feminitzats i racialitzats en la seva gran majoria”, ha recordat Laia Serra Valls, secretària d’igualtat del Sindicat de Periodistes. En l’àmbit del periodisme i la informació, ha recordat, les dones comunicadores encara pateixen bretxa salarial, molta més precarietat, a més que el tractament sexista de la informació encara persisteix.
Les convocants de la vaga també denuncien que les treballadores s’han exposat més sense protecció a la covid-19. “Ens hem jugat la salut sense cap reconeixement a les
nostres condicions laborals, per fer tasques essencials que no estan reconegudes ni salarialment ni amb drets laborals. A la sanitat, als serveis socials, a l’educació, al treball domèstic, als supermercats, a les fàbriques, al transport públic”, ha destacat Assumpta Barbens, portaveu de la Secretaria de la Dona de la IAC. I ha afegit: “A aquesta crítica situació, s’ha sumat l’omissió dels permisos per conciliar, les retallades dels Serveis Públics i les mesures insuficients que han aplicat sense cap perspectiva de gènere i no han tingut en compte les necessitats de les dones”
Un dels col•lectius que més sofreixen la precarietat i les greus conseqüències de les lleis d’estrangeria són les dones migrades: “Exigim tots els drets per a les treballadores de la llar i cures i denunciem l’abandonament en què ens deixen els governs i les autoritats laborals. És una vergonya que el 2021 continuï l’esclavatge domèstic o que no tinguem atur ni plena integració a la Seguretat Social per les pensions,i ni tan sols les 12 hores de descans entre jornades. En una situació com l’actual és urgent que es posi en marxa ja un sistema públic de cures”, ha reivindicat Lisette Fernández de Sindillar.
Les convocants denunciem també que els desnonaments no han parat i ha augmentat la repressió policial, quan la majoria d’afectades són famílies monomarentals, a l’atur o que tot i que treballen no poden fer front a les despeses d’un habitatge amb els preus de mercat actual. També denunciem les dificultats per fer efectiu el dret a l’avortament, com hem vist a Lleida.
I sense oblidar i reivindicar més que mai les reivindicacions històriques del moviment: la derogació de la reforma laboral i de la llei d’estrangeria, el racisme institucional, la desigualtat salarial, la defensa de les pensions públiques i tancar la bretxa de gènere, l’existència del sostre de vidre i d’un sòl enganxós, la doble presència a casa i a la feina així com les violències patriarcals en l’àmbit laboral i que han augmentat en situació de pandèmia.
Barcelona, 22 de febrer de 2021
