De vegades l’entusiasme, la satisfacció i l’eufòria de veure les portades amb imatges de les mobilitzacions fa que perdem de vista la tradició d’una comunicació que busca, per sobre de tot, encriptar la realitat en quatre enunciats i així poder donar la sensació que tot està sota control.
El darrer 8 de març van ser moltes les periodistes que es van plantar sumant-se a la jornada de reivindicació que va acabar omplint els carrers de totes les ciutats i viles del nostre país. Periodistes i comunicadores van aterrar de forma àmplia en la reivindicació d’aquest dia, empeses per la força d’un moviment, el feminista, que ha esclatat amb noves formes de defensa dels drets de les dones. Un moviment que empeny a perdre la por a denunciar els abusos en tots els àmbits, en el laboral, en el de la violència masclista en totes les seves formes d’expressió, en l’àmbit de la responsabilitat respecte a les cures….
En aquests moments, és fonamental recordar la feina que des de sempre han fet algunes periodistes compromeses amb la lluita de les dones. Cobrint actes i lluites del moviment en tots els àmbits, auscultant les injustes condicions de treball que moltes viuen i han viscut pel fet de ser dones, incorporant en les seves cròniques per mitjans generalistes, les aportacions que les investigadores i científiques feministes han fet respecte a la necessitat d’abordar la salut, l’educació, l’urbanisme, l’economia… la comunicació. És important tenir present la lluita diària d’aquestes professionals per incorporar la profunditat i riquesa dels sabers i debats feministes, en moments d’estigmatització d’aquests i de les persones que els defensaven; en espais de comunicació de vegades clarament o subterràniament hostils més enllà del 8 de març. La seva constància ha estat cabdal per assolir un estat d’opinió que, de forma àmplia, ha trencat alguns dels límits que semblava impossible superar, creant un nou escenari on un estat d’opinió més favorable a acollir les reivindicacions del moviment feminista, sembla possible. Aquestes periodistes que han aguantat improperis, ridiculitzacions i tot tipus de desqualificacions, també hi van ser, i com!! Com sempre, amb seriositat i poc espectacle, ampliant i cobrint l’ampli espectre dels sentits polítics mobilitzats en aquesta jornada: múltiples, complexos, intensos, vius, nous, antics i desafiants.
Ara, fora dels focus d’un cert espectacle mediàtic, el repte comunicatiu des del mateix 9 de març fins al proper 8, cada dia i cada any, serà el de mantenir oberta la perspectiva i no tancar-la entre quatre enunciats. Seguir donant suport a aquestes companyes dels mitjans que han abordat cada dia allò que era considerat irrellevant per la impunitat encara desafiant d’unes rutines sexistes.
