Després que la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va admetre per a la seva revisió el cas de 11 dones torturades sexualment a Texcoco i San Salvador Atenco el 2006, l’Estat mexicà haurà d’explicar a l’organisme corresponent de l’Organització d’Estats Americans (OEA) les accions realitzades per fer justícia a les víctimes.
En una entrevista des de Costa Rica, Agustín Martin, advocat del Centre per la Justícia i el Dret Internacional (Cejil), va dir que el cas de les dones d’Atenco és paradigmàtic perquè tracta de violacions als Drets Humans (DH) comeses per agents del Estat, les quals a cinc anys de distància no han estat investigades ni sancionades degudament.
Martin va explicar que a partir del passat 18 de novembre, data en què la CIDH va notificar a Cejil i al Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez (Centre Prodh)-organitzacions que representen a les víctimes- que el cas va ser admès, les agrupacions defensores tenen tres mesos per presentar els seus arguments.
És a dir, les organitzacions peticionàries tenen fins al febrer pròxim per presentar els seus arguments de fons, els quals seran transmesos a l’Estat mexicà perquè, en un termini similar (eventualment el maig de 2012), es defensi de les acusacions sobre presumptes violacions dels drets humans.
Violació al dret internacional
El cas registrat davant la CIDH com “Mariana Selves Gómez i altres contra Mèxic”, es refereix a la violència sexual comesa per policies federals i estatals en Texcoco i San Salvador Atenco, Estat de Mèxic, el 3 i 4 de maig de 2006.
L’advocat de Cejil va assegurar que encara que al final només 11 dones van mantenir la denúncia dels fets, l’expedient davant del sistema interamericà de justícia representa les 47 dones detingudes aquests dies durant els operatius policíacs.
Agustín Martin va afirmar que en aquest cas es van violar dos tractats internacionals signats i ratificats per Mèxic: la Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona (Belem do Pará), i la Convenció Interamericana per a Prevenir i Sancionar la Tortura.
Amb la incursió policial, ordenada pel llavors governador i ara precandidat del PRI a la Presidència, Enrique Peña Nieto, es pretenia desallotjar a un grup de floricultors a Atenco, fets en què van ser detingudes 47 dones i 26 d’elles van acusar que van ser violades sexualment.
Només 14 víctimes van denunciar davant la llavors Fiscalia Especial per a l’Atenció de Delictes Relacionats amb Actes de Violència contra les Dones (Fevim), de la Procuradoria General de la República (PGR), però la instància es va declarar incompetent i va tornar l’expedient a la Procuradoria de Justícia de l’Estat de Mèxic (PGJEM).
Davant la falta de resultats, 11 dones van continuar la recerca de justícia, però davant la dilació en les investigacions van sol·licitar a la CIDH, el 28 d’abril de 2008, que admetés el seu cas.
Martin va recordar que durant el tràmit davant d’aquest òrgan autònom de l’OEA, l’Estat mexicà va sostenir que la petició era inadmissible perquè en l’àmbit intern el cas encara era investigat i, en tot cas, les víctimes podien interposar una empara si no estiguessin d’acord amb les resolucions judicials.
L’advocat va assegurar que en el cas de les dones d’Atenco “és clar que hi va haver una violació al dret a la llibertat, seguretat i integritat personal, ja que van ser detingudes de forma arbitrària, torturades sexualment i discriminades pels seus agressors, a més que no van tenir accés a la justícia “.
El integrant de Cejil va confessar que hi va haver un context de violència contra les dones i de greus negligències en la investigació, ja que cal recordar que tot i que organismes com la Comissió Nacional de Drets Humans va acreditar la violació sexual, les autoritats van dir que només es van cometre delictes menors com abús d’autoritat i actes libidinosos.
Agustín Martin va confiar que la justícia internacional repari el dany a les víctimes i obligui l’Estat mexicà a adoptar les mesures de prevenció de la violència contra les dones, i de prevenció de l’ús arbitrari i desmesurat de la força per part de cossos de seguretat.
