Després dels esdeveniments de la nit de cap d’any a Colònia i a altres llocs, les reaccions anti-refugiats que la majoria de centre-dreta (CDU) i d’esquerra ben-pensant (SPD) temien han estat literalment polvoritzats per la manifestació de dissabte (09.01.2016) : “No a les violències sexistes, no a les violències contra les dones, penalització dels violadors i dels agressors, vinguin d’on vinguin”.
La veritable xacra social ha estat ben identificada: la tolerància, veure la indiferència, de la societat alemanya, de la seva justícia, de la seva policia i de les seves institucions cap a les vulneracions dels drets de les dones, les violències que elles pateixen dia i nit, tant en l’espai públic com en l’espai privat.
La dreta xenòfoba no ha complert amb les seves temptatives de recuperació. Les dones no són tontes: en un país que no penalitza seriosament la violació, i que ni tant sols reconeix les altres agressions sexuals que no siguin la violació, on la jurisprudència precisa clarament que “tocar les parts genitals d’algú” no pot ser considerat com un delicte, on la dona està en venda com una mercaderia en les publicitats dels bordells, omnipresents en els carrers i en els autobusos, no podem fer com si les violències sexuals haguessin estat importades brutalment des de Síria o d’altres llocs llunyans per alguns refugiats alcoholitzats.
El què les dones reclamen és la fi de la impunitat pels violadors i assetjadors, siguin del color que siguin. El ministre de justícia Heiko Maas (SPD) ha estat interpel·lat moltes vegades per les associacions de terreny sobre la qüestió de la revisió del paràgraf 177 sobre la violació, i aquest ha destacat pel seu immobilisme. És d’aquesta omnipotència i aquesta impunitat masculina que les dones volen desfer-se ara, i… potser crea un malestar en els homes alemanys ? No hi havia homes en la manifestació (o molt pocs). Per a quan la revolució ?”
* traducció: Gloria Casas. Sociologa i activista feminista
