Lizette Vila e Ingrid Leon en la presentacion
Les històries de dolor i supervivència de cubanes d’avui són cada vegada més freqüents en l’audiovisual, evidènciant quanta feina queda per fer en termes d’equitat de gènere i protecció ciutadana a Cuba.
El documental Dones … la hora dorada, de la realitzadora Ingrid León, produït pel Projecto Palomas, Casa Productora Audiovisuals para el Activismo Social, s’acosta a punyents conflictes de 12 cubanes de diverses edats, ocupació, color de la pell o estat civil. En poc més de 30 minuts, León reuneix vides marcades per la violència de gènere, la discriminació, el prejudici davant la discapacitat, les addiccions, el desemparament, la censura, la dependència, la malaltia o la mort de fills i filles.
La realitzadora es va valer del terme mèdic l’hora daurada -60 minuts dels quals disposa el personal mèdic per atendre i salvar una persona en situació crítica com analogia també de la supervivència, la força i l’optimisme present en les seves entrevistades. Comparteixen testimoni reconegudes figures com la campiona olímpica Ana Fidelia Quirot, l’actriu Diana Rosa Suarez i la poeta Lina de Feria. També són protagonistes una jove periodista convertida a l’Islam, un supervivent de càncer, una mare que ha cuidat per més de 40 anys als seus fills malalts, una supervivent de violència de gènere, una podòloga que va néixer amb acondroplàsia, una mare adolescent, una jove fiscal i una noia transsexual.
Els prejudicis socials que retallen la seva realització plena, la importància de la família i la xarxa de suport i la voluntat de viure són algunes de les reflexions que comparteixen aquest grup de dones. “Per a mi és molt important parlar i explicar aquestes històries perquè moltes vegades les tenim al nostre costat i no les coneixem. Vaig voler que elles dialoguessin entre si, es preguntessin i responguessin unes a les altres“, ha declarat la novella directora en roda de premsa, el passat 7 d’octubre, a l’Havana. En presentar el film, León va agrair el valor i la dignitat de totes les protagonistes que van tenir el coratge de compartir les seves vivències. Ingrid León, graduada en Llicenciatura en Química el 2000, va començar la seva carrera artística com a assistent de direcció de la coneguda companyia cubana de teatre infantil “La Colmenita“, exercici que va assumir per una dècada.
La seva arribada al Projecte Palomas, el 2010, va marcar el seu inici en l’audiovisual, primer com a editora, coguionista i codirectora de materials sobre la prevenció de la sida, la tuberculosi i la iniquitat de gènere en dones i homes rurals i urbans. La seva òpera prima va ser Mujeres entre el cielo y la tierra, documental que va posar a la gran pantalla històries de dones lesbianes i la denúncia de la lesbofòbia que encara es viu a Cuba. Teresa Fernández, activista pels drets de la població LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres) i una de les protagonistes de Mujeres entre el cielo y la tierra, reconeix en aquests documentals un registre crític sobre les realitats que aborden. “Malgrat tots els esforços i el projecte que significa la Revolució cubana, no s’han pogut ocupar els espais socials per totes les persones i fins i tot és difícil poder assistir“, va reflexionar l’activista durant la presentació a la premsa de “Mujeres.. la hora dorada”. Denunciar històries de vida marcades pel dolor, defensant la dignitat i el valor de les seves protagonistes, ha estat una premissa en les obres de Palomas per més d’una dècada.
El projecte, creat i dirigit per la realitzadora cubana Lizette Vila, supera les fronteres de l’audiovisual a partir de múltiples accions. La realització de tallers, el desenvolupament de cooperatives de seguretat i sobirania alimentària i de formació de coneixements i capacitats són alguns dels seus espais d’incidència social. Palomas forma part de xarxes cubanes per l’equitat de gènere com el Programa de Gènero de Incidència Nacional que integren diverses organitzacions i institucions cubanes. “El gènere és una categoria concreta i, en aquest sentit, cal veure què està passant ara mateix amb dones de la nostra regió i amb les pròpies cubanes. Pensem en Palomas com una mobilitat per a aquestes estructures socials que existeixen a Cuba i aquests materials poden ser útils per capacitar, facilitar, per intervenir “, ha declarat Vila durant la trobada.
