“Les dones obreres estan totalment convençudes de què la qüestió de l’emancipació de les dones no és una qüestió aïllada. Saben del cert que aquesta qüestió en la societat actual no pot ser resolta sense una transformació bàsica de la societat” (Clara Zektin).
Aquest mes de març de 2011 és el moment que farà 100 cent anys que les dones del món ens mobilitzem en una mateixa jornada, reivindicant plegades i simultàniament els postres drets i la millota de les postres condicions de vida, participació i treball. Un Dia Internacional de les Dones posa en marxa, a inicitiva de Clara Zektin l’any 1910, l’acte de celebrar el dia amb les característiques reivindicatives d’igualtat, unitat i mobilització al març de 1911.
Llavors, Clara Zektin, juntament amb les seves companyes treballadores i sindicalistes, va mantenir en primera línia la lluita contra la doble explotació, de classe i de gènere, que afectava a les treballadores; la seva prioritat va ser aconseguir l’entrada de les dones al treball i a la igualtat laboral, com a base per a la seva emancipació. El sufragi suposava la porta cap a la igualtat política i el treball professional ho era a la igualtat econòmica, a l’autonomia personal, a l’alliberament. Per això, va reclamar per a les dones el dret del vot, a l’educació, a la participació política i sindical, a igual salari per igual treball, a revisar la legislació per avançar en la igualtat. Va reclamar la societat en clan d’igualtat de gènere.
Clara Zetkin i les seves companyes treballadores i sindicalistes van demandar bàsicament el mateix que reivindiquem avui dia: igualtat en el treball i en la societat. Igualtat en el treball, en les prestacions socials. Igualtat i corresponsabilitat. Renovar la societat des de l’eix transversal de la igualtat.
Les dones del 2011 ens reconeixem en aquesta plataforma reivindicativa essencial de fa cent anys. Hem avançat, però no hem arribat. El 8 de març segueix sent necessari, imprescindible. El 8 de març està viu.
Com a homenatge a aquest segle passat, fem un reconeixement als orígens d’aquesta data simbòlica però efectiva de lluita i conscienciació, que va sorgir precisament en l’àmbit de les feministes treballadores i sindicalistes, defensant més drets per a totes les dones i més drets i millors condicions per a les treballadores.
Una data que va ser reconeguda com a Dia Internacional de la Dona per les Nacions Unides des de 1977 i que és conmemorada pe milions de dones i homes a tot el món que cada any denuncien el 8 de març les desigualtats, discriminacions i violència que afecten les dones i conviden a eradicar-les. Una data que visibilitza la lluita de les treballadores i les sindicalistes que han actuat des de les organitzacions sindicals en defensa dels drets laborals, econòmics i socials de les dones, de manera insistent, tots els dies de l’any en aquests cent anys, en els carrers i en els centres de treball, fent de cada dia un 8 de març.
La lluita de Clara Zetkin (Saxònia, 1857 – Moscou, 1933) és representativa del moviment obrer mundial en la seva connexió amb el moviment feminista. Va defensar durant més de mig segle el dret a la igualtat en el treball de les treballadores i el seu dret a participar en les organitzacions obreres, des de la seva participació en els partits socialdemócrata i comunista, i en les Internacionals Socialista i Comunista (II i III Internacional, respectivament), fet que la confirma com a referent imprescindible dels moviments feminista i obrer.
Va ser conscient de la doble explotació de les dones, oprimides pel “doble yugo, el del hombre y el del capital”, deia, seguint les tesis marxistas. Convençuda de la necessitat de què les dones accedissin en igualtat al món de la producció, va impulsar la integració de l’objectiu del sufragi femení en els partits i en les organitzacions en què va militar i en els congresos internacionals celebrats en el marc de la II Internacional Socialista (1889-1916), organització internacional que va instaurar altres dos símbols de la lluita obrera i sindical, el Primer de Maig i l’himne de La Internacional, cançó amb lletra que reclama “que la igualtat llei ha de ser”.
A més a més de la seva del sufragi per a les dones, va denunciar que les treballadores patien pitjors condicions laborals que els homes, és a dir, que ser dona agravava l’explotació de classe: tenien vetat l’accés a determinats treballs, experimentaven jornades més llargues, treballaven en pitjors condicions i cobraven un salari inferior al dels homes. De Zetkin són memorables les seves actuacions en les tribunes, entre les que destaca la seva conferència en el congrés fundacional de la II Internacional (París, 1889) titolada “Per a l’alliberament de les dones”, considerada primera declaració política de la classe treballadora en qüestions que avui denominem d’igualtat de gènere. Va aconseguir que el Congrés aprovés una resolució per a què les treballadores reclamessin la igualtat de sou per igual treball, refusant aquesta discriminació respecte als seus companys treballadors. L’any 1892 va crear el diari Die Gleichheit (La Igualtat), publicació de la que va ser directora fins el 1917, i que es va mantenir com a mitjà de comunicació dirigit a les dones, impulsant la igualtat de classe i de gènere fins l’any 1925. Ja a l’any 1907, va ser designat com el mitjà oficial de la I Internacional de les dones socialistes en el Congrés de Stugartt, el mateix en què Clara Zektin va ser elegida presidenta del Comité de les Dones.
En la II Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhague l’agost de 1910, va presentar una moció per a què les dones celebressin internacionalment una jornada anual dedicada a la lluita pels seus drets, fonamentalment pel sufragi femení. A l’any següent, el 1911, aquesta jornada es va celebrar el 19 de març a diferents països. A causa de l’èxit de la mobilització i de la conscienciació, es va decidir celebrar-la amb caràcter permanent. L’any 1914, alguns països com Alemanya, Suècia o Rússia ja ho van celebrar el 8 de març. Clara Zetkin va abandonar el Partit Socialdemòcrata alemany l’any 1917 i es va afiliar al Partit Comunista alemany, del que va formar part del Comité Central (1919-1923). L’any 1920 va ser nomenada, en la III Internacional (Internacional comunista) secretària internacional de les Dones Comunistes. Diputada en 1927, es va exiliar a la Unió Soviètica quan Hitler va pujar al poder, l’any 1933, morint ella aquell mateix any.
Algunes frases de Clara Zektin[i]
“L’emancipació de les dones així com la de tota la humanitat només succeirà en el marc de l’emancipació del treball del capital”.
“Tot el proletariat ha d’alçar-se al crit de “A baix les barreres legals que priven les dones d’iguals drets polítics!”.
“El sufragi femení està necessàriament lligat a l’emancipació econòmica de la dona de les tasques domèstiques i de la seva dependència econòmica de la família i a l’increment de la força de la seva activitat com a asalariada”.
[i] ÁLVAREZ GONZÁLEZ, Ana Isabel (2000), Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer 1910-1945. Oviedo: KRK Ediciones.
