Dilluns 8 de maig, a les 9 del matí, la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i la secretària primera Anna Simó declararen davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ), que les investiga per haver permès votar la resolució sobre el referèndum. Se les acusa dels delictes de desobediència i prevaricació.
Foren acompanyades per moltes ciutadanes i ciutadans que es concentraren al passeig de Lluís Companys, a Barcelona, i que volgueren expressa’ls-hi així el seu suport. També en aquesta ocasió Feministes per la Independència (FXI) i l’Assemblea de Dones de l’ANC varen convocar a les seves afiliades a mostrar el suport a Forcadell i Simó.
Forcadell i Simó al centre de la imatge durant la roda de premsa al parlament de Catalunya. Foto @ parlament de Catalunya
Al migdia, ja al Parlament de Catalunya i en roda de premsa, deia Forcadell: “Avui, un tribunal que hauria d’emparar els nostres drets, que hauria de protegir la llibertat d’expressió, ens ha citat a declarar novament” i afegia Simò: “la inviolabilitat parlamentària no és cap privilegi, sinó una garantia democràtica present arreu del món”.
Carme Forcadell i Anna Simó – acompanyades de la resta de membres de la Mesa investigades i investigats: el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas; el secretari tercer, Joan Josep Nuet, i la secretària quarta, Ramona Barrufet– varen declarar davant els mitjans de comunicació que la Mesa continuarà defensant la llibertat d’expressió dels diputats i diputades que ni admetran la censura “ni ens autocensurarem”.
Forcadell va repetir una frase que diu sovint en les darreres compareixences a mitjans: “Parlar, debatre i votar no és cap delicte” i va afegir: “Que ningú no en tingui cap dubte: no ens doblegarem a la voluntat censora dels qui volen paralitzar i coartar un parlament democràtic (…) continuarem garantint que la paraula, el debat i el vot continuïn sent el pilar fonamental d’aquest Parlament”.
Per la seva banda, Simó afirmà que “admetre unes propostes de resolució i no unes altres pel contingut polític ataca frontalment l’essència del parlamentarisme i la seva raó de ser”. En aquest sentit es reafirmà en l’actitut de la Mesa del Parlament: “cap tribunal impedirà que en aquest Parlament es parli de tot el que interessi a la ciutadania”.