S’ha elaborat una guía, conjuntament amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, per acompanyar als ens locals en el desplegament del programa.
La guía, que s’està presentant aquest mes de febrer per comarques i vegueries, està destinada a acompanyar els ajuntaments en la implementació del programa TempsxCures.
Segons Núria Vergés Bosch, directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, del Departament d’Igualtat i Feminismes: “tant la Generalitat com els ajuntaments ens hem de fer corresponsables de les necessitats de cures de la nostra societat. Cuidar no pot continuar sent només una feina que facin les dones, sinó també els homes, entitats, empreses, institucions i governs. Conjuntament podem esdevenir una societat més cuidadora i que generi temps i benestar més igualitàriament per tothom”.
Marta Casacuberta, directora territorial del Departament d’Igualtat i Feminismes a la demarcació de Girona, ha explicat en la presentació de Girona, que el programa “iguala territoris perquè, en un marc català comú, es desplega i s’implementa arreu i en la proximitat. Finalment, iguala perquè crea nova ocupació arreu del territori”.
En el programa TempsxCures, per primera vegada el Govern es corresponsabilitza de les cures i ofereix serveis per infants i adolescents de 0 a 14 anys, amb una inversió de més de 20 milions d’euros pel 2022. S’enten el dret a les cures com un dret de ciutadania universal, al mateix temps que impulsa el dret a tenir temps, també com un dret de ciutadania perquè “aquests serveis alliberaran temps a les famílies, sobretot a les dones, que són les que més pobresa de temps pateixen perquè la societat els segueix assignant el gruix del treball de cures.
El programa, afirmen des de l’administració, “té en compte la diversitat de les famílies i de les dones i les seves necessitats, i per això es prioritzaran les famílies monoparentals, les dones en situació de violència masclista, les dones en situació d’atur de llarga durada, les dones de més de 52 anys, les famílies amb responsabilitats afegides de cura, i les dones migrades que són les que més cuiden i les que menys temps tenen per a elles mateixes”.
