Per Montserrat Fernández Garrido
El passat 26 d’abril la Universitat de Valladolid va investir la periodista, escriptora, reportera, corresponsal de guerra i dirigent feminista, com a Doctora Honoris Causa, promogut per la Facultat de Filosofia i Lletres i Periodisme, en un commovedor acte on hi van assistir un gran nombre de persones. En aquest mateix acte obtingué el mateix reconeixement l’investigador i catedràtic alemany de Dinàmica i Ciència Forestal, Hans Pretzschs, conegut internacionalment.
Carmen Sarmiento és la novena dona a rebre’l, de les 76 persones que el posseeixen. La dirigent feminista ha treballat a TVE durant 35 anys, nou dels quals com la primera dona de Televisió Espanyola, reportera de guerra.
Els discursos, primer de la seva padrina, la professora Dunia Eturra, i després el de la investida, han estat bells i revolucionaris.
La professora Eturra va destacar que fou Carmen Sarmiento que “va introduir el feminisme a la televisió d’Espanya, al 1.973”. També que va ser la primera d’un grup de dones periodistes que marcarien la història del país, com Mercedes Milá o Rosa Ma Calaf. “És una periodista que ha trencat motlles”, va afegir el rector de la Universitat.
Carmen Sarmiento va dir, entre altres coses: “Estem en una situació actual convulsa i violenta a moltes parts del planeta. Les imatges a la televisió de Gaza, d’Ucraïna, de l’oblidada Àfrica, m’evoquen moments viscuts per mi en anys anteriors, a llocs diferents. Situacions on les dones són les grans perdedores i es converteixen en botí de guerra, violades i en molts casos assassinades”. “Quan les dones tinguin accés real a la cultura ia l’educació, a la informació, s’adonaran que el patriarcat ens ha enganyat durant segles. Moltes vegades mitjançant la violència, d’altres mitjançant belles frases i eufemismes”. Afirmà també que “Arreu del món, les dones representen dos terços dels adults que no saben llegir. Això ho saben els que les volen mantenir en estat de sotmetiment”. Va posar com a exemple la situació que pateixen les dones a l’Afganistan. Quan els talibans van arribar al poder, el primer que van fer va ser prohibir l’educació per a les dones, primer la secundària, després l’universitària. Ells, com molts altres que governen al món, volen un poble sotmès i una població femenina ignorant”.
Tant la seva padrina com ella han repassat la carrera a TVE. Cal no oblidar que diversos programes van ser aparcats durant dos anys, guardats en un calaix, atès que els dirigents de l’ens consideraven que eren massa revolucionaris. Va dormir durant molt de temps en un local de TVE el seu llibre, Los Marginados. També que part de la feina es va emetre de matinada. I que durant set anys la periodista va haver de patir, una cosa que a TV es diu, “fer passadissos”, és a dir, no poder seguir amb la seva feina de forma lliure. Part dels seus reportatges van ser censurats i quan en un va tractar l’avortament i en un altre l’adulteri, va ser obligada a fer contrareportatges. Ella podia haver marxat a treballar a altres països, on era molt prestigiosa i admirada, però es va quedar a Espanya per no deixar sola la seva estimada mare, a qui no va voler tampoc obligar a canviar de país. Va admetre també que podia haver triat temes frívols, de paisatges i països bonics, però sempre va tenir clar que durant tota la seva vida lluitaria pels més pobres i marginats del món i per tant, especialment, per les dones, que eren les més marginades, discriminades i explotades de tots ells. Va esmentar que les dones africanes carregaven amb el 80% de tota la feina dels seus països
Carmen Sarmiento va fer programes sobre el divorci, (als anys 70, quan de fet no es va aprovar al nostre país fins al juliol del 1.981). També va ser la pionera en tractar el tema de l’ablació. Ningú mai no havia publicat res fins llavors. Va dir per exemple “Al món hi ha 120 milions de dones que han patit mutilacions sexuals. És a dir, la destrucció de part del cos”. “I sabem que a l’Índia hi ha 60 milions menys de dones de les que hi hauria d’haver, si no haguessin estat eliminades pel fet de ser dones”.
Al final del llarg i apassionat discurs, la periodista ha insistit en el tema de l’educació de la dona. “Volem tenir accés a la cultura, als òrgans de poder i de decisió perquè deixem de ser el sud dels homes, el sud del món, el sud de tots els nords possibles”.
Tot i els anys que fa que la periodista va deixar TVE no para de rebre premis i homenatges, més de trenta amb aquest Doctorat. No oblidem que ha marcat el camí de moltes i molts bons periodistes.