El món de l’edició amaga sorpreses que trenquen amb la realitat dels best-sellers o amb les llibreries ocupades per exemplars en pugna per l’atenció del lector, sorpreses que s’amaguen després de somnis silenciosos i anònims fins que, un dia, prenen la forma de llibre…
L’especial història d’amor que els comentaré té els ingredients mínims imprescindibles en tota obra literària: editor o editora, autoria i contingut narratiu. El primer és Joaquín Ciáurriz, la segona, Amparo Hurtado i el tercer és ni més ni menys que Pío Baroja.
Ciáurriz va descobrir a l’autor basc a través de L’arbre de la ciència, novel·la semi autobiogràfica que Baroja va publicar el 1911. Li va agradar el seu estil, senzill, directe. Li va agradar l’autor, la seva vida, la seva forma de pensar. Li van interessar els prejudicis creats a l’entorn del seu personatge. Va començar com a lector empedreït per acabar com a col·leccionista fins a reunir 70 exemplars de primeres edicions, 200 monografies, articles i obres completes. Ciáurriz, advocat, empresari, sempre va voler dedicar-se a les activitats culturals, però va postergar aquest desig fins arribar a la jubilació. I quan va arribar aquest dia va ajuntar somnis, va voler donar una altra dimensió a la seva gairebé obsessió per Pío Baroja, i va crear una co·lecció exclusivament dedicada a aquest autor, però no per reeditar la seva obra sinó per recollir diferents opinions i punts de vista sobre l’escriptor, despullar l’autor del segle XX amb opinions del segle XXI i aconseguir així la distància suficient per oferir, potser, una nova versió del personatge.
Amparo Hurtado, doctora en Filologia Hispànica, catedràtica de Llengua i Literatura espanyoles, també traductora, es va passar anys llegint a l’autor basc atreta per la seva prosa, tan allunyada d’Azorín o Unamuno als quals considera en excés retòrics, interessada per la seva actitud i la seva visió anarquista de la vida, la seva tècnica narrativa. Els seus alumnes de batxillerat van arribar a associar aquest entusiasme amb un cert nepotisme literari, pensant que la seva professora de literatura era parenta llunyana d’Andrés Hurtado, personatge de L’arbre de la ciència. De l’interès per l’obra literària, va passar a estudiar la vida de l’escriptor, la de la seva família i el seu entorn, i a Els Baroja. Memòries familiars, llibre publicat el 1972 per Julio Caro Baroja, Amparo Hurtado va trobar la figura d’una dona de quí el seu nom la història no l’havia registrat adequadament, la germana de Pío, la mare de Julio: Carmen Baroja (Pamplona, 1883 – Madrid, 1950).
