Tal i com es queixaven nombroses eurodiputades de Grècia, França, Itàlia, Portugal i de diferents llocs de l’Estat espanyol en el I Fòrum del Sud d’Europa, realitzat a Barcelona, les dones estan infrarepresentades en la política. I així ho acaba de demostrar el nou governant de Syriza, Alexis Tsipras, en no incloure cap ministra en el seu nou gabinet de Govern, el del canvi a Grècia.
“Per què les dones estan sempre infrarepresentades i les de l’esquerra, estem en la segona línia mediàtica?”, preguntava Rosa Martínez, portaveu d’Equo i eurodiputada per Biscaia en el grup dels Verds a Brussel·les. La resposta, donada per ella mateixa, és que “encara hi ha una vella política” que no inclou la “paritat qualitativa” entre homes i dones als càrrecs electes. Tampoc en l’esquerra, com s’acaba de veure en el recent nomenament dels càrrecs a Grècia: cap dona amb cartera ministerial.
Martínez també va destacar, que per les males notícies, sí que van per davant les dones: “pateixen més alts índexs d’atur (superen el 45%), tenen pensions més baixes o difícils d’aconseguir, i moltes llars monoparentals sota responsabilitat femenina”, són les que inclouen a aquests “més de 3 milions d’infants pobres”.
En opinió de la diputada basca, “la primera raó per migrar ja és el canvi climàtic, pel qual ja es mouen 30 milions de persones” (Vídeo). L’eurodiputada va recordar que les migracions es produeixen, perquè “hem vulnerat els drets en els seus països d’origen” i va destacar que “les dones migren menys que els homes perquè han de tenir cura de les famílies al país d’origen”.
Rosa Martínez, portaveu d’Equo i eurodiputada basca
Frenar els sentiments anti inmigració
La britànica Felicity Dowling va alertar sobre “els sentiments anti inmigrants que està generant la destrucció dels sistemes del benestar” en gairebé tots els territoris europeus i que cal buscar argumentació en contra per frenar-los; va recordar que s’han de “respectar els drets humans i atendre les persones refugiades” de Síria i d’altres països en guerra i que “no es pot permetre que morin més de 3.000 persones a la Mediterrània” en el seu intent de buscar una nova i millor vida.
La sindicalista i eurodiputada Lidia Senra (antiga secretària general del Sindicat Labrego Galego) va reivindicar “el dret a decidir dels pobles de l’Estat espanyol i el dret a l’alimentació i a uns béns comuns públics” entre ells la terra i les llavors, en el marc d’una “nova política agrícola”, que assumeixi “la sobirania alimentària”. Senra, va anticipar que “la terra serà el proper camp de batalla” i es va manifestar contrària al TTIP (Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, (vídeo) perquè “permetrà la reglamentació de les llavors transgèniques” de les empreses transnacionals (ETN) i aleshores no es podrà fer front a “la contaminació que els vents i insectes disseminaran”.
L’eurodiputada gallega Lidia Senra
La Mediterrània com a centre d’Europa
També es va manifestar contrària al TTIP l’eurodiputada italiana Eleonora Florensa qui va parafrasejar al polític Antonio Gramsci, i va defensar com ell, “convertir el Mediterrani, en un tema central a Europa”.
L’activista Cote Romero de la Plataforma per un Nou Model Energètic (Px1NME), va reivindicar la sobirania dels pobles, les persones i les comunitats contra les ETN i els oligopolis, que són “paradigmàtics a l’estat español”, perquè “van errar en la seva inversió i s’estan carregant les alternatives energètiques”. A més, va subratllat, que “aquests oligopolis han sabut dominar el poder polític i han tingut un efecte de contagi a Europa”. Espanya, va denunciar, gasta 45.000 milions en importacions energètiques” d’Europa, quan “anem sobrats de sol, vent i aigua”.
Marisa Matías eurodiputada del Bloco d’Esquerda Portugal va afirmar que “cal recuperar la democracia”, va advocar per la unitat de les esquerres europees i va recordar que “tenim un any fins a la cimera sobre el Canvi Climàtic de París, per treballar juntes i elaborar una Proposta”.
Un altre món ara ja és necessari
Les primeres a prendre la paraula en alguns panells van ser les participants helèniques, entre elles Aleka Krasopoulou, activista dels moviments socials grecs, que va explicar alguns dels programes que estan duent a terme a Tessalònica. Va reivindicar un “nou contracte social per a Grècia” perquè el que està fent “el capitalisme ja és un insult” i va afirmar que “un altre món ara ja és necessari”.
Les xarxes de solidaritat en aquesta regió del Nord de Grècia han atès, segons les dades facilitades per Krasopoulou, a unes 200 persones migrants, en una nova i solidària Xarxa Social de Salut paral·lela, que funciona amb personal mèdic voluntari i conscienciat amb la tragèdia sanitària i humanitària que viu Grècia, on ja un més de un 35% de la població està fora del Sistema Públic de Salut. Maria Karamesini una de les representants del moviment Syriza i, a dos dies de les eleccions que els han donat la victòria, va participar també en un dels tres panells amb més exemples de cooperació ciutadana.
Laia Ortiz, segona per la dreta, al costat del grec Yannis Milios
Satisfer les necessitats humanes
Laia Ortiz diputada a Madrid d ‘ICV (Iniciativa per Catalunya-Verds) i responsable de Relacions Internacionals, va parlar de “buscar espais de complicitat” per resoldre les “urgències immediates” entre les que ella situa el problema del “deute –auditar-lo per saber cóm es va generar i separar la legítima i la ilegítima- i el rescat de la gent” i sobretot, veure “com i en què es gasta en economia per satisfer les necessitats humanes”.
La diputada catalana va plantejar cinc punts de trobada per solucionar “el caos ocasionat per la desregulació” per això, va parlar de “preservar béns bàsics i comuns com l’aigua, l’energia, els serveis públics i l’atenció a les persones” i va proposar “un pacte verd o new green deal.
La quota minoritària dels debats
Montse Pineda, de l’organització Creació Positiva i de la Plataforma CEDAW (Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones), va criticar la “sempre minoritària quota de dones” en els debats, pel poc espai que es facilita. Va definir el “patriarcat com l’ordre social o l’estructura que ordena com funciona la societat”, en què hi va incloure a “les esglésies, la família, les escoles, els partits polítics i els sindicats”, va afirmar que “els privilegis només els exerceixen els homes”, als que va convidar allà mateix a que hi renunciïn, i va expressar que “la Revolució si no és feminista, no serà. Les dones, va continuar, som el sud del sud, però també la resposta”.
Segons Pineda “la crisi ha estat l’excusa perfecta per desmantellar les polítiques d’Igualtat” de l’Estat espanyol, i va donar les dades, recollides en l’informe de la Plataforma de la CEDAW davant l’ONU (del qual La Independent n’informarà més endavant).
Dolors Camats, a l’esquerra, amb la grega Aleka Krasopoulou
El I Fòrum del Sud d’Europa, va reunir diferents esquerres ‘verdes i vermelles’ (ningú de Podemos) durant dos dies a la ciutat de Barcelona. Allà es va compartir i reflexionar sobre el model de desenvolupament social i ecològic -la nova economia verda-, el deute i l’austeritat, la política al servei de les persones; també es va parlar sobre democràcia, drets humans, migracions i xenofòbia i altres temes sobre serveis públics, recursos i desigualtats de gènere i classe. I també amb el propòsit de traçar possibles polítiques comunes des del Sud d’Europa i de la Mediterrània perquè ja es respirava un ambient de festa, per l’anunciat triomf en les enquestes de Syriza, que ha resultat confirmat, encara que ha estat decepcionant per a les dones.
Dolors Camats, Co-Coordinadora d’ICV va ser la que va inaugurar els parlaments dels dos dies de debat. Entre les dones assistents també hi van ser-hi Christine Mendelson del Partit Comunista de França i una participant de Finlàndia, país que també tindrà eleccions aquest any 2015.
