Cap a un 8 de març electoral

Quan escric aquestes lletres l’anomenada “llei trans”, acabada d’aprovar per les Corts Generals de l’Estat Espanyol, encara no ha estat publicada al BOE, però la traïció a les dones i nenes ja s’ha perpetrat.

I és trist comprovar com la utilització interessada del Ministeri d’Igualtat per a fins per als quals no va ser creat, ha tingut i tindrà conseqüències terribles justament per als que més havia de protegir: dones i nenes.

No només s’ha apartat totalment de l’agenda feminista històrica, és que s’ha dedicat a propagar una teoria misògina que reforça els rols opressors per a més de la meitat de la població.

S’ha dedicat a “elevar als altars” una teoria pseudo científica i lesiva per als avenços de les dones, posant en risc no sols els espais de seguretat aconseguits al llarg dels anys i per la lluita feminista, també els avenços actuals.

Amb una llei ordinària han posat en perill lleis orgàniques com la d’igualtat efectiva entre dones i homes, o la de protecció integral contra la violència de gènere. I, encara que puga semblar exagerat, ens han convertit a les dones activistes del feminisme radical tradicional en veritables dissidents i ens tracten (i ens tractaran si no ho impedim) com a veritables empestades.

S’ha canviat el terme que utilitzaven i segueixen utilitzant els matxirulos de “feminazi” pel de “terfes” facilitant així el treball al patriarcat de forma alarmant i perillosa.

Parlen de propostes feministes quan en realitat estan fent propostes i lleis que són de tot menys feministes. Perquè el feminisme busca la igualtat real i efectiva entre dones i homes. I, a més, és universalista, mentre que les polítiques propugnades per l’equip del Ministeri d’Igualtat s’han dedicat a legislar perquè els desitjos personals tinguin prevalença sobre allò universal, solidari i cooperatiu.
No entraré en detalls sobre les seves lleis aprovades, però del que estic segura és que són de tot menys feministes.

Aquesta pseudoesquerra que venia a canviar la política, al final el que ha aconseguit és canviar-la, però no per millor. Diuen estar a l’esquerra del PSOE que ja sabem que és una “esquerra” prou descafeïnada, però en realitat són guineus (en el sentit literal d’animals) disfressades de corders que busquen l’apropiació simbòlica de l’espai conquerit pel feminisme, per portar a els seus despropòsits cap a les dones i les nenes.

S’hi acosten les eleccions municipals, autonòmiques i generals i el poder del vot de les dones pot ser molt decisiu. No oblidem el lema de “Feminisme no vota traïdors” i que jo penso seguir a ulls clucs, malgrat que en el fons del meu cor sento un profund dolor per la traïció que sent en les meves pròpies carns per part dels que he considerat des de sempre que eren “la meva gent”.

També s’acosta un 8 de març que es preveu calentet en les seves mobilitzacions per la històrica agenda feminista que han oblidat les dirigents del postmodernisme de la pseudo esquerra de brilli, brilli a qui resulta incòmode que li recorden que el sexe biològic amb què es neix és la base de totes les desigualtats que patim les dones perquè són dones i que són la base d’aquesta agenda feminista que elles han abandonat.

A l’abandonar-la s’han posat del costat del capitalisme més salvatge encarnat pels grups de pressió tant mèdics com farmacèutics dedicats a tractar de per vida criatures sanes a les quals i pel seu simple desig convertiran en pacients crònics vitals. Això sí de la mà de la sanitat pública.

Una sanitat pública saturada i sense prou professionals d’atenció primària que, a més, no tenen formació i informació suficient per afrontar aquestes situacions inversemblants que han generat aquest equip que s’han negat a atendre les reivindicacions d’expertes i experts en l’elaboració d’aquesta llei nefasta.

En aquest 8 de març, potser més que mai, calga la reivindicació de l’agenda feminista i sortir als carrers i clamar per la recuperació de les nostres pretensions, les del feminisme radical, que passen per una igualtat real entre homes i dones que passa per l’abolició de la prostitució, els ventres de lloguer, la pornografia i, sobretot, l’abolició del gènere que ens oprimeix fins i tot abans del naixement.
Per un 8 de març feminista més radical (d’arrel) que condicione les eleccions. Perquè el feminisme no vota traïdors!!!