OPINIÓ
Quan manca menys d’un mes per al 8 de març i la vaga general feminista, s’han convocat eleccions generals per al 28 d’abril.
Tindrem per fi la possibilitat de dir a les urnes el que portem temps demanant: més democràcia paritària perquè sense dones no hi ha democràcia.
A més, podrem, també, posar de manifest qui volem que ens governi. No podem quedar-nos a casa. Hem d’anar a votar per frenar les dretes i les seves ambicions de retallar els nostres drets.
Però anem a pams i escalfem motors per la vaga general del 8 de març. Jo tinc clar que no faré el paperot de les dues hores d’aturada. La situació de desigualtat que travessem i els assassinats masclistes no li permeten a la meva consciència anar amb mitges tintes. Faré, el que sempre vaig fer amb les vagues generals: Aturar.
Sempre he dit que una vaga és com un petó: si no la fas, cau sobre la teva consciència, com un petó no donat que també cau sobre la consciència. I jo vull sentir-me viva i que la meva consciència estigui tranquil·la i serena. A més, i després de l’experiència de l’any passat, vaig descobrir que et deixa molt bon regust secundar aquesta vaga en nom de totes les situacions de desigualtats, violències masclistes, micro-masclismes, trata de dones, prostitució, ventres de lloguer, bretxes salarials, i un llarg etc. que patim les dones. Ens varem sentir molt bé per haver-la secundat i, a més, haver estat fent crides perquè fos secundada.
Aquest any no estem millor que l’any passat.
Al llarg d’aquests gairebé 365 dies, les dones ens hem hagut de mobilitzar per motius diversos. La patriarcalització de la justícia i les sentències que s’han anat dictant amb la dels violadors de “la manada” al capdavant; l’intent de retallada de molts milions d’euros per part del govern de Rajoy per al pírric Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere; les declaracions d’alguns líders de la ultradreta que han pactat a Andalusia per intentar derogar la Llei 1/2004 sobre mesures de protecció contra la Violència de Gènere; la voluntat explicada de Casado de tornar a la llei de l’avortament del 85, atemptant d’aquesta manera contra els drets sexuals i reproductius de les dones, així com el nostre dret a ser o no mares, per tal de pagar les pensions, quan els qui van buidar les guardioles de les pensions va ser gent del seu partit que ha robat de les arques públiques a mans plenes i d’aquesta manera passar a tenir un concepte de les dones com a meres gestores de cotitzants per pagar pensions.
Tenim molts, moltíssims motius per anar a la vaga general del 8 de març. Les nostres nenes mereixen un futur millor. Mereixen ser i sentir-se ciutadanes de primera i no ser invisibilitzades per llenguatges que cosifiquen, per tradicions que les col·loquen en segon pla, per institucions que les re-culpabilitzen quan són agredides o són assetjades i fins i tot violades.
Les nostres nenes mereixen viure sense por a ser violentades pels carrers. I per violentades també em refereixo a les agressions verbals als carrers. Mereixen tenir veu pròpia i ser escoltades per explicar les seves experiències i emocions a les escoles i instituts. Tenen dret a vestir-se i viure com vulguin. I a ser cregudes en cas de necessitar-ho. I a tenir una formació afectiva-sexual i descobrir les relacions sexuals de manera plaent i lliure, sense pressions, sense ser forçades i, ni molt menys, ser violentades.
I nosaltres, les que ja tenim uns anys, tenim dret a tenir una vida lliure de violències quotidianes en què se’ns qüestiona la veu per ser dones, se’ns intenta denigrar perquè qüestionem al patriarcat, perquè hem decidit tenir veu pròpia sense necessitat que ningú ens “tradueixi” a un llenguatge més amable per al patriarcat, perquè vam decidir en cada moment amb qui, com i quan volem estar. Perquè hem pres consciència de la nostra força personal i col·lectiva i no permetrem que se’ns treguin els nostres dret adquirits.
Per nosaltres i per la resta de dones del món, el 8 de març jo pararé en la segona vaga general feminista. I que ningú intenti impedir-m’ho perquè no ho aconseguirà.
