Opina la Xarxa Internacional de Periodistes, l’ICD i la FCONGD
La remodelació del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb la sortida de la vicepresidenta i portaveu Maria Teresa Fernández de la Vega i la supressió del ministeri d’Igualtat, justificada pel president per qüestions d’“austeritat”, encara cueja. Zapatero pot explicar que les competències d’Igualtat passen al ministeri de Sanitat i Política Social i que Bibiana Aído, seguirà en el Govern al capdavant d’una Secretaria d’Estat, però el gest és significatiu.
Moltes són les organitzacions feministes i de dones que al llarg d’aquesta setmana han anat expressant el seu rebuig als canvis d’aquest govern i consideren aquest motiu una fal·làcia, ja que el pressupost dedicat al ministeri d’Igualtat només suposava en 0,03 % del pressupost de l’Estat.
Preguntada per La Independent, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva ens dóna la seva opinió:
“La desaparició del ministeri d’Igualtat suposa una pèrdua simbòlica notable en l’àmbit de les polítiques de dones i d’igualtat, la pèrdua d’un referent. La creació i l’existència d’aquest ministeri ha significat la demostració d’una voluntat política per visualitzar i avançar en l’aplicació de la perspectiva de gènere i de les dones i posar-les en un primer nivell de l’acció del govern de l’Estat. Personalment, i més enllà de la discussió sobre el rang que han de tenir aquestes polítiques, allò fonamental és que han de seguir sent prioritàries a l’agenda i s’han d’aplicar de manera transversal a totes i cadascuna de les unitats d’un Govern”.
Marta Selva afegeix: “Una altra consideració que m’agradaria fer té a veure amb les raons o excuses econòmiques que s’han donat per a la justificació de la seva desaparició. Sembla,més aviat, un acte de poca valentia de cara a assumir els canvis profunds, radicals i necessarisimplicats en el compromís real d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes”.
I ahir mateix Rosa Bofill, responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, s’exclamava en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles: “Quan hi ha crisi, tot allò que es relaciona amb gènere i els anomenats temes de dones és el primer que cau!”.
Les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) també han fet arribar la seva opinió als mitjans d’altres països, Boletin de Género de l’Argentina recollia ahir les opinions de basques i catalanes.
Des d’Euskadi s’opina que el Govern ha cedit a la fustigació constant que ha patit Bibiana Aído per part de la dreta, però ha patit també de manca de confiança per part del propi Govern: “Ja des del primer moment, a algunes ens va semblar mal senyal el nomenament d’una jove desconeguda, en comptes d’haver apostat per una dona feminista, amb una trajectòria consolidada i pes dins del partit (i n’hi ha al partit Socialista Obrer Español (PSOE). Va néixer com un ministeri pobre respecte al pressupost assignat. Que se sàpiga: no ha aconseguit l’aspiració de transversalitzar la perspectiva de gènere en les actuacions dels diferents ministeris”, opina June Fernández. En canvi, Lucía Martínez Odriozola, de la mateixa Xarxa, pensa que la remodelació ha estat molt contestada per col·lectius feministes, que consideren la desaparició del ministeri un retrocés en la lluita per la igualtat: “No hi estic d’acord. L’important no és tant el sosteniment del ministeri com el sosteniment de les polítiques per la igualtat, i crec, de veritat defenso, que una Secretaria d’Estat per la Igualtat no està tan en el punt de mira… Aído, ara que és exministra, respirarà més tranquil·la i aconseguirà majors èxits”.
Tona Gusi des de la Xarxa de Catalunya compartia els titulars d’AMECO press, Agència dirigida per Cristina Fraga: “S’ha acabat la paritat” i de Mujeres en Red coordinada per la periodista Montse Boix, “Zapatero s’equivoca” i assenyalava la sorna d’alguns comentaristes de premsa envers la nova ministra de Sanitat Política Social i Igualtat, Leire Pajín, o el poc reconeixement a la tasca de María Teresa de la Vega i altres ministres sortints, destacant en lloc del gran lideratge d’aquestes polítiques, l’agraïment que les ministres han de tenir a Zapatero. També destacava la relació amb la crisis: “Un cop més, davant d’una crisi econòmica i per la necessitat electoral d’un partit, son les dones les primeres a patir aquestes conseqüències. Això demostra que l’esquerra o no compren en profunditat el que signifiquen les aportacions des de la visió de gènere i del feminisme a la política, o no vol aplicar les polítiques que comporten la transformació democràtica dels drets de les dones”.
Des dels moviments de dones, en els manifestos difosos aquests dies es reclama, com a mínim, que les polítiques d’igualtat no perdin recursos humans ni materials, que tinguin òrgans i competències visibles i concretes, i que no es retallin els programes pressupostaris.
La Federació Catalana de ONG per el Desenvolupament (FCONGD) en la seva nota de premsa Les ONG contra la supressió del Ministeri d’Igualtat, recull les declaracions d’Inés Alberdi, que des de fa dos anys dirigeix l’UNIFEM, el Fons de Desenvolupament de l’ONU per a la Dona?, integrat ara a ONU Mujer, la qual ha assegurat que “sense la participació de les dones és impossible aconseguir els objectius relacionats amb la salut, l’educació, el canvi climàtic o la feina”.
Aquestes ONG de Catalunya afirmen que, de la mateixa manera que han demanat als partits polítics catalans, mitjançant un Decàleg de propostes alternatives, que no retallin despesa social a Catalunya ni a la cooperació catalana, proposen igualment al Govern espanyol que sigui valent i retalli abans altres partides com les del ministeri de Defensa. Reclamen al Govern que reconsideri la seva decisió de suprimir el ministeri d’Igualtat, i que mantingui la seva aposta per la Igualtat entre homes i dones en tots els àmbits, i també en el de la cooperació internacional.
