Candidates i Programa 20N – PSC

LLISTA PSC ELECCIONS GENERALS 2011

llistes candidatures

Carme Chacón Piqueras  (biografia) és la cap de llista del PSC per la cirrcumscripció de Barcelona.

La segueixen en aquesta circumpscripció:  Esperança Esteve Ortega, Isabel López Chamosa, Meritxell Batet Lamaña, Lourdes Muñoz Santamaria, Eva Bermúdez López  i Meritxell Cabezón Arbat en els llocs 4,6,8, 13, 15 i 17 respectvament.

Per Tarragona en el número 3 trobem a Llüisa Lizarraga Gisbert, i els números 5 i 6 i  estan ocupats respectivament per Sonia Bartomeu Franch i Ana López Vázquez.

A la circumscripció de Girona,  Iolanda Pineda i Ballo, Marina Illescas i Ruiz, i Verònica Lahoya i Rodríguez són als llocs 2, 3 i 6.

I, finalment, per LLeida, és Teresa Cunillera Mestres qui encapçala la llista. En el lloc número 4 hi trobem a Arantxa Calvera Cosculluela.

Teresa Cunillera, que des de 2008 és vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats, estudià peritatge mercantil i és membre del PSC-PSOE, a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1996, 2000, 2004 i 2008 fou escollida diputada per la circumscripció de Lleida. Des del 1986 al 1993 va ser vocal assessora i Directora General del Gabinet del ministre de Relacions amb les Corts i del Secretariat del Govern. Del 1993 al 1996 va ser vocal assessora del Gabinet de la Presidència del Govern. Ha estat secretària i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista al Congrés des de 1998 al 2007.

Pel que fa al Senat: Mònica Almiñana Riqué encapçala la candidatura  de la circumscripció de Barcelona, Jesús Sequera Garcia va en segón lloc per la circumpscripció de Tarragona i Pepita Peiró i Magda Casamitjana ocupen els llocs 3 per Lleida i Girona respectivament. 

 PROGRAMA ELECTORAL

LLegiu programa sencer 

TEMÀTIQUES QUE INCIDEIXEN EN LA EQUITAT, IGUALTAT I DONES

En aquest programa es parla d’un projecte socialista “de progrés, reformista, centrat en les persones, coherent amb els principis de l’esquerra i de la socialdemocràcia. Un nou model que, a més de més eficient i sostenible, sigui més democràtic i participatiu. Un projecte que tingui entre les seves prioritats el combat contra les noves i les velles desigualtats socials, i molt especialment les que es produeixen en els primers anys de vida i durant la vellesa; el govern de l’economia i del sistema financer per continuar desenvolupant les polítiques de benestar i de protecció social, fent realitat una fiscalitat més justa que permeti aconseguir els recursos necessaris per garantir la qualitat i equitat en l’accés als serveis públics; un creixement respectuós amb el medi ambient; garantir la suficiència i l’eficiència energètica; construir una democràcia més participativa i de més qualitat; democratitzar l’accés a la cultura i la defensa dels valors com a eix de la convivència i el progrés i, finalment, un compromís ferm per assolir la igualtat real i efectiva entre les dones i els homes, especialment en l’àmbit de l’organització empresarial” (sic).

“L’ocupació és doncs la prioritat més destacada de la nostra política i des de la sensibilitat que tenim els socialistes envers el món del treball, pensem que la generació d’ocupació s’ha d’ajustar als actuals paràmetres socials europeus, que es basen en la protecció dels col·lectius més vulnerables, el respecte als drets laborals, el diàleg social, una base econòmica sòlida, la formació dels més joves, la millora sostenible de la productivitat i la igualtat d’oportunitat de les dones” (sic).

I. POLÍTICA ECONÒMICA, FINANCERA I FISCAL: LES CLAUS PER GENERAR OCUPACIÓ

–          Apostar per un nou pacte intergeneracional que situï l’accés al mercat laboral dels joves i un desenvolupament sostenible en el centre de l’acció pública. Inversions i incentius fruit de mecanismes de redistribució conjugat amb una aposta decidida per la formació i el combat contra el fracàs escolar ens han de permetre evitar la fractura generacional a la que ens aboca l’actual situació. La generació d’ocupació s’ha d’ajustar als actuals paràmetres socials europeus, que es basen en la protecció dels col·lectius més vulnerables, el respecte als drets laborals, el diàleg social, una base econòmica sòlida, la formació dels més joves, la millora sostenible de la productivitat i la igualtat d’oportunitat de les dones.

–          Oferir tots els mecanismes que permetin als treballadors i treballadores mantenir permanentment les capacitats i habilitats necessàries per ser ocupats potencialment durant tota la seva vida professional. Això serà especialment útil en petites i mitjanes empreses.

II.- POLÍTIQUES SOCIALS: LA SALUT, L’EDUCACIÓ I ELS SERVEIS SOCIALS

Al seu programa, el PSC diu que vol preservar la cohesió social i garantir la igualtat d’oportunitats conquerida durant aquests anys de democràcia. A mes a mes, pretenen continuar treballant en la preservació i la defensa de la salut, l’educació, els serveis socials, la sostenibilitat i la dignificació del sistema públic de pensions, l’economia social i la corresponsabilitat social. “Si amb l’excusa de la crisi econòmica renunciem a la xarxa de solidaritat i de cohesió que amb tant d’esforç hem construït els socialistes en els darrers trenta anys, acabarem empobrits i sense futur.” (sic). Algunes de les seves propostes:

SALUT

• Impulsar el procés d’humanització: l’atenció centrada en les persones.
• Fomentar l’aplicació generalitzada de les polítiques de barreres arquitectòniques en tots els centres assistencials i la millora de la intimitat del pacient, creant “entorns amables”

EDUCACIÓ

• Avançar en l’escolarització equilibrada de l’alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics, sense cap mena de discriminació, on tots els centres tinguin els mateixos drets i deures, garantint l’accés a l’educació en condicions d’equitat. Es tracta, en darrera instància, que tots els centres, tant els de titularitat pública com els privats concertats, assumeixin el seu compromís social amb l’educació i garantir una escolarització sense exclusions fent realitat el caràcter complementari de les dues xarxes escolars des del respecte a la singularitat de cada centre.
• Exigir i fer complir les lleis que permetin el lliure accés a l’educació gratuïta. L’educació gratuïta és l’instrument que integra els centres públics i els centres privats concertats, per garantir la igualtat d’oportunitats.
• Que la integració lingüística continuï sent la base de la integració escolar. Només des del coneixement del que és propi és possible obrir-se a les altres realitats i reconèixer-ne les singularitats. Ens oposarem fermament a qualsevol proposta educativa que impliqui la separació de l’alumnat en centres i en grups per raons

PENSIONS

“Per als socialistes la garantia d’un sistema públic de pensions és consubstancial a la construcció del nostre Estat del benestar conjuntament amb l’educació i la salut. Segons aquest programa de govern les dues legislatures del govern Zapatero s’han caracteritzat per un esforç de dignificació de les pensions mínimes en el nostre país. Un acte de reparació històrica després d’haver sofert una important pèrdua de poder adquisitiu durant l’etapa de Govern del Partit Popular. Certament, durant els vuit anys de l’era Aznar (1996-2004), les pensions només es van revaloritzar un 4,5%.

El Govern socialista ha estat determinat en el seu afany de posar-les al dia i ha dut a terme la seva revalorització, en un acte que és de justícia. Aquesta revalorització ha afectat principalment les pensions mínimes, les de quantia més baixa, fins al punt que des del 2004 s’han apujat un 51%. D’aquesta manera, el seu poder adquisitiu ha augmentat en el període 2004-2011 un 27%. A més, l’import de la pensió mitjana en el conjunt de l’Estat s’ha apujat un 39% en aquests anys. Aquest esforç ha permès que més d’un milió i mig de catalans s’hagin pogut beneficiar d’aquest augment.

En la darrera part d’aquesta legislatura el Govern ha hagut d’afrontar una reforma necessària del nostre model per tal de garantir-ne la viabilitat. La reforma del sistema públic de pensions s’ha fet en línia amb les recomanacions del Pacte de Toledo i amb l’acord dels agents socials, que han actuat en tot moment amb un alt sentit de la responsabilitat.

Malgrat la demagògia electoralista utilitzada pel Partit Popular, aquesta reforma pretén enfortir el sistema davant l’augment demogràfic i de l’esperança de vida i dels canvis socials de les properes dècades, estableix els mecanismes per eliminar qualsevol risc de desequilibri financer i garanteix les pensions del futur. És a dir, hem dut a terme una reforma que blinda el sistema públic de pensions i en garanteix la seva dignitat i sostenibilitat futura.”

TERCER SECTOR SOCIAL

• Garantir una renda bàsica de ciutadania que cobreixi, com a dret, els espais temporals existents entre l’ocupació i la desocupació, sense que la persona i família es vegi amenaça per l’exclusió social, moltes vegades de difícil tornada. Qualsevol pla d’inclusió social hauria de contemplar uns nivells mínims d’ingressos no vinculats al treball per poder sobreviure.

DEPENDENCIA

• Revisar l’efectivitat de l’aplicació de la Llei d’Autonomia personal i Atenció a la Dependència i incrementar la cooperació publicoprivada, l’acció preventiva i augmentar l’atenció de les persones al seu domicili. Per tot això és necessari:

– Revisar el finançament i introduir aspectes com els costos dels serveis en funció del territori.
– Elaborar el llibre blanc de l’autonomia personal, en el marc de la llei, per fer efectiu el seu esperit d’afavorir la llibertat personal en les decisions que puguin afectar la seva vida i la independència personal.

IMMIGRACIÓ

• Dur a terme accions d’integració de tots els ciutadans i ciutadanes, a través de diversos àmbits:

– L’escola com el principi d’un procés d’aprenentatge i formació que faciliten els processos d’inclusió. L’aprenentatge de les llengües oficials de l’Estat en la comunitat serà un factor clau d’integració.
– L’empresa, desenvolupant polítiques d’ocupació que facilitin l’accés al món laboral i que garanteixin una formació contínua.
– L’escala, habitatge, barri, com el primer espai on es desenvolupen els processos de convivència i de relació entre els membres d’una comunitat.
– Que el termini per a l’obtenció de la nacionalitat espanyola sigui de sis anys en lloc dels deu actuals, ja que el permís de llarga durada s’expèn als cinc anys de residència i treball.

• Consolidar el Fons de suport per a l’acolliment i integració de les persones immigrants, destinat als ajuntaments, en el marc del PECI (Pla Estratègic de Ciutadania i Integració), que permet les bones pràctiques en matèria de projectes d’integració i convivència i transferir-les al conjunt de territoris, alhora que també permet realitzar projectes de proximitat de caràcter comunitari. Això permetria elaborar en l’àmbit estatal un model d’integració en matèria d’immigració i convivència, d’acord amb les CC AA, els Ajuntaments i la participació de les organitzacions i els agents socials.

UNIVERSITATS I RECERCA:

• Reconèixer l’esforç i el rendiment acadèmic, la promoció del talent i la creativitat, les vocacions científiques i tecnològiques, els valors de l’emprenedoria.
• Facilitar la dedicació dels estudiants a temps parcial, per compatibilitzar estudi i treball, mitjançant la figura reglada de l’estudiant dual (estudi-feina remunerada) amb la declaració voluntària de dedicació a temps parcial.
• Fer efectiva la transferència de les beques universitàries a Catalunya i en base a la normativa estatal que permet als governs autonòmics un cop realitzats els traspassos fer ús dels intervals dels llindars de renda familiar, establir els criteris de renda variable que facin possible la incorporació de més estudiants catalans al sistema de beques i ajuts en condicions d’igualtat.
• Incentivar la mobilitat dins la geografia espanyola com a resultat de la diferenciació i especialització de l’oferta acadèmica i per garantir l’accés a les opcions d’estudi dels estudiants tant de grau com de màster. Millorar encara més els programes de mobilitats europea i internacional per incentivar l’empleabilitat internacional.