LLISTES ERC AL CONGRÉS ESPANYOL I AL SENAT
Les Candidatures al Congrés per Barcelona
Ramona Vergés i Capdevila és la número 3 per Barcelona. Nascuda a Terrassa. Té 52 anys i dos fills de 21 i 18 anys. Filla d’un inventor i calderer i d’ una repassadora de mitges. Va estudiar medicina a la UAB mentre treballava d’ auxiliar de clínica a Mútua de Terrassa a la nit. Va militar a la CNT (com el seu avi). Metge especialista en Oncologia Radioteràpica des de 1992, va fer el MIR a la Vall d’ Hebron on treballa actualment. Doctorada en Medicina sobre predictors mol·leculars en càncer de cèrvix, és associada a Reagrupament.
En en lloc número 5 per Barcelona hi trobem a Isabel Galobardes i Mendoza.
I va segona al Senat Mireia Ingla i Mas.
Les Candidatures al Congrès per Girona
Teresa Jordà i Roura (ERC) encapçala la candidatura. Ha estat alcaldessa de Ripoll del 2007 fins el 2011. És llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat responsable de la regidoria de Promoció econòmica, turisme i fires de l’Ajuntament de Ripoll, vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler de Ripoll i presidenta de la Fundació Guifré.
Rosa Cruz i Puig (RI.cat) ocupa el segón.
I Maria Mercè Roca i Perich (ERC) és la número 1 pel Senat
Les candidatures Congrés Lleida
Neus Ramonet Sucarrat és la número 2 per Lleida.
Va segona al Senat, Berta Vidal.
Les candidatures Congrés Tarragona
Coia del Rio i Valls és la número 3 per Tarragona
I Maria Grau ocupa el segón lloc al Senat.
Les candidatures Congrés Alacant, Castelló, València i Illes Balears
Aida Sellés i Vayà, Maria Jesús Franch i Aparici, Pilar Navarro i Borràs i Meritxell Busqueta Arnán, ocupes totes elles el número 3 de la seva circumpscripció.
Pel Senat només Carme Comas Porta ocupa el lloc número dos per les Illes Balerars
——————————————————————————————
Extracte d’entre les “100 propostes claus“, les més específiques vers les dones:
Renda bàsica, el dret a sobreviure
29. Establiment d’una Renda Bàsica universal. Creació d’una comissió parlamentària perquè conclogui
les fórmules i les fases per a la instauració progressiva de la Renda Bàsica universal. La primera
fase hauria de ser una renda mínima garantida que s’hauria de situar sobre els 600 euros.
Adequar les pensions al cost de la vida
30. Increment de les pensions fins a situar-les per sobre del llindar de la pobresa. Increment de les
pensions mínimes de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva, del SOVI, del fons
d’assistència social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives
més baixes, amb la finalitat que els titulars d’aquestes pensions puguin pal·liar la seva situació
d’insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir-ne la capacitat adquisitiva
per sobre del llindar de la pobresa.
31. Increment progressiu de la pensió de viduïtat fins al 75% de la base reguladora del cònjuge quan
es percep com a pensió única i no hi ha ingressos directes o indirectes diferents de la pròpia pensió,
superiors al 50 % de l’IPREM.
32. Recuperació dels 65 anys com l’edat de jubilació ordinària a tots els efectes: derogació de la
reforma del sistema de la Seguretat Social que, entre d’altres mesures, amplia l’edat de jubilació
als 67 anys.
Dependència: garantia al dret i al finançament
33. Garantir el finançament de la llei de dependència. Prioritzar el finançament de la llei de dependència
per sobre de la despesa militar, de manera que l’Estat compleixi el seu compromís per garantir
aquest dret i destini l’1,2% del PIB a l’atenció a la dependència per tal d’assegurar els drets reconeguts
legislativament.
Lluita contra la pobresa i l’exclusió
34. Creació d’un Fons de lluita contra la pobresa estructural i un fons de lluita contra la pobresa infantil,
amb una assignació inicial de 100 milions d’euros cadascun, aplicant clàusules socials a la contractació
de l’administració i finançar plans d’acció contra l’exclusió dels col·lectius més vulnerables.
Lluita contra l’explotació sexual
35. Reobrir la comissió per tractar la regularització de la prostitució amb el reconeixement dels drets
laborals, de seguretat i de protecció social, així com de salut laboral i prevenció de riscos laborals
com a persones treballadores del sexe. Destinar els impostos derivats de la prostitució a les comunitats
autònomes perquè facin polítiques de suport i rescat de les persones que exerceixen la prostitució
i volen abandonar-la, amb programes d’integració social i laboral i formació per a l’ocupació o
bé programes socials de protecció.
Avançar en la integració de persones discapacitades
36. Promoure una Llei d’inclusió laboral per garantir el dret al treball a les persones amb discapacitat,
que actuï com a catalitzadora del procés d’integració de les persones amb discapacitat al mercat de
treball i que garanteixi el compliment de la convenció internacional de les persones amb discapacitat.
37. Desenvolupament complert i eficaç de la Llei de llengües de signes, tot implementant l’ús de la
llengua catalana de signes en els mitjans de comunicació de titularitat pública que en depenen.
Conciliació de la vida laboral, personal i familiar
38. Foment de nous usos del temps consensuat amb les empreses: flexibilitat per afavorir les necessitats
individuals sense afectar la productivitat.
39. Ampliació de drets per obligacions familiars, amb les següents prioritats: permís de paternitat de
4 setmanes, permís de maternitat de 18 setmanes, ampliació a 12 anys per acollir-se a la reducció
de jornada per cura de fills o filles i dret a un període d’excedència d’un màxim de 3 anys per tenir
cura de cada fill/a.
Laïcitat: convivència i respecte a la llibertat de consciència
55. Impulsar una Llei de consciència que superi l’actual marc de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa,
per reconèixer la igualtat entre creients i no creients, tot garantint la llibertat i la pluralitat de
creences i no creences i la neutralitat estatal en un marc de laïcitat.
Drets civils, igualtat davant la llei
65. Impulsar una Llei d’Igualtat de Tracte que combati totes les formes de discriminació (racisme,
xenofòbia, homofòbia, transfòbia, etc.).
Gènere: igualtat de drets i deures a la feina i a casa
66. Aprofundir en la prevenció i en l’eradicació de la violència masclista.
67. Compliment efectiu de la Llei d’Igualtat per acabar amb les diferències de gènere: salarials, representatives,
etc.
Immigració i integració: ciutadania amb drets i deures
71. Assolir un finançament equitatiu dels Fons d’immigració gestionat per les comunitats autònomes
segons el nombre de població immigrada, i blindar aquest Fons amb una dotació mínima de 200
milions d’euros.
72. Igualtat d’accés als drets i compliment dels deures. Polítiques d’acomodació per al procés d’adaptació
de la societat d’acollida i de la població nouvinguda atenent les singularitats de cada territori.
Pel dret a la identitat de gènere i a la llibertat sexual i afectiva
73. Llei pel dret a la identitat de gènere i a la llibertat sexual i afectiva. Promoure una Llei pel dret a
la identitat de gènere i a la llibertat sexual i afectiva que reconegui el dret al desenvolupament de la
pròpia personalitat, tot penalitzant les conductes que ho obstaculitzin.
74. Llei per la integració laboral i social de les persones transsexuals. Aprovació d’un Projecte de
Llei de mesures integrals per a la integració laboral i social de les persones transsexuals, incloent la
discriminació positiva.
Compromís amb els drets humans
98. Establir els drets humans com una premissa en les relacions i les transaccions amb altres països.
Condicionar el seu compliment i la pràctica democràtica com a requisit a l’hora de d’establir pactes
comercials, convenis o acords bilaterals i impulsar-los en les relacions multilaterals.
Cooperació internacional amb els països del Sud
99. Defensar un model de globalització que sigui ètic, equitatiu, inclusiu, sostenible i universal, mitjançant
les propostes de polítiques públiques coherents al nord i al sud. La cooperació s’ha de basar en
la col·laboració i la codependència entre països sobre la base d’unes relacions equitatives de benefici
mutu, tot regint-se per criteris de transparència, qualitat, sostenibilitat i eficiència i prestant especial
atenció als serveis socials bàsics com la salut, l’educació o la seguretat alimentària. La cooperació ha
de ser absolutament desmilitaritzada.
