En un comunicat de premsa a tall d’homenatage a Leila Alaoui, la fotògrafa francomarroquina assassinada pel grup d’AQMI a Ouagadougou (Burkina Faso), el Forum des associations des luttes démocratiques de l’immigration (FALDI) destaca el treball d’aquesta jove reportera en la denuncia de la injustícia i la desigualtat.
Fotografia @ www.m-x.com.mx
FALDI ha comunicat a La Independent, l’atac del 15 de gener del grup d’AQMI a Ouagadougou (Burkina Faso), que ha matat a 29 persones, entre elles a la jove fotògrafa francomarroquina Leila Aloui.
Aloui -explica aquest Fòrum- ha dedicat la seva curta vida a denunciar, a través del seu treball fotogràfic, la injustícia i la desigualtat. El seu treballa s’ha centrat en les persones migrants, ja sigui en la joventut marroquina, sovint la canalla, com en les tragèdies sofertes per subsaharians en la seva travessia del desert i el mar.
Ella mateixa havia manifestat que ho feia sencillament per la humanitat i la dignitat de les persones migrades.
Planejava també fer una pel·lícula que donés veu a la joventut africana subsahariana per descriure “la dura prova a la qual es veu sotmesa en la indiferència general dels governants d’ambdós països al Sud que al Nord”.
Aquesta jove artista francomarroquina, nascuda el 1982, va estudiar fotografia a la Universitat de la Ciutat de Nova York i vivia entre Beirut i Marràqueix.
Un treball que explora la identitat, la diversitat cultural i la migració a la Mediterrània
Inspirada per “The Americans”, un retrat de la postguerra Llatina dirigida per Robert Frank, va fer un viatge per carretera a través del Marroc rural per fotografiar dones i homes de diferents grups ètnics, tant berbers com àrabs.
“El meu enfocament -deia-, que pretén dir alguna cosa més , els fa doblement retrats i fets “documentals” perquè el meu objectiu – els meus ulls – és alhora a dins i crític, proper i distanciat, eficient i creativu”.
El seu projecte,fou un arxiu visual de les tradicions marroquines i d’un univers estètic que tendeix a desaparèixer sota els efectes de la globalització. Es fa ressó així de l’enfocament postcolonial correctiu com ho fan molts artistes contemporanis que es comprometen a desviar de l’objectiu l’exotització del nord d’Àfrica i del món àrab molt estesa a Europa i als Estats Units. Lluny doncs dels estereotips d’ elements d’arquitectura i de vestits tradicionals i d’una visió de la població local folklorica i per tant contra la condescendència de orientalista.
Aquesta sèrie de retrats fotogràfics fou realitzada en un estudi mòbil que, Leila Alaoui, portava travessant el Marroc.
Podeu veure el seu treball al web de la Casa Europea de la Fotografia
