A Radio Deseo es revela que feminicides controlen la presó de San Pedro a La Paz. Criden a una mobilització nacional.
(Textura Violeta-Bolpress) La detenció d’un feminicida múltiple i violador sexual en sèrie ha posat sobre la taula no només la corrupció del sistema judicial bolivià, sinó també la feina de denúncia i de pressió per obtenir justícia que fan les organitzacions feministes. En especial, la pressió de Mujeres Creando que aquesta setmana ha convocat les víctimes de tot el país per fer un registre nacional de casos, ha revelat una denúncia sobre com els feminicides s’han fet amb el poder al Penal de San Pedro de la ciutata de La Paz i ha anunciat una mobilització nacional.
El govern, amb principal participació pública del ministre de Defensa, Eduardo del Castillo, va mostrar el que ha anomenat la “desarticulació” d’un “consorci delinqüencial” conformat per jutges, fiscals i advocats que haurien facilitat l’alliberament de presos, inclosos alguns sentenciats, com és el cas de Richard Choque que ha matat almenys quatre persones i ha abusat de 77 dones. Tot i això, per als grups feministes és evident que es tracta de la punta d’un iceberg.
El govern va crear una comissió interinstitucional per revisar el tractament judicial dels casos de feminicidis i violacions; tanmateix, aquesta comissió va ser resultat d’una proposta fallida de l’activista María Galindo que va reclamar una “comissió d’excepcionalitat històrica” independent i professional (en el tractament de les violències masclistes), per evitar que sigui subjecte de pressions i interessos polítics i de poder econòmic.
Aquesta comissió també es va crear després d’una massiva mobilització de víctimes pels feminicidis i violacions, realitzada el 31 de gener, convocada per Mujeres Creando a La Paz i amb el suport del Colectivo Mujer de Plata a Potosí, Mujeres de Fuego a Cochabamba, així com les Mochas Copleras a Tarija, a més de grups afins a Santa Cruz i altres punts del país on també es van dur a terme protestes.
Maria Galindo durant la conferència de premsa a la casa La Virgen de los Deseos.
En legítima defensa
En una conferència de premsa realitzada aquest dilluns a la casa La Virgen de los Deseos, Maria Galindo va dir que a la comissió governamental ia les autoritats “no els deixarem en pau”, ja que és un imperatiu del reclam de justícia davant dels feminicidis i les violacions que es registren a Bolívia: una dona assassinada cada tres dies i milers de violacions cada any. Per això, les accions que es duguin a terme seran “en defensa legítima de la vida i les llibertats de les dones”.
Una primera acció ha estat la convocatòria nacional a totes les víctimes i els seus familiars (trucant al 70192001) perquè a Mujeres Creando i el seu equip jurídic es pugui realitzar un registre i atenció gratuïta de tots els casos de feminicidi i violació. D’aquesta manera, a més, es tindrà una visió de conjunt de la gravetat d’aquest tema a la justícia boliviana i també es tindrà la força de la lluita col·lectiva.
Cartell per convocar a fer les denúncies contra l’aparell judicial
Un penal pres per feminicides
Aquest dimarts, al seu programa a Radio Deseo, María Galindo, mitjançant el testimoni al qual li va aplicar el secret de font, va denunciar que el penal de San Pedro de La Paz està dirigit per reus feminicides, els qui extorsionen i controlen altres presos; suborna al mateix governador del penal, el coronel José Luis Morales del Castillo, de qui obtenen privilegis; i paguen a jutges i fiscals per aconseguir sortir de presó.
En una comunicació telefònica, un pres per robatori, amb veu distorsionada que va provocar dificultats d’audició, va dir que aquesta presó està governada per una màfia de feminicides i violadors que són relativament joves i amb llargues condemnes, cosa que els ha motivat a organitzar una estructura de comandament que els beneficiï amb privilegis.
És el cas de Richard Choque, el violador i feminicida serial, que quan va estar pres va ser, segons el denunciant, part de la directiva de representació de la població penitenciària i com a tal també era part de la màfia extorsiva, del que se n’hauria beneficiat per finançar la sortida de presó sense haver complert la pena de 30 anys sense dret a indult.
També va explicar que seria el cas de William Kushner, igualment sentenciat a 30 per feminicidi, que va viure quatre anys a la presó de Sant Pere amb moltes comoditats, fins que va obtenir la detenció domiciliària sense custodi. “Ell ja ha d’estar a Espanya, parlava d’anar-se’n: ‘No aguantaré aquí’, deia. Tenia doble nacionalitat, tenia plata, amb una cel·la de 8.000 dòlars, tenia tot, tv, nevera, llit de dues places… tenia visites de les seves noies, de la seva mare, dels seus cosins, al dia unes cinc o sis visites, les seves noies de vegades es quedaven a dormir”.
Que els reus paguen a l’organització interna de presos per tenir un espai on “habitar” a la presó és de coneixement públic, va assenyalar Galindo; tanmateix, que siguin els feminicides els qui tinguin aquest control és una cosa nova.
En aquest penal, va dir l’entrevistat, el director de Règim Penitenciari, Juan Carlos Limpias, “és l’únic que lluita, pobret”; no obstant, “no té trepitjada” i “no té control” en aquesta presó.
Limpias és el representant del Ministeri de Defensa amb tuïció sobre les presons i és per això que, al ministre Del Castillo, Galindo li va portar una carta en què li pregunta què farà respecte a aquestes denúncies.
Durant l’emissió del programa radial es va produir un tall de llum, i Galindo va assenyalar: “Nosaltres no som dones fàcils d’acovardir, tampoc som paranoiques, pot ser la pura casualitat”.
Imatge de la Prisión de San Pedro i de William Kushner durant l’emissió del programa de Galindo
59 lliures de 119 casos
Després de la detenció de Richard Choque i l’alarma i mobilització social provocada per aquest cas, la Policia va detenir dues feminicies més, Félix Alfredo Ferreira i Rubén Centellas, que anteriorment havien estat alliberats pel jutge Rafael Alcón malgrat que havien estat sentenciats a 30 anys de presó sense dret a indult.
Amb anterioritat, la Comissió de Fiscals i representants del Consell de la Magistratura de la Pau van inspeccionar les oficines de l’ara ex jutge Rafael Alcón, al Jutjat 1r d’Execució Penal, i va trobar almenys quatre casos semblants de feminicides sentenciats als que se’ls va atorgar presó domiciliària sense custodi.
El viceministre de Seguretat Ciutadana va assenyalar alhora que es van detectar cinc nous casos, similars als de Choque, que haurien estat atesos per Alcón. Mentre que en una entrevista televisiva, William Alave, fiscal departamental de La Paz, va assenyalar que estava en investigació 17 casos de feminicides i violadors posats en llibertat de manera irregular.
Les xifres oficials estan lluny dels 119 casos recollits en tan sols quatre dies per Mujeres Creando i que van ser presentats a les autoritats, després de la marxa multitudinària que van convocar. D’aquests 119 casos de feminicides i violadors, “59 van rebre arrest domiciliari. Això no és casualitat ni anècdota”, va dir Galindo al seu programa.
La comissió i la politització
“Hi ha una pandèmia de violències masclistes i feminicidi a la societat boliviana i l’aparell estatal no dóna respostes a la societat”, va assenyalar Galindo que fa uns dies es va reunir amb el ministre de Defensa i el portaveu presidencial Jorge Richter sense tenir èxit en el seu comanda de creació d’una comissió independent dels poders “polítics, classistes i racistes”.
La comissió va ser creada igualment amb la participació d’almenys 18 entitats lligades als poders de l’Estat i amb la llista recollida per Dones Creant dels 119 casos d’assassinats de dones i de violacions en què hi ha irregularitats judicials, principalment l’alliberament de sentenciats.
Però no és l’única organització, l’activista Fátima Terrazas, del col·lectiu Mujeres de Fuego, va anunciar que des de Cochabamba es presentarà a la comissió governamental un total de 140 casos de violència contra les dones on no hi va haver justícia.
En aquest assumpte, la tònica politicopartidista entra en joc. El principal partit d’oposició, Comunitat Ciutadana, ha presentat a la comissió un llistat de denúncies contra polítics del partit de govern que haurien comès delictes contra les dones: denuncien per pedofília l’expresident Evo Morales i assenyalen que els dirigents del MAS Julio César Ferreira i a Eugenio Quispe Melgarejo també tenen altres processos. A més de la recent denúncia per violació contra Hilarión Padilla Mamani senador suplent.
En un ambient polític polaritzat i on cada fet o acció pública és polititzat, la creació daquesta comissió enfronta també les postures partidistes.
D’una banda, per a la ministra de la Presidència i presidenta d’aquesta comissió, María Nela Prada, el que és rellevant és que «és la primera vegada, en la història del nostre país, que es conforma un espai d’aquesta naturalesa, dedicat a la revisió dels processos amb sentència condemnatòria per delictes de violació i feminicidi en què s’hagués atorgat llibertat als processats”. És secundada per l’exassemblea del MAS Gustavo Torrico, que avança que els resultats de la comissió “revelaran dades impressionants sobre la conducta d’alguns operadors de justícia”.
Des d’un altre angle, aquesta comissió es veu com una pèrdua de temps, ja que en lloc de crear comissions per a temes tan concrets com el tractament judicial dels feminicidis, és important aconseguir un acord nacional per reformar la justícia. En aquest punt coincideixen, l’advocat i exalcalde paceño Juan del Granado: és el moment “propici per a la reforma estructural de la justícia”, on cal “avizorar-se un acord nacional per a la reforma judicial veritable”; l’expresident Eduardo Rodríguez Veltzé que va demanar al president Luis Arce que convoqui un acord nacional per reformar estructuralment la justícia; i el polític i empresari Samuel Doria Medina, que va assenyalar que l’important és aconseguir un consens nacional per fer front a la “degeneració de la justícia”.
Quan Galindo va proposar la creació de la comissió va assenyalar, justament, que calia que no sigui el govern qui la tiri endavant per no generar un maneig polític, tant des de l’oficialisme com des de l’oposició, del tema.
