Per Redacció SeMLac
Les difícils condicions que imposa a Cuba el bloqueig econòmic, comercial i financer dels Estats Units, intensificades en els darrers anys, se senten amb cruesa en temps de pandèmia.
El succés recent que va impedir l’arribada a l’illa d’un carregament de subministraments mèdics des de la Xina donat per Jack Ma, fundador de Alibaba, el gegant electrònic xinès, va tornar a posar en evidència la passada setmana els efectes cruels d’aquesta política.
Quan ja semblava un fet que entrarien a Cuba les esperades i necessàries màscares, proves de diagnòstic ràpid i ventiladors per assistència pel nou coronavirus, l’empresa transportista contractada va declinar l’encàrrec per por a possibles sancions, multes o processament legal que dicta l’embargament.
“Les coses per a Cuba sempre són més difícils. Ni en temps de pandèmia als cubans se’ns permet respirar tranquils “, lamentava en el seu compte de Facebook Carlos M. Pereira, ambaixador cubà en el país asiàtic.
El diplomàtic reconeixia el noble i encomiable esforç del fundador de la Fundació Jack Ma, que va arribar a més de mig centenar de països, però “no va poder tocar terra cubana, sense importar com de necessaris podien ser aquests recursos en suport a la batalla que lliura la petita illa antillana assetjada i bloquejada”.
“De nou, l’injust, arbitrari i il·legal bloqueig que tot ho trastoca. El nostre agraïment al Sr. Ma per haver pensat en nosaltres i pels esforços que encara fa perquè l’aportació de la seva fundació arribi per fi al seu destí. Les coses per a Cuba sempre seran més difícils, per això cada assoliment, cada petit pas d’avanç, es converteix en un colossal triomf contra els dimonis”, concloïa Pereira en el seu post.
Veus diverses vs. bloqueig
Persones, institucions i organitzacions dins i fora de Cuba s’han tornat a pronunciar en contra de les mesures i sancions econòmiques dels Estats Units, l’efecte es fa sentir en diversos sectors de la vida i la població cubanes.
“Mantenir les restriccions en aquest moment és genocida i com igualment s’han ofert a lliurar-les a Corea del Nord i l’Iran, per què no es pot fer un gest d’amor cap al poble de Cuba?”, diu des d’un vídeo a Facebook el professor Carlos Lazo, cubà resident a Estats Units i promotor d’una iniciativa que ja reuneix més de 10.000 signatures en les plataformes avaaz.org i change.org amb aquesta intenció.
La petició, adreçada al president Donald Trump, sol·licita aixecar les sancions econòmiques a la nació caribenya, almenys durant el temps del coronavirus.
“Aquestes limitacions, entre altres coses, obstaculitzen o impedeixen que Cuba adquireixi equips mèdics, aliments i medicaments. Demanem que, al menys durant la durada d’aquesta calamitat, des del govern dels Estats Units s’estengui un cop de mà amistosa i solidària cap el poble cubà”, sosté la missiva.
“Si no ho aconseguim, podria haber-hi una crisi humanitària de conseqüències incalculables a Cuba. Creiem que, en aquesta hora dolorosa, les consideracions polítiques han de donar pas a consideracions humanes”, afegeix.
I conclou: “més enllà dels interessos d’un partit o d’un individu, han de prevaler els interessos d’una família i d’una espècie: la humana”.
En aquest ànim, el passat 3 d’abril l’organització internacional Oxfam va fer igualment una nova crida al govern d’Estats Units.
“Condemnem el bloqueig nord-americà a causa de la seva política de mesures unilaterals que limiten el desenvolupament de l’economia de Cuba i el suport del poble cubà. Aquestes polítiques aprofundiran els greus efectes de la pandèmia”, va argumentar Jerome Fauré, director d’Oxfam a Cuba.
Un comunicat de l’organització subscriu que “és un fet que el sistema cubà de salut pública pateix les conseqüències del bloqueig nord-americà i més greu encara, que s’està frenant la col·laboració humanitària que podria disminuir els contagis al país”.
Oxfam convoca a tots els governs a promoure la cooperació entre països per trobar solucions comunes a la pandèmia global i les seves conseqüències, i crida a reavaluar el bloqueig a Cuba en aquesta emergència, “en què la major amenaça és la pèrdua de vides, no només per la crisi sanitària, sinó per la recessió econòmica mundial que s’acosta”.
Des d’abans, el 26 de març, s’havia donat a conèixer la sol·licitud feta pel Consell d’Esglésies de Cuba i el Consell Nacional d’Esglésies de Crist als Estats Units, amb la mateixa finalitat.
“Demanem que pari tota manipulació i ús dels interessos polítics i econòmics davant la crisi humanitària global actual, aguditzada i visibilitzada per la pandèmia de la covid-19”, afirma el text.
La declaració conjunta també crida al moviment ecumènic internacional, a esglésies i religions d’Estats Units i del món, els governs, les Nacions Unides i tota persona de bona voluntat ha d’unir-se en una petició global per l’aixecament immediat del bloqueig i el cessament de tota sanció sobre qualsevol país o regió, amb polítiques genocides que frenen i limiten la resposta global a la pandèmia de la covid-19.
A finals de la passada setmana, el divendres 3 d’abril, assumia una postura similar la Unió Europea (UE), per acord adoptat entre els responsables d’Exteriors dels països del bloc durant una reunió per videoconferència.
La UE es va pronunciar per l’aplicació de l’ “excepció humanitària” que permeti suspendre les sancions econòmiques a nacions com Cuba, Veneçuela i l’Iran, per permetre el seu accés a material mèdic i sanitari davant la pandèmia del nou coronavirus.
Als Estats Units, diverses organitzacions ja havien sol·licitat al seu govern, des de finals de març, la suspensió temporal d’aquestes mesures.
En el grup s’inclouen la Fundació Educativa de Beisbol del Carib, el Centre per a la Democràcia a les Amèriques, Viatges Educatius a Cuba, Engage Cuba, el Grup d’Estudis sobre Cuba, el Grup de Treball d’Amèrica Llatina, el Consell Nacional de Comerç exterior i l’Oficina de Washington per a Amèrica Llatina.
Aquestes organitzacions advoquen per treure els topalls imposats per l’administració nord-americana a l’enviament de remeses a Cuba, per suspendre temporalment les mesures que limiten el comerç de tercers amb l’illa, impedeixen donacions d’entrades i equips mèdics i restringeixen les transaccions financeres.
Foto Guerrillero.cu
