Trencar estereotips fent l’esforç d’incorporar a nenes i noies en els els tallers en tecnologies
Formació a bibliotecàries i bibliotecaris per incorporar l’equitat i igualtat, en la definició i disseny dels serveis bibliotecaris així com en l’ús del llenguatge.
La Independent, en el centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, ha volgut conèixer la situació actual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona a banda de l’entrevista a la seva gerent Marta Cano, també amb una conversa amb les tècniques en gènere i aprofundint en algunes activitats de les biblioteques.
Les biblioteques: usuàries i usuaris
Per situar-nos, cal saber que cada dia unes 100.000 persones entren a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Hi ha 225 biblioteques i 10 bibliobusos que donen servei a una població de 5.533.459 persones, corresponents a 253 municipis de la demarcació de Barcelona, abastant així el 98% de la població. La meitat d’aquesta població, 2.726.493 persones, disposen del carnet d’usuària o d’usuari que permet disposar dels seus serveis.
El 2017 es va aprovar un Programa Complementari de reforma i millora de les biblioteques: equipaments tecnològics, implementació de la radiofreqüència, instal•lacions de clima i il·luminació… En definitiva, una inversió de més de 4 milions d’euros per a uns 180 projectes presentats. Les millores són per a infraestructures bibliotecàries i en els serveis virtuals analògics, semidigitals i digitals ja que es van registrar el 2017 més de 20 milions de visites presencials i virtuals. Les millores a les biblioteques, així com la construcció de les noves es dissenyen per potenciar les iniciatives que afavoreixen l’aprenentatge permanent, la cohesió local i la creativitat.
En resposta a l’objectiu bàsic d’assegurar la igualtat d’accés a la cultura es compta amb 4 vehicles més de Bibliobús per a les poblacions de menys de 3.000 habitants. També s’està implementat cara a una major autonomia de les persones usuàries la gestió del préstec de tecnologia RFID de préstec automatitzat, que permet endur-se documents en préstec i retornar-los, consultar l’estat del compte, renovar préstecs i recollir les seves reserves de documents directament a la prestatgeria de reserves.
Continguts
Actualment hi ha un fons de més de 10 milions de volums i en augment tant els volums físics com l’oferta de títols de llibres electrònics. Segons les darreres dades s’està diversificant el número de títols prestats i es recuperen usuaris i usuàries a través del servei de préstec de llibres electrònics, l’ eBiblio Catalunya.
Les 732.000 persones que van assistir a activitats organitzades per les biblioteques el 2017 reafirmen les biblioteques com espais de trobada i el seu paper de dinamització cultural als pobles i ciutats. També més de 240.000 alumnes han visitat una biblioteca amb la seva escola per millorar les seves habilitats en la recerca d’informació.
Els bibliobusos són una mostra de l’arrelament amb el territori. Aquest 2017 s’han realitzat 179 activitats amb un total de 13.307 persones assistents. A destacar els tallers de creació d’espais de lectura “Cabanes de lectura” per a la mainada i públic familiar.
També augmenta la presència a les xarxes social, les visites als portals webs ( 17.340 visites diàries a la Biblioteca Virtual). L’app BibliotequesXBM ha registrat el 2017 un total de més de 45.000 descàrregues en Android i iOS, de prop de 17.000 visites mensuals.
El 2017 ha estat l’any de l’inici del Programa BiblioLab per facilitar l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col•laboratiu obert a la ciutadania. Aquest darrer curs s’han programat unes 370 activitats a noranta-set biblioteques de cinquanta-cinc municipis de la demarcació.
Com ens deia Marta Cano en l’entrevista aquestes activitats “fomenten la creativitat i l’adquisició de coneixements mitjançant l’experimentació, i permeten testejar els interessos i la resposta de la ciutadania”, a més afegia “han estat molt ben valorades pels usuaris i per les usuàries en més de 9 punts en una escala del 0 al 10, i majoritàriament són dones”.
Així doncs les biblioteques contribueixen a situar les dones com un agent del canvi i desenvolupament tecnològic del país.
Breu anàlisi de gènere
Des de la redacció de La Independent hem fet una petita anàlisi del curs 2017- 2018 i hem d’assenyalar mancances relacionades amb el llenguatge no inclusiu en els webs com és l’ús de masculins plurals pel que fa a termes com: els bibliotecaris, autor, ciutadans, joves i adults, usuaris…
També hi ha manca de paritat en relació a: Coordinació de les persones que coordinen els tallers i les que els imparteixen. En el Club del llibre, els tallers i altres activitats, les persones que les imparteixen són majoritàriament homes o bé no se n’especifica el gènere.
Les imatges son més inclusives però no tant els continguts que il·lustren.
Les recomanacions de bibliotecaris i bibliotecàries no són paritàries, hi ha més recomanacions d’escriptors que d’escriptores, quan semblaria que des de les biblioteques s’hauria d’ajudar al consum d’obres escrites o dirigides per dones. En general en la secció “Els bibliotecaris recomanen” els títols recomanats tenen una proporció de 7 homes per 3 dones.
El 2n trimestre de 2018 en l’activitat de conèixer els autors i les autores, la proporció és de 6 homes a 2 dones. I en el projecte conjunt entre la XBM de la Diputació de Barcelona i l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), la proporció és 18 homes per 5 dones com a professorat.
En canvi pel que fa als títols més prestats són paritaris, 6 a 6, Així com en les entrevistes virtuals a aurors i autores que són paritàries (15 a 15).
En el préstec de cinema per a adults es torna a disparar la bretxa 8 directors a 1 directora.
D’altra banda voldríem saber si des de les biblioteques de la Diputació s’està impulsant les noves tecnologies i el seu bon ús. Com ajuden a minvar la bretxa que hi ha de noies joves en les carreres tecnològiques i enginyeries. Si s’ha organitzat alguna campanya amb models científiques o tecnòlogues.
Per saber-ne més, després d’entrevistar a la Gerent de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona Marta Cano Ver, La Independent ha volgut parlar amb Esperança Paños, Cap de Secció de Serveis Bibliotecaris i Mari Carmen Rodríguez també de la Gerència de Serveis de Biblioteques de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, que són les responsables de gènere.
Esperança Paños, Cap de Secció de Serveis Bibliotecaris i Mari Carmen Rodríguez també de la Gerència de Serveis de Biblioteques de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona
Els hi preguntem:
Com es transversalitzen les polítiques de gènere de la Diputació a la Xarxa de Biblioteques?
La formació específica sobre la igualtat de gènere i les campanyes de sensibilització adreçada a les i als professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipal són les accions més destacades per fer visible les polítiques de gènere de la Diputació de Barcelona.
La formació i sensibilització que ajuda a les bibliotecàries i als bibliotecaris a tenir en compte l’equitat i igualtat, en la definició i disseny dels serveis bibliotecaris així com en l’ús del llenguatge.
És a dir es tracta que tinguin consciència de mantenir una política de gènere en qualsevol dels serveis de les biblioteques o de les interaccions que s’hi facin.
Hem observat que hi ha algun servei descompensat, oi?
Be, el que podem fer es intentar-ho. No podem canviar l’evidència per exemple quan una editorial, tot i que intentem diversificar el fons, edita molt sobre un tema això quedarà reflectit en les autories, més masculines en segons quin cas. Però això no ens priva de persistir en igualtat i equitat en la mesura del possible en tot allò que queda escrit com la informació, les guies de lectura…en continguts i autories. Actuem fins i tot en els escrits amb la correcció del llenguatge perquè sigui inclusiu. De fet el públic de les biblioteques és majoritàriament femení i per tant ho hem de valorar.
A banda de les que arribin des d’altres àrees de la Diputació, n’ inicieu i en desenvolupeu algunes de pròpies?
Des de la Gerència de Serveis de Biblioteques es dona suport a la dinamització cultural i foment de la lectura de les biblioteques municipals. En concret, en aquest àmbit, s’ofereixen exposicions itinerants per les biblioteques on s’ha tractat el paper de les dones, fent-les visibles, sobretot, en aquells camps on no se les ha donat a conèixer.
Com el paper de la dona migrant. Sí! – confirmen – I tant!: amb l’exposició de les Dones migrades, “Superwomen, Super inventors”, que és una exposició creada el 2015.
També les activitats de lectoescriptura dins del programa BiblioLab dirigides especialment a tractar els estereotips de gènere en la literatura universal, tant per a persones adultes com per a infants. Per exemple, l’activitat “”Perrault, no m’expliquis contes!”; i a través de la Biblioteca virtual i el Genius, que són portals de la Xarxa de Biblioteques adreçats al públic adult i infantil, que es fan especialment al voltant de commemoracions com el Dia de la Dona, o Contra la violència masclista.
Valorem molt la política de gènere adreçada específicament al públic infantil, que també posi de manifest a través de dibuixos i il·lustracions la necessitat dels temes de gènere a debatre.
Podeu exposar un parell d’activitats més específiques de gènere recents i interessants?
Després de mirar-se amb complicitat ens diuen que amdues coincideixen que entre les més interessants cal destacar, tal i com apuntaven:
El Dia de les escriptores amb la seva guia de lectura
El 16 d’octubre es commemora el II Dia de les escriptores, i aleshores seguint una iniciativa de la Biblioteca Nacional d’Espanya de crear aquesta festa de commemoració és que cada any es faci un reconeixement d’escriptores en relació a una temàtica. I sobretot per difondre el llegat cultural d’escriptores que han estat censurades pel fet de ser dones o pel contingut dels seus escrits.
El 2017 sota el lema “Dones, saber i poder”, es feu una critica del sistema patriarcal sobre molts costums i hàbits. Amb la crítica i professora de la Universitat de Barcelona Anna Caballé, com a comissària i recolzat per la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) i l’Associació Clàssiques i Modernes (CyM), es varen mostrar vint fragments d’obres d’autores, i es recomanà a les biblioteques que programessin activitats al voltant de les seves obres. Entre elles les catalanes: Isabel de Villena, Víctor Català i Mercè Rodoreda. ( Més informació a la guia de lectura sobre dones escriptores )
Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora
Sempre, el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones es fan moltes activitats a les diverses biblioteques, s’aprofita des del Servei de Biblioteques per reclamar la igualtat d’homes i dones a casa, a l’escola, a la feina… però enguany varem fer La guia de lectura per a infants sobre el dia de la dona. Sílvia Fernández Fernández i Laia Ventura Riera del Grup de Treball Gènius varen crear aquesta guia recomanant llibres escrits des de la igualtat de gènere i on “ les nenes, les noies, les mares, les àvies, les amigues… les Dones, són les protagonistes. Però també hi trobareu d’altres on els protagonistes són nois, nens o homes a qui també els afecta la discriminació per qüestions de gènere, és a dir, pel fet que són nens, nois i homes”.
Els llibres es troben organitzats en quatre apartats: “Família”, “Amics” (amistats), “Al món” i “Coneixements”. Entre les diverses obres: Oh! que bonic és Panamà!, Janosch. Barcelona: Hipòtesi, cop. 2010; Marduix, Larreula, Enric , Espluga, Maria. Barcelona : Cruïlla, 2005; Les Vambes de la Sofia, Lipp, Frederick , Gaillard, Jason. Barcelona: Intermón Oxfam, 2007; Fa nen o fa nena?. Rudo, Marcy , Solé Vendrell, Carme. Madrid: Alfaguara, 2007; La Leo arma un bon sarau. Schröder, Patricia , Schulte, Tina. Barcelona : Baula, 2008; o El Jardí de l’Hug Wojtowicz, Jen , Adams, Steve. Barcelona : Intermon Oxfam, 2006.
Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Amb la guia de lectura pel Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones es recomanen una sèrie de llibres de narrativa que tracten la vivència i les estratègies de supervivència de la violència masclista, que moltes dones han hagut d’enfrontar per a superar-les. Hi ha 23 títols de relats biogràfics, 33 de i un apartat específic de 7 novel·les juvenils.
I l’exposició “Dones del món: Llar i feina a Barcelona”
Aquesta exposició “Dones del món: Llar i feina a Barcelona”, fou produïda el 2015 amb la United Nations University. Institute on Globalization, Culture and Mobility (UNU-GCM). Fou dirigida per Parvati Nair, amb una duració inicial d’onze mesos, forma part del catàleg d’exposicions mòbils de la Diputació. Planteja els testimonis de dones immigrants d’arreu que s’han establert a Barcelona, del procés i reptes de l’experiència de migrar però també com esdevenen agents d’una renovació social i cultural a la Ciutat. La mostra conclou amb algunes reflexions sobre els següents aspectes: gènere, llar feina i la ciutat ( Més informació a Women of the World: Home and Work in Barcelona )
Biblioteca de Granollers. Foto diba.
Fotos diba.
Biblioteca de l’Hospitalet. Foto diba.
Biblioteca de Manresa. Foto diba.
A banda d’aquestes activitats, tant la gerent Marta Cano, com Esperança Paños i Ma. Carmen Rodríguez. coincideixen en destacar l’activitat de dues biblioteques que tenen projectes molt interessants, la Biblioteca del Fondo i la de Can Fabra. La primera destaca per la incardinació dels seus projectes en l’entorn dels barris als quals dona serveis, en el seu teixit social i econòmic, de veïnatge multicultural i de formació predominant. La segona per haver reeixit i estar molt ben valorats en els seus tallers en tecnologies i en l’esforç d’incorporar-hi a nenes i noies.
Foto diba.
Forma part de la Xarxa de Biblioteques de Santa Coloma de Gramenet, depèn de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. Està al mateix edifici que el Mercat del Fondo, una escola bressol i un supermercat, i ocupa 1.950 m2 i a part del barri de Fondo també dona servei als barris de dels barris de Can Mariner i Llatí. Té un fons d’uns 32.500 documents i està especialitzada en cuines del món. Aquesta activitat està molt ben valorada i és un dels projectes destacats del Servei de Biblioteques (veure entrevista a Marta Cano XXX).
L’espai Cuines del Món és un dels eixos vertebradors del programa de foment de la lectura al barri del Fondo. Té un fons específic de més de 500 volums sobre la gastronomia d’arreu del món i una cuina habilitada per a fer-hi demostracions. També s’hi fan amb tallers, clubs de lectura i xerrades.
Amb la finalitat d’incardinar les biblioteques en el territori, la Biblioteca del Fondo es coordina amb el Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona, a través de la Biblioteca de l’Alimentació (CRAI-UB), la Unitat UB-Bullipèdia i la Unitat d’Estudis i Recerca en Ciència i Cuina del Campus de l’Alimentació.
Fulletó Cuines del Món- Biblioteca Fondo. Foto Mariona Chavarria
En una entrevista a Infobibliotecas, Mariona Chavarria Domingo -la directora de la Biblioteca El Fondo- respon a la pregunta de quina reacció hi hagué davant aquest nous espai de cuina a la biblioteca, explicant que si bé al començament el veïnatge no entenia que hi hagués una cuina dins d’una biblioteca durant els anys de funcionament ha anat prenent cos la idea que aquesta ha estat “una inversió en la potenciació de l’entorn, en ser el centre d’un projecte de cohesió social per un cantó i per l’altre de singularitat”.
Davant el centenar de nacionalitats que conviuen al barri, “mancava trobar quelcom que connectes a totes les cultures i la cuina en fou la resposta. En la cuina es pot reunir fàcilment la diversitat”. Al seu parer, “la cuina facilita la relació del veïnatge com a comunitat en un espai d’intercanvi gratuït i desenfadat”. Explica que també hi ha comptat el bon acolliment de les diverses entitats dels barri i les col·laboracions amb restaurants i amb el campus de l’Alimentació.
Parlem amb Irene Montero, la bibliotecària que també participa en la dinamització d’aquest projecte i que ens diu que ella valora molt aquest servei per “la capacitat de generar coneixement, d’aprendre altres cultures d’altres països – també d’aquí- a través de la cuina, però alhora fent sentir a la gent del barri que són en un lloc on es poden sentir com a casa seva”.
Ens explica que a banda del taller de cuina, on certament s’hi poden aprendre nous plats i conèixer a professionals de la restauració i les seves trajectòries, l’activitat no és només per aprendre a cuinar sinó que el que fonamentalment ofereix “és la possibilitat de compartir el coneixement de l’altre i de l’altra de la ma de la gastronomia”. Troba Montero que “és un taller que respon molt bé a la identitat d’aquest barri i de la ciutat” i ens recorda que el seu veïnatge prové de més de 100 països.
{youtube}hf8UhfCLybU{/youtube}
Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra
La Biblioteca Ignasi Iglésias fou inaugurada el 1935 i va ocupar el segon pis de l’Ajuntament del districte, on va esdevenir un centre de referència del barri. El 1990 es va traslladar a l’edifici Josep Pallach i va ser una de les primeres biblioteques informatitzades i que va disposar de fons. El setembre del 2002 es va instal·lar a Can Fabra, l’edifici rehabilitat de l’antiga fàbrica de fils Coats Fabra. És des de llavors que s’anomena Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. Té un fons especialitzat en còmic amb la col·lecció més important de totes les biblioteques de Barcelona.
Foto diba.
Parlem amb Gemma Domingo, la directora de la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, que així que li parlem de les activitats de temàtica tecnològica que fan, ens destaca de seguida l’ American Space (AS) i ens diu que l’AS és un nou servei que es fa amb el Consulat Americà, amb el Districte de Sant Andreu i amb les Biblioteques de la Diputació.
“El principal objectiu és fomentar l’educació tecnològica entre la mainada i el jovent”, afirma la directora. Li demanem sobre la quantitat reduïda de places que hi ha i ens explica que són tallers que necessiten un material, kits, d’alta qualitat que són cars i també son cursos molt tutoritzats. El professorat ha de treballar molt directament amb les i els participants a fi d’assolir els coneixements en 8 o 10 sessions. Aquests tallers estan relacionats amb el món laboral i “s’ha tingut molt en compte d’on partim socialment. A curt termini cada vegada hi haurà més necessitat de persones especialitzades en temes tecnològics i per altra banda a les universitats tecnològiques decreix el nombre d’alumnat”.
“En fem molts de tallers i cursos interessants en temes tecnològics i tenen molt bona collida” afirma. Són cursos de programació informàtica, electrònica, fabricació digital, disseny, còmics digitals (la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra està especialitzada en el còmic),…
“L’altre objectiu nostre és ajudar a trencar els estereotips de gènere, que tradicionalment atorguen les lletres a les nenes i la ciència als nens. Per això han de ser tallers com a mínim paritaris al 50 per cent. I ho aconseguim, eh! Al principi costava més, les famílies generalment orienten a les nenes capa una altra banda i s’espanten! Però ara ja tenim un públic guanyant. Ja hi està familiaritzat”.
Gemma Domingo, es mostra satisfeta de la quantitat de tallers que han fet i que tenen programats en temes tecnològics i ens n’explica un de molt significatiu el Technovation Challenge, que és un projecte mundial específic per a nenes i noies que a l’Estat espanyol es farà de gener a abril a Barcelona, València i Madrid. Es tracta que elles desenvolupin una app social. Primer cal centrar-se en un problema social i mirar com es pot resoldre. Després es fa la investigació, la pluja d’idees, i el pla de disseny per a l’app i la seva publicitat. Aquest projecte es farà grupalment i el grup guanyador a nivell mundial tindrà com a premi la publicació de l’app. A Can Fabra hi participaran cinc grups d’unes cinc noies per grup i comptaran amb tutorials de part d’ONGs. “Es un altre taller que aproximarà a les nenes i a les noies als coneixements tecnològics”, afirma Domingo.
Un altre projecte que valora molt la directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra és el campus d’estiu el mes de juliol, que ja s’ha realitzat dues vegades i ofereix 20 places, que s’omplen tot seguit han estat convocades! assenyala, i que permeten l’estada de dues setmanes de 4 hores diàrie. Aquest grup de nenes aprèn fabricació digital.
Foto diba.
2a edició del #GirlstechSummer Camp a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra
Aquest és un taller tecnològic per a noies entre 10 i 12 anys, que impulsa l’apoderament tecnològic i l’autonomia personal en desenvolupar un projecte propi.
En la segona edició, a través de la fabricació digital i la realitat augmentada, s’han creat narratives de ficció a partir de contes com La Caputxeta, Alicia en el País de les Meravelles, Harry Potter, etc…) utilitzant diferents tecnologies (Touch Board, Arduino, Impressió 3D i Tauletes).
Les noies han treballat les diferents fases de co-creació d’un projecte (Brainstorming, Storyboarding, Prototipat ràpid i avançat d’objectes en format 3D i Continguts audiovisuals), amb la finalitat de crear continguts fusionant el món físic i el món digital.
Les participants van visitar la seu barcelonina de l’empresa Autodesk, corporació multinacional dels EUA que se centra en programari de disseny 2D i 3D per a l’ús en arquitectura, enginyeria i construcció, manufactura i mitjans de comunicació i entreteniment divers. I varen participar en un taller de robòtica.
Entre gener i maig la biblioteca va acollir aquest projecte. Es tracta d’un programa mundial d’emprenedoria i tecnologia que cada any convida nenes i adolescents de tot el mon a resoldre problemes reals a través de la tecnologia. Durant 13 setmanes s’han reunit a l’AmericanSpace quatre grups de nenes, tres equips junior amb noies d’entre 10 i 15 anys i un equip sènior format per noies d’entre 16 i 18 anys. Aquest any hi ha participat més 11.000 noies arreu del món, en 116 països.
Les noies, guiades per mentores i mentors, han creat aplicacions mòbils que resolen algun problema social desenvolupant un pla de negoci que pugui donar sortida a la seva aplicació.
L’idioma del currículum i el projecte final és en anglès i els equips que superen les diferents fases reben, a més de diferents regals, ajudes econòmiques per tirar endavant l’app.
Dos dels grups de Can Fabra varen superar la fase catalana ( on han participat més de 600 nenes i noies ) i varen passar a la semifinal mundial. Són l’ “Open Minds” i l’equip junior “Coolgirls” amb un projecte, que pretén millorar la comunicació entre generacions. ‘Memories as a Present’. Es tracta d’una app que apropa avis i àvies i i netes i néts i que ajuda a la gent gran a familiaritzar-se amb les tecnologies mòbils.
