Davant d’un debat que divideix profundament la societat, és important sentir la veu d’una categoria de dones molt difícil de trobar a casa nostra: les supervivents de la prostitució. El dissabte 25 d’abril es va pogué escoltar a una d’elles, que ha perdut la por de parlar, Rosen Hicher.
Foto:Rosen Hicher
Una dona valenta que representa la baula que manca en totes aquestes discussions on són legitimades únicament les dones que diuen “exercir lliurement la prostitució” distingint-les de les “forçades”.
Rosen Hicher és una figura molt coneguda a França per la marxa de 800 km, que va fer el setembre de l’any passat on va recórrer totes les ciutats en les quals es va prostituir. Hi va sempre acompanyada de la seva filla. Al final de la seva marxa va reagrupar a 12 dones “supervivents” i han creat l’associació “Survivantes de la Prostitution” a França.
Va explicar que s’havia iniciat en la prostitució per necessitat econòmica “lliurement”, pensant que seria per a 4 mesos… i va durar més de 20 anys, fins que va prendre consciència a causa de les violències que patia, i va decidir sortir-ne.
Ara milita per l’abolició de la prostitució, i creu en la necessitat de l’abolició del sistema prostitucional.
La FAVB porta a debat el tema de la prostitució a Barcelona, parlant també de polítiques d’igualtat de gènere, d’atur, de la bretxa salarial, la precarietat…Totes aquests condicionants estan configurant Barcelona com una ciutat de dones pobres.
La prostitució s’insinua com una sortida professional per a les dones més vulnerables: les joves i les immigrades. Moltes d’elles, ni tan sols podran votar el 24 de maig. Aquesta és una problemàtica que afecta totes les dones… sobretot en una destinació turística com Barcelona.
En el debat sorgí la pregunta: En quin dels dos grans models europeus penseu que ens hem d’inspirar?
Aquests dos models són: el model abolicionista nòrdic, que considera la prostitució com a violència de gènere, i, per tant, protegeix les dones prostituïdes, persegueix els proxenetes i sanciona els “clients”; O bé, el model alemany, que considera la prostitució com un comerç legítim, font d’ingressos per als ajuntaments.
