Per Gloria López. AmecoPress
La incertesa al voltant de la volta a l’escola: què passarà si el meu fill o la meva filla s’encomana el coronavirus ?. I si tornen a tancar les escoles?
La tornada a l’escola està suscitant nombroses polèmiques i posant sobre la palestra desigualtats i mancances estructurals, no només en el camp educatiu, també en l’econòmic i social. Són moltes les incerteses i diverses les opcions que mares i pares estan valorant: comptaran les escoles amb mitjans adequats ?, quins drets i quines obligacions té l’estudiantat, el professorat i les famílies ?, què passarà si el meu fill o la meva filla s’encomanen el coronavirus ?, i si tornen a tancar les escoles?
La ministra Yolanda Díaz va recordar, dijous passat, l’existència del pla Me cuida, pel qual es pot sol·licitar l’adaptació de l’horari i reducció de jornada (i de sou) en circumstàncies relacionades amb el covid-19, el caràcter preferent del teletreball i la incapacitat temporal en cas de quarantena. En principi aquestes mesures continuaran en vigor.
El president de Govern, Pedro Sánchez, assegurava dimarts en una entrevista a la Cadena Ser que actualment “ja hi ha una baixa per incapacitat reglada per la Seguretat Social i, per tant, aquells pares i mares que tinguin aquesta eventualitat s’hi poden acollir”.
La veritat és que no és tan fàcil segons els sectors laborals i les situacions familiars l’accés a aquests drets que recullen les normatives, ni són suficients en molts casos.
A més, en algunes comunitats s’està comunicant que les classes seran semipresencials i a ningú se li escapa que, la covid-19 s’escampa per les aules, tot apunta que de nou seran les famílies les que hagin d’atendre i acompanyar en les tasques escolars a menors amb el tancament total o parcial dels centres educatius.
La tendència, fins ara, ha estat que les cures recaiguin sobre les dones, tot posant en risc els seus llocs de treball o havent de recórrer a excedències i reduccions de jornada, que van associades a una disminució d’ingressos.
Laura Baena, fundadora del Club de Malasmadres, denuncia que moltes mares treballadores han estirat les seves excedències fins al setembre esperant una solució que lamentablement no ha arribat i això pot suposar una renúncia massiva de dones a el mercat laboral.
“Se suposa que torno a treballar el 14 de setembre, després de sis mesos de reducció total per tenir cura dels meus fills, sis mesos sense cobrar. No em puc permetre no tornar. Al cap i a la fi acabaré perdent la fein “. És un dels milers de testimonis que arriben diàriament al Club de Malasmadres i que evidencien l’estrès que estan patint milers de famílies a Espanya.
“Hi ha moltes famílies que no es poden permetre no tornar, la semipresencialitat o l’ensenyament en línia, que ja sabem que ha estat desastrosa”, denuncia Laura Baena. El col·lectiu demana al Govern de l’Estat un pla de mesures de conciliació, a més d’una tornada segura a l’escola, i que es tinguin en compte protocols per a nens i nenes que són grup de risc i no poden assistir a l’escola amb totes les garanties.
Per la seva banda, l’Associació Petra Maternitats Feministes ha demanat al Govern de l’Estat un permís retribuït per atendre als i a les menors pel tancament total o parcial de les aules. L’associació reclama que “es legisli de manera immediata un permís universal i remunerat per part de l’Estat perquè la mare o el pare que treballin de forma assalariada, autònoma, dones de fer feines, etc. puguin fer-se càrrec de la cura de les seves filles i fills que estiguin en quarantena, o bé hagin de acollir-se a el règim semipresencial d’ensenyament, o qualsevulla altra incidència que pogués contemplar-se en l’escolarització com a conseqüència de la Covid-19, deixant a menors sense poder assistir presencialment a l’escola”.
“Durant el confinament hem estat les mares les que hem assumit la major part de les cures, les més castigades per la precarietat laboral i no volem que torni a recaure sobre les nostres espatlles l’absència de mesures de les administracions”, argumenten. “Tampoc volem que recaigui sobre les persones que estan en situació de risc (àvies i avis), ni sobre altres dones en situació laboral més precària (cuidadores externes, empleades de la llar, etc.) posant en risc la seva salut”.
