Menys de la meitat dels països tenen un pressupost específic per a les activitats en matèria de VIH amb perspectiva de gènere
Avui, 1 de desembre, se celebra el Dia Mundial de la Sida. Es compleixen més 30 anys de la notificació dels primers casos de sida. Tres dècades d’aprenentatge i treball per aturar una epidèmia que semblava en els seus inicis ser incontrolable.
Les dades mostren que els nous casos d’infecció disminueixen i que la resposta davant la malaltia avança. No obstant això, en totes les regions, l’estigmatització, la discriminació i la violència afecten a les dones de manera desproporcionada i soscaven els progressos realitzats.
Segons ONUSIDA, les noves infeccions de VIH el 2010 mostren una disminució del 21 per cent des de 1997, gairebé la meitat de les persones que ho necessiten tenen accés al tractament i el nombre de morts relacionades amb la SIDA va passar d’un màxim de 2,1 milions el 2004 al voltant de 1,8 milions el 2009. Cal alegrar-se per aquest progrés que no hagués estat possible sense els esforços combinats dels governs, les organitzacions de la societat civil, el sector privat i les Nacions Unides.
Actualment, les dones representen el 50 per cent dels 34 milions de persones que viuen amb VIH. En dues regions – Àfrica subsahariana i el Carib – les dones componen la majoria de les personesadultes que viuen amb VIH: 59 per cent a l’Àfrica subsahariana i 53 per cent al Carib. A Amèrica Llatina, les dones representen el 36 per cent d’aquestes persones adultes que viuen amb VIH. A Europa oriental i a Àsia central, cada vegada més dones estan sent infectades a mesura que l’epidèmia progressa en la regió. A Ucraïna, per exemple, s’estima que el 45 per cent de persones que vivien amb VIH el 2009 eren dones, mentre que el 1999 eren el 37 per cent.
Davant d’aquesta situació, Michelle Bachelet, directora executiva de Onu Dones, ha advertit que per assolir la “meta zero noves infeccions de VIH, zero discriminacions i zero morts relacionades amb la Sida” es requereix “zero discriminació contra les dones i les nenes” . En concret, Bachelet proposa “alinear la resposta al VIH amb les estratègies de desenvolupament més globals enfocades sobre la igualtat de gènere”.
Perspectiva de gènere
“Cal centrar-se en les dones i nenes”, adverteix en el seu missatge per a aquest Dia Mundial de la Sida. Avui, menys de la meitat dels països tenen un pressupost específic per a les activitats en matèria de VIH relacionat amb les dones. Arribar a zero requerirà la plena participació de les dones en els plans nacionals de lluita contra la Sida, i un finançament adequat per atendre les necessitats i les prioritats de les dones.
“Onu Dones s’ha compromès amb el progrés en aquestes importants àrees. Si fem escoltar les veus de les dones seropositives, si assegurem el seu lideratge i participació en la presa de decisions i si integrem la igualtat de gènere en els plans i pressupostos nacionals relacionats amb el VIH, ens acostarem a la meta zero noves infeccions per VIH, zero discriminacions i zero morts relacionades amb la Sida “.
Major vulnerabilitat
Les dones són més vulnerables a ser infectades pel VIH. De fet, tenen almenys dues vegades més probabilitats d’infectar que els homes en les mateixes relacions sexuals practicades sense protecció, a causa que la mucosa vaginal és més fràgil i existeix més superfície de contacte, ja que el semen té major capacitat infectiva que els fluids vaginals. A més, les malalties de transmissió sexual, moltes d’elles asimptomàtiques i per tant no percebudes per la dona, afavoreixen la infecció.
Al marge de les qüestions purament biològiques, són les circumstàncies socials i culturals les que provoquen major desprotecció entre les dones. De vegades, veuen limitada la seva capacitat per exercir el control sobre la seva salut sexual, a causa d’una diferenciació de rols masculí i femení basada en un repartiment inequitatiu de poder.
Algunes dones poden trobar difícil rebutjar una pràctica de risc o negociar l’ús d’un preservatiu per por a les represàlies o por de ser rebutjada per la seva parella. Aquestes circumstàncies s’agreugen profundament quan es produeix un maltractament.
Aquesta major vulnerabilitat va unida en els països d’ingressos baixos i mitjans amb més força encara a factors socials i culturals. Els rols de gènere que condueixen a relacions de poder desequilibrades i la violència sexual directa sobre les dones són clars agreujants, més visibles encara en zones marginals i en condicions de vida de pobresa.
La manca d’accés als serveis, les diferències de poder econòmic i jurídic entre homes i dones, la coacció sexual i la violència limiten també la capacitat de les dones i les nenes a exercir els seus drets. L’estigma i la discriminació afecten desproporcionadament a les dones i les nenes, que tenen menys probabilitats de tenir accés als serveis, revelar que són seropositives o negociar pràctiques sexuals més segures per por de ser maltractades, rebutjades o víctimes de la violència.
La pèrdua de salut no és l’única adversitat a la qual s’hauran d’enfrontar les dones de les poblacions més desfavorides. En aquests països, a més, són les dones les que s’ocupen de tenir cura de les persones malaltes. Dones i nenes paguen per aquesta xacra perdent l’oportunitat de participar en la generació d’ingressos i en l’educació, hipotecant el seu futur.
Fa falta molta més recerca per entendre i aclarir l’especial vulnerabilitat de les dones davant del VIH, i poder així generar estratègies per combatre’l. La lluita contra l’expansió del virus passa per l’empoderament de les dones.
