Eren joves i moltes ni tan sols havien iniciat una vida conjugal; altres estudiaven i vivien amb els pares. El 68 % no tenia ni 35 anys d’edat.
Eren dones a les que se’ls hi va vedar l’oportunitat de formar una família i, en altres casos, de veure créixer als seus fills. Són les que, d’un moment a l’altre, es van convertir en el gruix numéric de les estadístiques dels femicidis a Guatemala.
Raons n’hi ha moltes per les que les adolescents, gairebé nenes, reben descàrregues d’arma de foc sobre els seus cossos. Es van oposar a formar part d’una estructura criminal d’extorsionadors, es van involucrar amb un home agressiu o formaven part d’una colla.
A la Fundació Superviviente y la Red de la No Violéncia contra la Mujer, els preocupen no només els assassinats de les 705 guatemalenques el 2015, també que 68 per cent d’elles no sobrepassaven els 35 anys d’edat.
“Cada vegada són més joves les dones assassinades i això em fa estar molt pendent”, diu l’activista Norma Cruz de la Fundación supervivientes. “Però encara m’afligeix més que el 17 per cent d’aquest 68 per cent correspongui a nenes i adolescents que no van aconseguir arribar a tenir a les mans ni el seu document d’identificació personal i ja estan en una tomba”, puntualitza Cruz.
Vides truncades no només per una bala, sinó també d’asfíxia per estrangulament o per ganivetades, i que a més van ser embolicades en llençols i llançades a barrancs, a les cunetes o ficades dins de baguls de carros abandonats amb missatges clars cap a les dones per sembrar el terror.
“Morta per infidel” o “per no pagar l’extorsió” són textos que apareixen en papers que són introduïts en les robes de les víctimes.
La Fundació Supervivientes va fer un estudi que va perfilar les morts violentes de dones d’acord a la forma.
Arma de foc amb sicaris n’és una d’elles. Claudia Hernández, directora de l’ONG, va dir a SEMlac: “nosaltres diem assassinats nets perquè són ràpids, es fan en un termini de 15 a 20 minuts, en la majoria dels casos els seus agressors són sicaris contractats per un marit o nuvi”.
L’Arma de foc de les maras és l’altre perfil. Hernández ha comentat que així operen les colles i solen utilitzar més munició, ja que en alguns casos no hi ha experiència en el maneig de l’arma, es dispara a l’atzar i els assassinats es donen en l’àrea geogràfica de control del grup.
Són persones joves entre els 14 i 25 anys que pregunten per ella i, de forma ràpida, desenfunden l’arma. En la majoria de casos els impactes són al cap o l’abdomen, no solen fer més de tres impactes.
Arma de foc i crim organitzat o narcotràfic és una tercera classificació. Aquests crims presenten un patró i modus operandi fàcilment identificable: les víctimes són persones relacionades, ja sigui per llaços familiars o per ser part del grup; es realitzen amb premeditació i la seva execució es porta a terme en operatius estil comando, en vehicles de quatre portes, vidres polaritzats; s’utilitzen armes d’un gruix de determinat calibre i el nombre d’impactes de bala és gran.
Altres dones també apareixen partides en trossos: un tórax, un cap o un braç i la resta del cos no sol aparèixer.
Nery Cabrera, director de l’Institut de Ciències Forenses (INACIF), va dir a SEMlac que és esgarrifós veure petits cossos de nenes de vuit, 10 o 12 anys d’edat amb una bala al cap, a l’abdomen o l’esquena.
Les dades reportades pel Ministerio Público (MP) són l’input amb què es compta perquè organismes internacionals de drets humans considerin a aquest país de l’Amèrica Central com el tercer després de Mèxic i Hondures on es mata a més dones.
El Fons de Nacions Unides per a la Infància, en el seu informe de 2012 “Ocults a plena llum”, col·loca a aquesta nació com la tercera de 10 en el món, després de Lesotho i Nigèria, on s’assassina a més dones, nenes i adolescents entre els 0 i 19 anys d’edat.
D’acord a estadístiques lliurades a aquesta agència per INACIF, almenys en 10 anys unes 7.000 guatemalenques van perdre la vida a mans d’un agressor proper a elles.
A Guatemala diàriament són assassinades una o dues dones. Tant és així que els mitjans de comunicació ja les inclouen en les notes de successos com notícies breus i han deixat de ser una notícia alarmant.
“Que les víctimes siguin joves mostra el fet que són dones que estan fent incursions en l’àmbit públic, que s’han apartat del paper tradicional que s’ha assignat a les dones” va dir a SEMlac Hilda Morales, defensora de la dona de la Procuradoria de los Derechos Humanos, en al·lusió al fet que aquest canvi provoca la molèstia del masclisme i del patriarcat d’aquest país.
Morales assenyala que ningú es dedica a conèixer la vida de cadascuna de les adolescents assassinades, per això la població no s’assabenta de qui són.
Carmen Càceres, de Convergéncia de Mujeres (CONVERMUJERES), ha indicat a SEMLac que hi ha una “barreja de violència delinqüencial amb violència de gènere, especialment en contra de la dona”.
“Els femicidis han deixat de ser un problema d’impacte en la societat. Si comparem la sorpresa i el rebuig que causaven el 2008 amb la forma que ara es perceben, hi ha una gran diferència”, va destacar.
Probablement la reiteració de les morts violentes de les dones, els assenyalaments de la seva possible pertinença a grups delinqüencials, sense major anàlisi, i la impunitat que encara preval han insensibilitzat a la població i tendeix a “naturalitzar” el problema en un ambient androcèntric i misogin”, va puntualitzar l’activista.
Veure-les llançades als carrers, després d’haver estat assassinades de les formes més cruels, ja no causa cap sentiment de rebuig en la població assenyala Morales.
El procurador dels Derechos Humanos, Jorge de León, qualifica les morts violentes de dones com a crims de venjança, problemes amorosos, robatoris, extorsions i violència intrafamiliar.
Si de colles (maras)es tracta, aquests grups socaven la vida de les nenes més que cap altra persona. L’actual forma d’ingressar a la mara ha canviat, abans era la violació de part d’uns vuit membres a la dona i una pallissa; avui són obligades a delinquir i, quan no compleixen amb els requisits que les hi demanen, les maten.
Per a elles és difícil viure en els sectors marginals de la ciutat, principalment perquè quan les colles les observen i les volen reclutar, els ordenen a matar un conductor del transport urbà i extorsionar un empresari.
Quan vencen la prova, passen a ser propietat d’algú i, si decideixen abandonar-lo per un altre home, la mort és imminent.
Però Morales, de la PDH, sosté que no es tracta només d’això, doncs nenes que s’oposen a ingressar a la colla són assassinades sense miraments al carrer, a trets i a plena llum del dia.
El Ministeri públic compta amb cinc fiscalies contra el femicidi i en totes elles les investigacions confirmen que les dones joves moren en mans del seu nuvi, amic o grup violent.
Allò que també desmitifica la creença és que totes les adolescents assassinades són pandilleras: d’acord al perfil que tenen a la fiscalia, moltes estudiaven, altres venien productes o treballaven, quan algú va acabar amb les seves vides.
El monitoratge efectuat per Convermujeres reflecteix que hi ha més dones que moren esquarterades que homes per les maras, a raó de 10 contra cinc.
Altres casos estan lligats a la violència exercida sistemàticament per les seves parelles, esposos, nuvis o convivents. Però hi ha casos emblemàtics, en què els esposos les han matat de manera barroera o cínica i han amagat els cadàvers, presentant ells mateixos denúncies per desaparició de les seves esposes o publicant l’absència d’elles al Facebook, va destacar Hilda Morales.
