Moltes de les associacions i ONG de les xarxes de Marroc, Estat espanyol, Tunísia, Bèlgica, Irlanda, Luxemburg i Suècia de la Fundació Anna Lindh (FAL) que es trobaren a Taroudant (Marroc), tenen incorporada la visió de gènere en els seus objectius i maneres de treballar. Però n’hi ha algunes que en fan el centre del seu treball.
Tres d’aquestes associacions es varen reunir abans de la seva sessió de bones practiques i posta en comú de les seves experiències a fi de conèixer-se prèviament: la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT) – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, que és l’associació que difon La Independent i que és una de les xarxes co-coordinadores de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere; l’Arabe Women Solidarity Association de Bèlgica; i Tigh Fill / Euro Child de Cork d’Irlanda.
Després per raons de programació i espais no es va fer la presentació conjunta. Així la XIDPIC.CAT va participar amb una intervenció a la Cerimònia de Clausura i les altres dues se sumaren a l’altra sessió de Bones Pràctiques de la tarda del dissabte 12 d’abril d’enguany.
XIDPIC.CAT – Xarxa Mediterrània D’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere
La presentació de les principals iniciatives de la Xarxa Mediterrània, la realitzà la periodista Tona Gusi (Barcelona), coordinadora de la XIDPIC.CAT i sotsdirectora de La Independent.
Aquesta xarxa vol continuar reflexionant al voltant de les vies d’intercanvi per arribar a consolidar la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere amb periodistes i comunicadores i comunicadors dels països d’ambdues ribes de la Mediterrània.
Gusi explicà els inicis de la Xarxa Mediterrània: a Siracusa ( 1992) i a Barcelona (1995, coincidint amb la Conferència Euromediterrània). La consolidació seria ja: a Barcelona (2006) quan es diposa ja d’una llista de correus electrònics i periodistes de quasi la totalitat de països de la Mediterrània i on s’elabora una Declaració i unes Recomanacions; a Marrakech (2008); i a Roma (2010). La Xarxa Mediterrània ha assistit també a la Trobada de Fes (2010) de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i al FSM de Tunisia (2013).
Aquestes xarxa formada per dones i homes, a nivell individual o a traves de xarxes locals, té entre els seus objectius: la denuncia de totes les formes de violència contra les dones; les alertes per a dones periodistes subjectes de repressió; l’eliminació d’estereotips sobre les dones a ambdues ribes de la Mediterrània; el treball per un periodisme, informació, comunicació i publicitat no sexista, així com per un llenguatge inclusiu i no sexista, i la defensa dels Drets de les Dones.
Entre les activitats més destacades de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere a Catalunya, hi ha una trobada el 2008 a l ‘IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània) amb periodistes de països en conflicte: Síria, Jordània i Palestina amb ONG del país. El recolzament a l’exposició de fotografíes amb textos 13.24 “Primer fou la paraula” del fotògraf Daniel Lagarto Fernández on es reuneix a dones d’Israel i de Palestina i se’ls dona la paraula; L’exposició de fotografies de dones marroquines de la fotògrafa d’Armenia Anni Karouni; El Projecte de fotografia al carrer de la FAL “veïnatge”; i la difusió d’articles d’opinió, notícies, entrevistes, cròniques i reportatges amb visió de gènere a través de les agencies de notícies feministes i dels blogs i newsletters de les xarxes de periodistes (fins finals d’estiu 2014 s’estarà redissenyant el blog de la Xarxa Mediterrània i la newsletter Dones Periodistes i Conflictes a la Mediterrània).
Arabe Women Solidarity Association, Brusel·les, Bèlgica
AWSA-BE (Arabe Women Solidarity Association-Belgium) és una associació que agrupa dones i homes originaris de paísos àrabs, belges o d’altres llocs. Aquesta associació no té cap pertanyença nacional, política o religiosa I treballa sovint en col·laboració amb altres organitzacions. Advoca per la promoció dels drets de les dones del món àrab, al seu país d’origen o de destinació.
Cada dos mesos, l’ AWSA-Be té una agenda cultural específica en relació amb el món àrab i la causa de les dones. Ofereixen també un resum dels millors esdeveniments culturals (cinema, teatre i literatura). L’objectiu és donar a conèixer les cultures del món àrab i de promoure a les artistes. També es vol fomentar la participació social dels i de les associades, especialment la de les dones, i desenvolupar conjuntament més autonomia i intercanvis, oferint excursions i esdeveniments culturals. Només cal donar un cop d’ull al seu web per veure la quantitat d’activitats que tenen programades.
Hanna Jabloune és la Cap de Projectes d’AWSA-BE és uns dona jove, filla de pare belga i mare marroquina. Parla per tant, perfectament el francès, l’anglès i l’àrab i va arribar a Taroudant amb molt d’entusiasme per explicar els projectes d’aquesta associació. Entre ells en destacà un com a bones practiques sobre dones artistes, en col.laboració (AWSA-BE i Gerbe AMO): “Femmes artistes du monde árabe, l’eglité dans tout son art!” que mostrà a la sala mitjançant una animació. Es tracta de visualitzar les dones artistes del món àrab a través d’exposicions de pintures, fotografies, joies, etc. S’ofereix així una visió diferent de la dona del món àrab a través de l’art. L’art, és d’aquesta manera un vector del bon viure i de l’apoderament. L’objectiu és promoure l’accés a les arts per a totes, trencar estereotips i millorar la imatge de les dones del món àrab en la societat.
També, en conèixer la Independent, va voler explicar-nos una activitat que ella considera que ha estat un gran encert: Les dones als cafès, que són unes sortides mensuals, des de març de 2008, a algunes de les anomenades cafeteries “àrabs” de Brussel·les. A les zones on és important la població del món àrab , molts cafès són freqüentats només per homes. És a partir d’aquesta observació que va néixer la idea de les “Dones als cafès”. Aquestes visites tenen com a objectiu crear: una àrea mixta d’ambdós sexes però també de barreja d’orígens i clases, i un espai d’intercanvis respectuosos i sincers d’espais oberts entre homes i dones.
A més de les visites mensuals, organitzen en els cafès esdeveniments socioculturals específics com : concerts corals, trobades amb escriptores àrabs , conferències i debats sobre l’origen del cafè al món àrab , i exposicions fotogràfiques de les dones o de les representacions de les artistes locals involucrades.
Aquesta és una experiència molt exitosa afirmà Jabloune: “L’objectiu és animar a altres organitzacions i col·lectius que tinguin iniciatives en el mateix sentit”.
Tigh Fill / Euro Child, Cork, Irlanda
Emer Duane és la responsable del taller que aquesta associació va realitzar amb un partner de Taroudant, però alhora va voler formar part d’aquesta trobada d’organitzacions amb visió de gènere. És la Gerent de Projectes de Bradshaw Books, graduada a la Universitat de Cork, Emer ha treballat en la logística, el màrqueting i el desenvolupament en una varietat de contextos i països. Va començar a treballar a Bradshaw Books – Tigh fili al novembre de 2011.
Explicà Duane, que Thig Fili té dues branques: Eurochild i Bradshaw llibres. Justament, Bradshaw Books ( està ubicada a la casa d’edició de Tigh Fli, fundada el 1895 al Cork Women’s Poetry Circle ( el Cercle de Dones Poetes de Cork) que després va evolucionar a Bradshaw Books. Fan una tasca de suport a les dones i a la canalla que volen escriure, tant si s’hi acaben de posar com si ja estan consolidats.
La Directora, Máire Bradshaw, és una reconeguda feminista i va iniciar l’associació amb molta força dins l’àmbit feminista. Però la seva experiència fou dura i fins i tot a a voltes fou un xic “castigada” en unes dècades que el feminisme es veía allà com un extremisme i només se’n podia parlar amb tranquil·litat a la universitat. Malgrat aixó digué Duane: “Ella ha fet una tasca ingent de recuperació de publicacions i materials feministes dels anys 80 que es poden llegir i consultar a la seu.”
Máire Bradshaw és certament, l’Editora i Directora General de Bradshaw Books, que va començar la seva vida com a Cork Women’s Poetry Circle. En els darrers 25 anys ha representat a Irlanda en la quarta Conferència Mundial sobre la Dona a Beijing (Xina ) el 1995 , i ha treballat en els consells de la dona d’Europa. Ha estat premiada pel Consell Irlandès del Moviment Europeu. El 1991 , va ser l’encarregada d’escriure el poema Presidencial per a la inauguració del mandat de Mary Robinson, la primera dona president d’Irlanda. És autora de diverses obres poétiques: Other poetry credits include high time for all the marys (1991), Instinct (1988), Eurydice (1992), I l’Imaginaire Irlandais (1998). Ha editat també diverses antologies literàries incloent-hi: Wise Women – A Portrait (1998), Herstory and Triskel Poets 4.
Duane explica com als anys 80 algunes dones i sobretot les amigues de la Máire Bradshaw es reunien amb llurs filles i fills per escriure poesia totes plegades.
D’aquí doncs, que no sigui estrany que Thig Fili sostingui a les dones que fan art i literatura, artistes i literates i que publiqui els seus llibres.
