Cécile Kyenge Foto Wikipedia
La Lliga Nord no para d’assetjar, en tots els fronts, a la ministra italiana d’Integració Cécile Kyenge, metgessa oftalmòloga de professió, doctora en pediatria i congolesa d’origen (de la República Democràtica del Congo) és la ministra italiana d’Integració des d’abril de 2013. Des del primer dia que va assumir el càrrec fa nou mesos està patint tot tipus d’insults, pressions i violències verbals al carrer i als mitjans de comunicació, i fins i tot al Parlament italià.
I un dels personatges més obertament assetjadors de la ministra Kyenge és Roberto Maroni, exministre d’Interior del govern de Silvio Berlusconi, que va destacar per les seves polítiques antigitanes o antiromanís, (exigia empremtes dactilars als menors d’edat d’aquests col·lectius, entre altres mesures racistes), a més de conegut i actiu líder del partit de la Lliga Nord, proper al neofeixisme.
Actualment, Roberto Maroni és president la regió italiana de la Lombardia i, per aquests atributs institucionals, va ser rebut pel president Artur Mas al Palau de la Generalitat el divendres 17 gener, amb pocs focus, escassa premsa i el silenci absolut dels mitjans públics de comunicació, però amb les crítiques de tot l’arc parlamentari català a l’esquerra de Convergència i Unió, a més de les denúncies d’Associacions i col·lectius contra la xenofòbia, com SOS Racisme. Perquè se sap que aquest representant de la Lombardia racista, ha arribat a animar els italians -homes, és clar- a que violin la ministra “perquè pateixi en carn pròpia” els suposats crims que ell atribueix als immigrants que arriben a Itàlia.
I la Lliga Nord, a la qual representa Maroni, ha aplaudit la idea i segueix augmentant els seus atacs violents, verbals i presencials, fins i tot el portaveu d’aquest partit al Senat italià, Massimo Bitonci, que li complica tots els actes al nord de Itàlia als que assisteix la ministra, intenta que Cécile Kyenge dimiteixi sota la pretesa acusació que afavoreix ‘la negritud’. El Partit Demòcrata (PD) al què pertany la ministra, ha denunciat que la situació ‘està al límit de la intimidació’.
7 dones i 21 homes a l’Executiu italià
Cécile Kyenge va ser escollida diputada per la circumscripció d’Emilia Romagna, a les eleccions legislatives del passat any 2013 i va ser una de les 7 dones entre 21 ministres homes -una xifra rècord en la història institucional d’Itàlia- a l’ajustat govern del PD, presidit per Enrique Letta. Entre d’ altres dones conegudes i reconegudes d’aquest gabinet hi ha l’excomissària europea Emma Bonino, que va ser designada ministra d’Afers Exteriors i la de la cartera de Justícia, que es va adjudicar a la jurista antimàfia i anticorrupció, Anna Maria Cancelleri, el nom de la qual s’havia planteijat, fins i tot, per a la presidència de la República, quan Giorgio Napolitano havia conclòs el terme del seu mandat que, finalment, va haver de renovar per ’emergència nacional’.
El mateix Napolitano, en el seu discurs de presa de possessió en l’anterior investidura presidencial set anys abans, alhora que reivindicava per a Itàlia un Estat laic, independent de l’església, no va deixar de criticar l’immobilisme italià davant la igualtat i equitat en els càrrecs públics en assenyalar “la gerontocràcia masculina” com la causa que impedia l’emergència de l’ “energia de les dones” a les institucions de l’Estat italià.
La ministra d’Integració, malgrat totes les pressions i sense negar que han estat uns mesos difícils per ella, segueix aferrada als seus objectius dels que mai se’n distreu, -i ho fa des de la seva infància, que no va ser fàcil- segons li assenyala al corresponsal a Roma Pablo Ordaz, pràcticament l’únic periodista que ha seguit la situació de la ministra des que va entrar a l’Executiu italià. Cécile Kyenge insisteix que “totes les persones són iguals” i el seu mètode personal és la convicció que “la diversitat és una riquesa” i que “no hem de tenir por de l’altre”.
‘Em culpen per ser negra, dona, estrangera… i estudiada’
En l’entrevista amb Ordaz la ministra assenyala que “em culpen de ser negra, dona i estrangera. Fins i tot d’una quarta cosa: d’haver estudiat”. Però, tot i les pressions, declarava al corresponsal que “la seva prioritat continua sent: el dret a la ciutadania italiana dels fills dels immigrants i la suspensió del delicte de clandestinitat” perquè , segons ella, “la invisibilitat de determinades situacions dóna lloc a l’explotació i l’esclavitud”. Cécile Kyenge li manifestà a Ordaz que, “una persona que viu en la invisibilitat és una persona que cau en les mans de la criminalitat organitzada” per això, “fer sortir de la invisibilitat és un instrument potentíssim contra la criminalitat organitzada”.
Pel que sembla, segons assenyala la ministra, a través de la Declaració de Roma que s’està discutint aquests dies, 17 països de la Unió Europea subscriuran un pacte des d’aquest any 2014 fins el 2020 contra la xenofòbia i el racisme i posaran la diversitat i la multiculturalitat en el centre de les relacions humanes que es legislaran a Europa.
