Saturday 20 April 2024

Saturday 20 April 2024

Argentina i Uruguai països de trànsit i Itàlia, Espanya, i últimament Estats Units i Mèxic en són destinacions finals

AL requereix estratègia regional per combatre trata de persones
 
Així com el tràfic de dones, nenes i nens amb fins d’explotació sexual comercial no respecta fronteres, els governs d’Amèrica Llatina (AL) han de coordinar esforços polítics, legals i judicials per abatre un negoci que és un delicte de lesa humanitat.
 
En entrevista, Luis Purtscher, president del Comitè Nacional per a la Eradicació de l’Explotació Sexual, Comercial i No Comercial de nens, nenes i Adolescents de l’Uruguai, destaca la importància que els països de la regió cooperin entre si per enfrontar una màfia que ” surfeja les fronteres “.

 
 
El funcionari adverteix que l’Argentina i Uruguai són països de destinació i de trasllat de víctimes de tracta cap a Itàlia, Espanya, Estats Units i Mèxic.

Purtscher afirma que les nacions d’AL combaten aquest delicte amb institucions “pensades per al segle XIX”, i que a més estan permeades per la corrupció, la complicitat i factors culturals que naturalitzen el crim i invisibilitzen les víctimes.
 
“El capitalisme modern està generant nous espais de violència i el tràfic és un d’ells”, subratlla. Explica que les divisions polítiques i administratives “no són un fre per als tractants ni per a l’explotació sexual en les pitjors condicions”.
 
Per tant convoca qualsevol estratègia contra la trata de persones ha de tenir el component internacional, perquè si bé hi ha casos de trata interna en tots els països, dur a les víctimes cap a un altre país és “una fase de major explotació i violació dels Drets Humans “.

DESPROTECCIÓ ABSOLUTA
 
El president del Comitè Nacional per a la Eradicació de l’Explotació Sexual, Comercial i No Comercial de nens, nenes i Adolescents de l’Uruguai, apunta que quan les víctimes són portades a altres països, a més del maltractament que pateixen, elles perden els seus vincles de protecció i afectius.
 
“Per això és indispensable la integració, perquè qualsevol política de combat al tràfic va a haver de prendre algunes de les característiques del fenomen: la coordinació, la velocitat, la mobilitat, el surfejar per les fronteres”, abunda.
 
Quines són les principals dificultats que detecta perquè hi hagi articulació internacional?

Les connexions són molt complexes. Els sistemes jurídics (dels països d’AL) són diferents. Moltes vegades els responsables de la trat, “els pesats”, no cauen mai, i tampoc els mal anomenats “clients”, que encara estan més a mà desapareixen del procés. Això existeix perquè és un negoci.
 
“En trata, la legislació (a Uruguai) és d’acord a tots els tractats internacionals. La prostitució és legal a partir dels 18 anys, de manera que per als que abordem el tema sobre infantesa i adolescència això ens converteix una trava perquè hi ha una naturalització del procés. “
 
“COM ROBAR UNA VACA”
 
Ha detectat dones i nenes portades d’Uruguai a l’Argentina o viceversa?
Uruguai és país de trànsit i destinació, igual que l’Argentina, que és una destinació per uruguaians víctimes i viceversa. Però bàsicament, en la seva expressió internacional, les destinacions finals d’aquests casos són Itàlia, Espanya, i últimament Estats Units i Mèxic.
 
Amb relació al tràfic de nenes i nens, quines característiques es veuen?
A partir de la creació (a Uruguai) de jutjats especialitzats totes les denúncies es van concentrar aquí. Entre 2007 i 2009 vam tenir 20 casos. El 2010 vam tenir 20 casos, i des de començament de 2011 tenim ja 40.

Luis Purtscher s’observa que en el fenomen del tràfic “sempre hi ha invisibilització, por (que juga un paper important sobretot a les localitats petites, on les relacions són cara a cara), i components com el masclisme i el patriarcat que naturalitzen aquest tipus de pràctiques aberrants “.
 
Per això, lamenta el funcionari, a Uruguai les condemnes a proxenetes solen ser “una mica més que per robar una vaca”, tot i que estan en joc “delictes de lesa humanitat”.
 
LEGISLACIÓ
 
Hi ha alguna instància internacional en què s’estigui plantejant la penalització del “client” de tracta com es discuteix a l’Argentina?
En el cas de les i els menors d’edat està penalitzat. En els adults no. Però hem de problematitzar alguns temes. Per exemple, el fet que la prostitució estigui reglamentada. En el cas de les menors d’edat és increïble que l’explotador-client sempre desaparegui de l’àmbit judicial.
 
Hi ha condemnes?
Van de 2 a 12 anys.
 
Vostès intervenen en rescats i en el procés de recuperació de nenes, nens i adolescents?

No tenim els avenços que té l’Argentina, amb equips especialitzats i oficines de rescat. El tema és relativament nou com a política d’Estat. El que sí que tenim són els jutjats especialitzats del crim organitzat, que tenen competència sobre aquests casos i la policia té una sèrie d’eines que no té la policia comuna.
 
Purtscher explica que al seu país les autoritats investigadores del delicte de tràfic poden fer seguiments telefònics, tenen règim de testimonis protegits, i utilitzen agents encoberts.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: Acadèmia, experts i activistes es reuneixen a Barcelona per analitzar la deriva repressiva en l’Estat Espanyol / La Independent / Notícies gènere

La Universitat de Barcelona acull la trobada ‘Seguretat, Activisme i Drets Humans’, que se celebrarà...

Chemor Ruiz: És estratègic i urgent eradicar la pobresa

  Foto:revistaamiga.com És estratègic eradicar la pobresa i la desigualtat, garantir els drets humans, posar-los...

Catalunya-Maghreb: REVISTA Expressions maghrébines: Écrivaines d’Algérie / La Independent / Notícies gènere

  Acaba d’aparèixer l’últim número d’Expressions maghrébines, revista internacional dedicada a les cultures magribines, indexada...