Amelia Rosa va morir el 26 de febrer d’enguany i tenia 41 anys, vivia al nord província de Tucumán i el seu exmarit va calar foc al seu cos. Aquesta dona va ser víctima de la desigualtat cultural perpetuada en la societat, en el poder i encara en cada racó on es construeix la quotidianitat.
El seu decés va ocórrer poc després de conèixer-se les dades del “Observatorio de femicidios en Argentina Adriana Marisel Zambrano”, coordinat per La Casa del Encuentro que va informar que, durant l’any 2012, van ser 255 les víctimes de feminicidi. En la majoria dels casos, l’agressor era una persona del cercle íntim de la víctima, com ho testifica el que ha passat amb Amelia.
Les xifres recentment difoses corresponen al període entre el primer de gener i el 31 de desembre de 2012 i van ser recopilades a través de les Agències informatives Télam i Dyn i 120 diaris de distribució nacional i / o provincial, així com el seguiment de cada cas en els mitjans.
La Recerca de l’Observatori de femicidis a Argentina Adriana Marisel assenyala que entre els 255 femicidis s’inclouen els femicidis “vinculats” de dones i nenes, és a dir, tots aquells crims de persones amb vincle familiar o afectiu amb la dona, que van ser assassinades amb el objectiu de “castigar”, i altres 24 femicidis “vinculats” d’homes i nens. Tampoc es pot ignorar que hi ha 357 filles i fills que van quedar sense mare i que representen les víctimes col·laterals del femicidi.
Quant al vincle víctima / victimari, l’estudi assenyala que en 95 casos els victimaris van ser Marits / Parelles / Nuvis / Amants, en 65 va ser Ex Espòs / Parella / Nuvi, mentre que Pares / padrastres representen 11 d’ells. És a dir, que la majoria dels casos de feminicidi es segueix donant en el terreny íntim de la víctima.
A Argentina, si bé hi va haver avenços, com la Llei Nacional 26.485 de Violència de Gènere i la tipificació del Feminicidi en el Codi Penal, el que no existeix encara és la concreció d’aquestes mesures, perquè encara “no són d’aplicació plena”, segons va manifestar la legisladora Maria Elena Naddeo, durant la presentació de l’informe el passat 27 de febrer.
No obstant això, en un intent per entendre la lentitud de l’Estat per accionar plenament els drets de les dones, es podria suposar que impera una mena de disputa entre les urgències del gènere i els idearis culturals que perduren en les estructures del poder i que dóna lloc a pensar que aquestes qüestions -les del gènere-“poden seguir esperant”.
Així ho demostren els pressupostos gens d’acord per a la total implementació de la Llei 26.485 “Llei de protecció integral per prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra les Dones en els àmbits en què desenvolupin les seves relacions interpersonals”.
Aquest és un dels aspectes que sol·licita l’Observatori de femicidi a Argentina, que ha de ser tractat com urgent, com així també sol·licita assignar major pressupost a “tots els organismes que són òrgan d’aplicació en la temàtica de gènere o drets de les dones i la família “.
A més, subratlla la necessitat d’estadístiques oficials sobre violència cap a les dones i índexs de feminicidis, “per al correcte disseny de polítiques públiques integrals indispensables per poder prevenir i assistir a les dones víctimes de violència sexista”, entre d’altres
D’acord amb aquest informe, cada 35 hores una dona mor a mans d’un feminicida, és a dir cinc per setmana. Aquesta investigació lluny de pretendre caure en l’impacte numèric, sinó que busca ser una petició urgent perquè la violència sexista sigui eradicada.
